28 de maig 2009

oficines anti-usuari



Correos, Registre Civil, Tràfic… són la millor manera d'entendre perquè existeix l'experience design. Vaig haver de passar per correus i Registre Civil en poc temps i un s'adona que són institucions que estan tan pensades de dins a fora, és a dir optimitzada per als qui hi treballen no per als usuaris. O millor, estan optimitzades per fer patir l'usuari al màxim, seria com un web dissenyat per demanar al visitant el major número possible de clics per fer alguna cosa, una institució "anti-usable". Tot plegat respira tuf de monopoli, demanant a crits que l'iniciativa privada aprofiti l'ocasió.

Amb serveis tan anti-usuari qualsevol petit projecte podria notar-se ràpidament, el primer tram de millora podria fer-se amb pressupost zero (simplement deixant de fer coses)… però no m'imagino una organització com Correos demanant ajuda per millorar l'experiència d'usuari, així que proposo buscar-hi noves utilitats:
  • Museu del paper-amb-celo-enganxat-a-la-paret
  • cas per al projecte final de carrera d'estudiants de disseny
  • cas per la tesi doctoral d'enginyers de processos
  • … altres idees?
Adaptive Path és un dels millors referents d'experience design

22 de maig 2009

idees sobre el futur dels diaris



Sabem que els diaris en paper baixen i en web pujen.
The New York Times està investigant de quina forma el diari pot aplicar-se / llegir-se /interactuar amb les noves tecnologies. Un exercici interessant que demana pensament multidisciplicar: tecnologia, estudis d'usuari, disseny de producte i disseny gràfic.
he trobat interessant:
  • com aconseguir fullejar el diari online (ara el web no ho permet tan ràpid com el paper)
  • com fer interactuar el paper i el web amb les etiquetes RFID
  • com aprofitar les noves pantalles touchscreen (HP ja les ven)
  • repensar com interactuaran diari (suport), notícies (contingut), usuari i context.
El gran interrogant serà veure si els diaris establerts sabran canviar de mentalitat sense por o si les empreses ja habituades al mitjà es convertiran en periodistes.
El vídeo que mostra com (5 min)

18 de maig 2009

errors en la gestió de marques



Fa unes dies va celebrar-se El efecto mariposa una conferència de marqueting. Els organitzadors han tingut la gentilesa de penjar les presentacions al seu web. D'entre elles n'he trobat una que toca de manera simple i clara molts temes sobre branding. La presentació està carregada d'exemples i s'entén molt bé sense els comentaris de l'autora.

alguns temes que toca:
No intentis arribar a tothom
No intentis dir-ho tot
No intentis fer-ho tot,
Comença poc a poc
Evita els termes mitjos (car-barat, jove-adult, light-normal…)

podeu descarregar-la aquí.

13 de maig 2009

el concurs com a forma d'evadir responsabilitats

Un gran projecte: crear una nou logotip per Spanair.
Qui crea diverses opcions? l'estudi Morillas.
Qui decideix quina opció s'escull? la gent, per votació popular.
Qui es responsabilitza de la decisió? Ni Morillas ni Spanair, sinó la gent… o sigui ningú.

Donar 6 opcions està deixant en mans dels altres la decisió
Ja coneixem milers de casos de concursos però aquest és un exemplar únic:
Morillas va treballar en 6 línies diferents, segons atributs de marca, i deixen als visitants del seu web que votin. Més enllà de la falta de coneixement de la gent hi ha un tema de responsabilitats. Spanair ha de assumir que li toca escollir el millor dissenyador i definir el brief, i el disenyador assumir la responsabilitat de decidir què cal fer.

S'ha de pagar igual al dissenyador quan no pren la decisió?
Quan val el servei de "donar opcions"? Quan val el servei de decidir, escollir? Escollir és més difícil, més arriscat, comporta més responsabilitat i per tant hauria de ser més ben pagat. Missatge als clients que demanen opcions: demaneu descompte!

La gent no pot dir res?
Sí que pot dir, en la fase d'investigació. És allà on el dissenyador ha d'entendre el punt de vista de l'usuari, amb recerca qualitativa i quantitativa. Les percepcions, les necessitats.

6 de maig 2009

one flag



Adbusters va convocar un concurs per dissenyar la bandera per la ciutadania global. El guanyador ha resultar ser un català establert a Berlin, Marc Arroyo. Cada banera anava acompanyada d'un petit text que explicava el concepte. Entre algunes propostes realment cursis i previsibles (mans unides, somriures, etc) n'hi ha d'interessants.

5 de maig 2009

El disseny i l'empresa a Catalunya



En un post anterior vaig mencionar que havia participat en un estudi de l'Observatori del FAD. Aquesta setmana s'ha publicat amb el títol: Realitats i oportunitats: El disseny i l'empresa a Catalunya. Molt recomamable per saber quin és l'estat de les relacions empresa-disseny a Catalunya, o el que és el mateix, com d'integrat està d'integrat el disseny a la nostra societat.