NO SPAM

Art i comunicació elitista

2012-01-09T17:41:00.000+01:00

Sobre l'enorme contradicció entre la banderola que vol ser propera-colega i una proposta de museu i de comunicació endogàmica que fa temps que allunya als que no som de la tribu.

Servei elitista

Confesso que fa temps que no visito el Macba, però recordo perfectament el respecte que imposa l'entrada: silenci, espais enormes, i la sensació d'alta cultura més que de cultura a seques. El mateix respecte distant que un santuari o una botiga de luxe del Passeig de Gràcia. Un no sap si és digne d'entrar-hi.

Els museus d'art mostren unes peces que sovint no entren per la vista i resulten opaques, difícils d'interpretar sense una muntanya d'idees i referents a l'abast de pocs. Les sales es caracteritzen per l'absència total de didàctica, les carteles minimals es limiten a la fitxa tècnica. Hi ha els vigilants – informadors – de sala, però el context dissuadeix de demanar massa explicacions. Si les obres no tenen una entrada fàcil i no hi ha didàctica per explicar les obres el missatge és "estàs fora de lloc". Potser exagero una mica, però sabeu de què parlo.

Comunicació elitista

La comunicació dels museus d'art segueix el mateix patró. Es dóna per descomptat que coneixes l'artista, i es mostra una retòrica minimal amb especial predilecció per conceptes abstractes propera al món de les colònies de Calvin Klein. Vegeu sinó a sota els títols d'algunes exposicions recents. Els títols (i els cartells) no informen de res, no apropen l'obra, no pretenen seduïr, no semblen voler arribar a cap altre públic que "els nostres", els del ram que no necessiten un cartell perquè hi aniran igualment.

Preguntes per a un servei públic

Essent un museu públic no hauria d'equilibrar el nivell de les exposicions amb l'afluència de públic?
Les exposicions més vanguardistes sense públic són com aeroports sense viatgers?
No hi ha referents de qualitat i vocació d'arribar a la major gent possible?
El Pompidou no es comunica de forma més oberta?
Si el públic és reduït es justifica l'ús de mitjans massius com banderoles i Mupis?
Si el públic assidu ja hi aniria la comunicació no acaba essent una forma d'exhibicionisme cultural?

Alguns dels títols recents

Atenció a les perles com "Possibilitat d'acció", "Amb la probabilitat de ser vist" o el magnífic "...per a la compensació osmòtica de la pressió de la riquesa"

Col·lecció MACBA. Šejla Kamerić and Anri Sala. 1395 Days without Red

# 04 Natascha Sadr Haghighian. De paso

En el laberint. Àngels Ribé, 1969-1984

Museu de les narratives paral·leles. En el marc de La Internacional

#03 Pep Duran. Una cadena d'esdeveniments

#02 Latifa Echakhch. La ronda

Paral·lel Benet Rossell

#01 Armando Andrade Tudela. ahir, demà

John Baldessari. Pura bellesa

Amb la probabilitat de ser vist. Dorothee i Konrad Fischer. Arxius d'una actitud

Possibilitat d'acció. La vida de la partitura

...per a la compensació osmòtica de la pressió de la riquesa. Alice Creischer: obres i col·laboracions

Entre ells alguns títols que sí tenen un component més informatiu o descriptiu.

Als marges de l’art. Creació i compromís polític

Temps com a matèria. Col·lecció MACBA. Noves incorporacions 22

El mal d’escriptura. Un projecte sobre text i imaginació especulativa

Així com l'estratègia em sembla incoherent el disseny dels diversos materials em sembla força encertat, a càrrec d'estudis com emeyele o Twoelf.

Jaume Pujagut

2011-12-17T23:01:00.000+01:00

Qualsevol persona que assistís a l'homenatge de Jaume Pujagut es va adonar que és un referent en el disseny, com a professional però també com a persona. Molts hi vam anar perquè creiem que es mereixia el reconeixement però en vam sortir molt més conscients del valuós paper del Jaune en el panorama català del disseny. Haig de confessar que era el primer acte de la sèrie Mestres del FAD, i per tant no sé com acostumen a ser però l'ambient era ben especial, i crec que vam sortit tots emocionats. Un símptoma: la sala era plena de gent de totes les generacions, incloent una bona representació d'alumnes, sobretot dels darrers anys a l'escola BAU. Molts d'ells van ser alumnes meus i va ser fantàstic trobar-los, mirant els alumnes amb perspectiva et fa mirar amb encara més respecte i amor el fet de donar classe.

Tranversal: Poques persones han donat classes a tantes escoles diferents i durant tants anys, poques han acumulat tantes promocions d'estudiants a les esquenes i ben pocs professors són tant recordats com ho és ell, si més no recordats per bé :) Aquesta transversalitat juntament amb el seu tarannà obert inquiet i afable han fet d'ell un nexe d'unió entre gent ben diversa. Si el tòpic diu que en set passos podem trobar conexió amb qualsevol altre persona del planeta, en el món del disseny probablement sigui un sol pas: Jaume Pujagut. Si fos a Linkedin, twitter i Facebook petaria la xarxa :) potser aquesta és la veritable raó per esquivar la presència a la xarxa :)

Algunes perles de l'acte:

VideoClip_TwistAndShoutJaume from David Parcerisa on Vimeo.

El vídeo que el col·lectiu Grrr va dedicar-li

http://graciesjaume.org/
El web on podeu deixar els vostres missatges d'agraiment i consultar els que ha deixat la gent.

i un altre regal: entrada a la Wikipèdia

A nivell personal li agraeixo la confiança i la oportunitat de donar Projectes a BAU, i espero tenir-lo com a coordinador força anys.

article "Donde no pueden llegar los premios" a ForoAlfa

2011-12-02T17:09:00.001+01:00

ForoAlfa ha publicat en castellà l'article "Donde no pueden llegar los premios", publicat aquest agost al blog.

http://foroalfa.org/articulos/donde-no-pueden-llegar-los-premios

PD: disculpes per la poca activitat al blog, malgrat tenir diversos articles pendents la feina no em deixa temps. Ben aviat més :)

AGI Open i l'adolescència del disseny

2011-10-21T16:33:00.002+02:00

Definint què és una conferència de disseny

Les conferències van desiguals, i inclús entre les millors hi havia plantejaments del que és una conferència molt diferents, dissonants en alguns moments. Això em va fer pensar que el sector està provant què es pot fer en una conferència. A l'AGI Open vaig identificar aquestes tipologies:

nivell 1. Mostrar projectes

nivell 2. Explicar la història darrera el projecte

nivell 3. Reflexionar sobre un projecte

nivell 4. Exposar una tesi sobre el disseny

Si hem de trobar el millor format per cada contingut estarem d'acord que mostrar les imatges d'un projecte n'hi ha prou amb un web o un llibre. Explicar el procés de treball ja aporta alguna cosa més però si el procés no serveix de base per reflexionar sobre algun tema el procés es queda només en una historieta més a menys divertida segons les dots teatrals del conferenciant. I no sé per si sola la història justifica una conferència com l'AGI Open, em sembla més propi de formats informals com el Chill Laus. El que em sembla més propi d'una conferència és l'exposició d'una reflexió, d'una tesi. Pot ser a partir d'un projecte propi o pot ser recollint projectes d'altre gent. Crec que les conferències de disseny són l'oportunitat per a l'argumentació i el discurs que li falta al sector, un format que permet una aproximació més intelectual que no seria possible ni en un web ni en un taller.

Això ens porta aun altre tema: ser bon professional no implica ser un conferenciant interessant. Ho sabíem dels professors i el mateix s'aplica als conferenciats. Una cosa és saber fer coses i l'altre és saber parlar de les coses. Si vols una bona cançó busca un músic, si vols un bon article de música busca un crític musical. Alguns dissenyadors tenen una vessant reflexiva que encaixa amb els conferències però altres s'expressen millor en altres formats. En aquest sentit crec que els millors exponents Lars Muller i la parella Lefland-Drentel són exemples del que han de ser les conferències de disseny. Marina Willer, Christoph Niemann o Ahn Sang-Soo van ser exemples de com l'explicació d'un projecte pot motivar un comentari que trascendeix el projecte. Però per molt interessants que siguin els projectes o molt divertits que siguin els conferenciants intervencions com les de Marian Bantjes, Joost Grootens o Pierre di Sciulo no em semblen interessants, i no justifiquen el preu ni la visibilitat d'un congrés.

Allà van les meves conclusions: Una conferència de disseny és interessant quan…

Quan aporta més informació que el que es pot trobar al web
Quan reflexiona, argumenta, planteja hipòtesis o preguntes sense resposta
Quan no abusa d'anècdotes personals
Quan el show no es menja el contingut

Adolescència efervescent
El disseny va començar amb l'ofici, després van venir les escoles i poc a poc la consolidació d'un sector que es va extenent diverses àrees de la societat. Ara, amb la pràctica professional madura i amb la calma de qui comença a tenir el negoci rodat el disseny es pot permetre mirar més enllà de la pràctica i reflexionar sobre la pròpia disciplina. I amb un èxit notable. En pocs anys han florit tot tipus de formats nous en el sector: màsters (desde ganxet a tipografia avançada), xerrades (Avant Laus, Chill Laus), i festivals farcits de tallers i conferències (Festa del Grafisme, Blanc, Design Week…). I en aquest context arriba AGI Open, com una cirereta que culmina el pastís. Em trobo alumnes que viuen amb tota normalitat que es faci un congrés de disseny gràfic amb els millors dissenyadors del món a Barcelona. Fascinant. El que no saben és que històricament la normalitat de la professió no ha esta gaire normal, fa encara poques dècades que el disseny ha arribat al país, no oblidem molts directors d'estudis encara van estudiar belles arts.

La professió té molts símptomes de l'adolescència: els canvis ràpids, l'entusiasme de qui explora noves àrees (recordeu l'ambient pre-Agi Open), la inmaduresa d'alguns àmbits i la indefinició en d'altres. I moltes ganes de créixer. Totes aquestes contradiccions adolescents s'han vist a l'AGI Open. Amb totes les imperfeccions ha estat una gran notícia per Barcelona i el disseny. Fins la propera.

On no poden arribar els premis

2011-08-16T19:57:00.003+02:00

8 de juliol. 10 sales repletes de projectes, 12 persones de jurat i 10 hores per escollir els millors projectes de disseny gràfic d'Europa. Si el disseny no és art i per tant es deu al context i la funció, com es pot valorar un projecte sense conèixer el públic, els objectius, el context cultural, i les circumstàncies que envolten el projecte? Com podem comparar projectes nascuts en condicions tan diferents? Com podem valorar un projecte ucrainès des de Barcelona? Quan temps necessitem per presentar un projecte a un client? I quants segons pot dedicar el jurat a cada projecte? Què es pot valorar i què no amb un temps limitat? Quins aspectes distorsionen la igualtat d'oportunitats? Quins factors sumen i quins resten? Quins projectes en surten beneficiats i quins perjudicats?

En les darreres setmanes he estat convidat a actuar com a jurat, primer en els premis Laus, i la setmana passada als premis de l'Art Directors Club of Europe (ACDE). Malgrat ser crític amb algunes limitacions dels premis la meva actuació ha estat si fa no fa com la de qualsevol altre jurat abans, perquè la limitació dels premis no ve dels membres del jurat sinó del sistema, el procés i les condicions en què actua el jurat. Malgrat les limitacions que exposaré aviso que a dia d'avui em sembla el millor sistema que tenim.
Moltes de les limitacions dels premis són degudes al desconeixement del context del projecte en el sentit més ampli (condicions de l'encàrrec, impacte dels projectes). Aquests factors no són triats ni controlats pel dissenyador però tenen un impacte tan gran en el destí del projecte que val la pena intentar tenir-los en compte per no comparar projectes que no juguen en les mateixes condicions. Un exemple: El 2005 vaig publicar un estudi i un article que analitzava el perfil dels projectes guanyadors, en què mostrava que abundava el sector cultural, els productes cars i els autoencàrrecs. El 73% dels projectes eren encàrrecs del sector cultural un 34% sense ànim de lucre i només un 22% dels projectes anaven adreçats al gran públic.
Incorporar aquests criteris és molt difícil perquè o bé són difícils de mesurar, o bé és difícil d'obtenir dades fiables o simplement no es disposa de temps per transmetre aquesta informació al jurat. Alguns aspectes seran difícils de millorar, altres senzillament impossibles d'evitar, però no per això hem de negar-los. Encara que de cara a l'exterior cal nominar guanyadors amb seguretat les organitzacions que convoquen els premis poden qüestionar-se els mecanismes de decisió. Identificar les seves febleses ens ajudarà a millorar la validesa i la legitimitat dels premis, i mirant enrera ja s'han fet uns quants passos en la bona direcció.

Es jutja el que es veu, no es jutja el que no es veu

Quan no hi ha informació del context o l'impacte dels projectes el jurat es basa en la informació que sí té: la forma. Per això el model de premis actual és molt competent valorant l'execució, l'experimentació formal, el resultat final. Però també per això el judici dels premis és exessesivament esteticista. Es jutja el que es veu, no es jutja el que no es veu. I com que els premis són una plataforma de projecció la imatge del sector que es dóna als mitjans resulta també esteticista. Quan els mitjans mencionen projectes amb alguna aportació no estètica (per exemple un moble fet de deixalles reciclades) sovint no provenen dels premis de disseny sinó de premis de l'indústria (per exemple premis de fabricants de mobiliari o premis de sostenibilitat). No haurien de ser els premis de disseny els que premiéssin aquests projectes? No seria aquesta la millor manera de comunicar que el disseny no és només estètica? Un criteri massa formal redueix la definició del dissenyador a formalitzador, en contra d'una visió més àmplia i més moderna. El sector està ple de professionals que sota l'etiqueta de dissenyadors són capaços de fer aportacions que van més enllà de l'estricta formalització, amb idees que milloren l'encàrrec inicial o propostes que dónen un gir decisiu al projecte. Si bé els premis actuals se'n surten bé evaluant la qualitat formal hem de millorar-los perquè la valoració inclogui aquells criteris que queden per sota la superfície per premiar els millors projectes de disseny en un sentit més ampli del terme.

5 tipus de limitacions dels premis:

1. Limitacions per desconeixement de les condicions de l'encàrrec

- objectiu de comunicació: Saber què es volia comunicar i a quina estratègia respon l'encàrrec pot canviar radicalment la valoració del projecte, i obviant o pressuposant aquesta informació correm el risc de fer una valoració exessivament formal.

- rol dins del projecte: disseny com executor vs. disseny com a líder que capgira el producte o encàrrec

- pressupost: temps per dedicar al projecte, possibilitat de contractar col·laboradors, disponibilitat de bones fotos o tipografies, producció

- relació cost-impacte: projectes que aprofiten bé pressupostos reduïts vs. projectes que "malgasten" diners

- cultura de disseny del client: clients "analfabets" en disseny vs. client habitual de disseny

- comunicació directa amb el poder de decisió: clients amb molts càrrecs intermitjos, clients assamblearis vs. clients amb jerarquia definida

- temps: calendari del projecte, temps disponible per comunicar-se amb el client, temps per deixar madurar les idees

- sector: productes de gran consum, especialitzats o culturals

- gama de producte: car vs. barat

2. Limitacions per desconeixement de l'entorn dels projectes

- entorn cultural: quan les diferències culturals són grans és difícil jutjar el valor del projecte en el seu entorn

- segment de públic a qui va adreçat: públic massiu vs. públic específic

- nivell cultural i cultura de disseny del públic a qui va adreçat

- adequació al contingut/client

3. Limitacions per desconeixement de l'impacte dels projectes

- impacte econòmic: rendibilitat de la inversió, impacte en el valor de la marca

- impacte ambiental: aprofitament del paper, emissions, ús de tintes o materials contaminants, producció i transport

- impacte social: contribució a la qualitat de vida, en canviar percepcions, actituds o comportaments, sintonia amb la cultura/valors locals

- canvi de paradigma: game-changing, projectes que canvien la concepció del producte o del rol de la comunicació

4. Limitacions de la presentació del projectes

Encara que disposar els projectes de costat sobre una taula sembli equànim hi ha multitud de factors que desequilibren la igualtat d'oportunitats buscada. Qui hagi estat jurat recordarà l'enorme impacte que tenen els objectes per sobre les imatges del projecte impreses, per exemple.

- material: maquetes amb materials espectaculars vs. projectes fotografiats

- mida: mostres de producte de grans dimensions, plafons més grans de l'estipulat, projectes presentats amb molts plafons

- vídeo vs. projectes impresos: la percepció el material imprès mai tindrà l'impacte d'un vídeo projectat a les fosques, amb un so de qualitat i en gran pantalla.

- categoria assignada: categories "fàcils" vs. categories "difícils"

- projectes ràpids o lents: projectes d'impacte vs. projectes per degustar

- projectes molt publictats: anuncis que has vist al carrer, projectes coneguts entre dissenyadors

- projectes presentats en moltes categories

- projectes amb acudit

- projectes fets molts mitjans i en molts formats

- projectes dels que coneixem la història que hi ha al darrera

- projectes vinculats a un tema que ens agrada

5. Limitacions per la influència en el vot de la dinàmica de grup del jurat

Podríem afegir un cinquè punt sobre les dinàmiques de grup en el procés de votació. Aquells que hagueu estat en jurat recordareu algun membre del jurat que volia imposar incansablement la seva opinió als altres i algun de tímid que callava per evitar la confrontació. Per altra banda el gregarisme dóna molt pes al primer que es pronuncia sobre un projecte, la psicologia fa temps que coneix la nostra tendència a opinar el mateix que el del costat i els canvis d'opinió que comporta la dinàmica de grup.

Idees per millorar

Com admeto a l'inici no és fàcil millorar, però després d'assenyalar les limitacions em veig obligat a apuntar algunes idees que ens permetin ser optimistes.

Comparar allò comparable: categories segons sector (gran consum, indústria, ciència, ONG, cultura…)
Recordar que els premis són per l'equip dissenyador-client. Molts projectes no guanyen perquè el dissenyador sigui l'únic capaç de fer la proposta sinó perquè el client és l'únic del sector que té la iniciativa de proposar-lo o la valentia d'aprovar-lo.
Ajudar al jurat a tenir presents tots els factors comentats per intentar ser equànims. (En els premis Laus es dóna un petit text amb aquest objectiu.)
Reforçar el paper dels chairmans, per recordar els criteris i assegurar-se que la veu de tots els membres pesa per igual.
Valorar altres processos de selecció: premis sense inscripcions com els Nobel, on els estudis no es presentarien i seria el jurat qui investigués); o el procés del premi Pritzker d'arquitectura, on es demana a guanyadors anteriors que aportin candidats d'altres estudis però els estudis no aporten cap presentació.
Crear premis especialitzats que complementin els actuals. Per exemple premis per a propostes de disseny que transformin totalment el producte inicial.

nous projectes al web: llibre d'arquitectura i guia de consum responsable

2011-06-03T11:46:00.002+02:00

Sóc TAN bona persona que a cops oblido que el blog també és per fer una mica d'autobombo :) així que us presento 2 nous projectes que he penjat fa poc al web. Alguns d'ells tenen ja mesos, sento el retard però costa trobar temps per mantenir el web al dia.

Llibre premis de joves arquitectes, Ajac 6
Un recull dels millor projectes fets per arquitectes joves. La publicació és el resultat dels premis. El nivell dels projectes sembla molt bo, però lamentablement els clients sembla que necessiten veure canes per confiar en un arquitecte, així que aquests brillants arquitectes necessiten ajuda de promoció i difusió.
El sector ja estava tocat de mort quan vam fer el llibre, de manera que la falta de presspost va planar sobre el projecte com una au malastruga. La nostra primera proposta (vaig fer el projecte amb Guillem Cardona) va ser no fer un llibre sinó un pack de postals, pensant que més valia ser cabeza de ratón que cola de León. Però acostumats a la presència i el to institucional que té una llibre els va semblar poc seriós. Vam descartar la idea però va ser la llavor del projecte final: intercalar "postals" amb pàgines de text. Per aprofitar el poc pressupost vam usar diversos papers, offset a una tinta per al text i estucat brillant a 4 tintes i vernís per als projectes. Els separadors usen cartolina de color i van impresos també a una tinta. Per fer-ho sense disparar el pressupost vam haver de recórrer a l'espiral.
Si bé el format horitzontal era per adaptar-se a les fotografies i plànols de projectes, el llibre proposa un gir quan arribem als assaigs i textos llargs. Aquesta secció està maquetada en vertical i es llegeix com un quadern. El format resultant és gairebé de novela i crec que fa justícia a un text que sinó hagués quedat inadaptat en un format que no li era propi.

podeu veure el projecte al web

"Moda, indústria i drets laborals"
Aquesta publicació fa un repàs a fons de com opera la indústria tèxtil a nivell internacional i denuncia els abusos als drets dels treballadors. Al mateix temps fa unes fitxes evaluant diverses empreses de renom i dóna consells a mode de guia de consum responsable.
El llibre va il·lustrat amb fotografies de treballadors i il·lustracions. El client va portar una il·lustradora, i vam proposar-li de cosir les seves il·lustracions amb la col·laboració de les costureres del blog Mola Coser, en l'enllaç hi trobareu la seva explicació. El resultat va ser fantàstic, la col·laboració amb elles va ser molt divertida i va donar molta vida al llibre.

podeu veure el projecte al web
una altra publicació que vaig dissenyar per la mateixa campanya
més informació sobre la campanya Roba Neta

podeu veure més projectes a:

http://www.pauderiba.com/cat/projectes.htm

Sant Moleskine, Santa Leica i els apòstols dels tipus de fusta

2011-05-03T11:34:00.002+02:00

Un amic m'envia una aplicació per iPad per jugar amb tipus de fusta a la pantalla. És una idea innocent però em va fer pensar en un fenòmen més ampli que afecta al sector del disseny. El culte als sants intocables de la cultura gràfica. Moleskine, Leica, Lomo o els mateixos tipus de fusta en són exemples. Tot i que els dissenyadors no acostumem a ser massa dogmàtics, alguns icones de la cultura gràfica han generat una actitud de devoció acrítica que té molt més a veure amb el culte a una icona, la repetició de tòpics i el "voler ser" que amb l'entusiasme imaginatiu que va donar lloc a aquests productes i que és propi dels dissenyadors. Analitzem el cas dels tipus de fusta com a mostra.

No tot el es fa en tipus de fusta és adorable.
Un cop arribat l'offset, imprimir en tipus de fusta ja no és una limitació tècnica imposada sinó un recurs gràfic com un altre, ni més ni menys vàlid. Com un amor platònic a qui no volem veure les limitacions, la fusta desperta tal simpatia que desactiva el sentit crític que tenim amb la resta de feines. Tot ens agrada.

Nostàlgia romàntica
No són els mateixos tipus de fusta sinó l'ús que es fa d'ells el que és qüestionable. Els tipus de fusta apareixen sempre mal impresos, buscant amb ànsia la textura perduda en l'offset (més encara en pantalla), i cauen sovint el recreacions poc imaginatives d'una estètica usada i abusada. Bona part del que veiem en tipus de fusta és massa previsible. Perquè no usar-la amb tipus actuals? Perquè no sobre nous materials? Perquè no en contextos nous i associats a la modernitat i no al vintage-fashion? Potser la velocitat dels canvis tecnològics i el domini del píxel a les nostres vides ha propiciat una enyorança gràfica que troba en el revival una sortida per recordar la era abans del píxel.

L'ús acrític porta la banalització
Pel bé dels tipus de fusta hem de mantenir l'exigència. Quin sentit té un software que l'únic que pot fer és imitar unes textures pre-establertes? On és l'olor de la tinta, el relleu que crea l'impressió i l'espontanietat irrepetible de la impressió de fusta? Rick Poynor en el seu llibre "Obey the Giant" escriu un article titulat "Don't think, shoot" on explica molt bé aquest fenòmen en cas de Lomo. L'espontanietat i frescor de les imprevisibles lents de Lomo es converteixen en una estètica totalment previsible.

Icones de tribu
Em pregunto si el seu èxit rau en el fet que han esdevingut icones de la tribu global de creatius, dissenyadors i gent cool en general. Cada col·lectiu busca els seus i els dissenyadors també necessitem els nostres suposo. Probablement bona part dels devots deuen ser dissenyadors però els màxims devots d'aquesta iconografia potser no. Sovint els millors exemples del look creatiu no són professionals del disseny sinó professionals del look creatiu. I allà van els iPods, les Van, les gorres estampades, la bossa del Sónar i el que faci falta per formar part de la tribu. Molt designers.

links:
http://shakeitphoto.com/
http://itunes.apple.com/us/app/moleskine/id429657255?mt=8
http://theappwhisperer.com/2011/04/26/how-to-change-your-apple-iphone-into-a-leica-digital-camera-meet-the-leica-i9-camera/
http://itunes.apple.com/us/app/leica-fotografie-international/id371654344?mt=8
http://www.digitaltrends.com/mobile/official-polaroid-app-for-iphone-released/

infogràfics contracorrent: simples!

2011-04-14T13:14:00.001+02:00

Quan una cosa es posa de moda es desvirtua. El torn li ha tocat ara als inforgràfics. No en va, en aquesta època de sobre informació els necessitem més que mai per aprofitar la quantitat d'informació i fer-la visible, per agafar la informació complexa i fer-la entenedora. Però l'ús i abús del terme ha provocat un concurs de virtuosisme gràfic "jo més que tu". El resultat són infogràfics que necessiten un expert, una lupa i una hora per ser entesos… és a dir, un fracàs. Però ens encanten.
Recordem la idea bàsica: es tracta de facilitar la comprensió, no de liar-la. Els meus admirats colegues de Humantific han llançat una nova sèrie d'infogràfics que volen ser el contrari: simples i punyents.

N'hi diuen "concise, bite-size infographics (…) highlighting astonishing facts about the U.S."

I així ho expliquen ells al seu blog:
Why VisBits, you ask? With growing interest in the state of affairs in the United States from a data analysis perspective, news media and blogs have become saturated with complex and often hard-to-understand visualizations. Sometimes, the message or story is buried in the display, making it difficult to extract meaning.

Només han penjat aquet exemple però m'ha fet gràcia perquè fa ben poc vaig fer uns gràfics ben semblants per al Dia Internacional per l'eradicació de la pobresa, aquí sota en poso una quants, podeu veure el projecte complet al meu web.

Bla, bla, bla, Bankia

2011-04-07T16:02:00.007+02:00

La feina dels darrers mesos no em deixa escriure gaire, però una article de Saffron sobre la identitat m'ha recordat el fracàs de Bankia. No cal gaire anàlisi per veure que és una marca de poc nivell, però intentem que aquest accident serveixi almenys per entendre què no funciona i perquè passen aquests desastres gràfics.

Bla, bla, bla #1: Un nom genèric i un disseny maldestre

El nom ha suscitat tot tipus de comentaris. Apart d'haver estat ja un nom d'un banc desaparegut Bankia és un exemple més de la moda de creació de noms simplement afegit la terminació -ia a la paraula de torn. És antic i tou, faltat de caràcter. Si bé el brief ja no donava pistes per saber quin és el perfil del banc, almenys es podria haver resolt bé la feina des d'un punt de vista gràfic, però essent aquest el cas l'estudi Interbrand no és el bon proveïdor. L'enorme diferència entre la dimensió de l'estudi (i els presspostos que mou) i la qualitat del disseny és tan evident que no fa altre cosa que potenciar l'argument que estratègia i disseny no casen. Sóc un ferm defensor del matrimoni estratègia-disseny però amb exemples com aquest és normal que es creï aquesta percepció entre els dissenyadors. La marca pateix els típics símptomes dels productes de gran consum, falta de concepte, promeses incomplertes i abús dels tòpics. Bla, bla, bla.

Bla, bla, bla #2: Valors que tothom podria signar tohom
Una de les causes d'una gràfica pobra pot ser la falta de definició de la identitat de Bankia. Entre ells hi ha errors com "pujante" (qui no vol ser-ho?) o arraigada (una fusió entre tantes caixes no pot competir en això). Són diferenciadors els seus valors, realment? Comparem-ho amb què diuen altres:
Bankia: Comprometida, internacional, arraigada, pujante, afín, práctica.

Catalunya Caixa: servei a les persones, compromís amb els territoris i amb la societat, proximitat, atenció personal, agilitat i assessorament.

Unnim: proximitat, territorialitat, qualitat, tracte i experiència

La repetició és evident, encara que sigui amb paraules diferents. Com tantes vegades, la poca diferenciació real del servei porta a exessos verbals i al distanciament de la marca de la realitat de l'empresa. L'alternativa ens la donen el Santander i el Sabadell, amb descripcions molt més tècniques, més clares i sense malabarismes verbals.

Els processos de fusió improvisats i forçats pel Banc d'Espanya sens dubte no han donat temps a gestar una identitat sincera i diferenciadora, i tinc la impressió que això també s'ha notat (a un altre nivell) en els casos de Unnim i Catalunya Caixa, però siguem creatius, es podria haver establert un període de transisió amb una marca neutre provisional per guanyar temps. Sobretot perquè com deia J. Mª Mir de Summa: "Las prisas pasan pero la mierda queda".

Actualització 2-6-11:
"BANKIA invirtió 100.000€ en empresa Lockheed Martin q fabrica bombas de racimo prohibidas." Com esperem que els ciutadans no esdevinguin cínics amb aquestes contradiccions entre comunicació i realitat?
http://www.bancalimpia.com/

Bibliografia:
http://saffron-consultants.com/2011/03/18/bankia-a-missed-opportunity/
http://www.outono.net/elentir/2011/03/02/bankia-un-breve-analisis-de-su-nombre-y-su-imagen-corporativa/
http://www.bienvenidoabankia.com/index.html

Els Greatest Hits del blog

2011-02-09T18:18:00.002+01:00

Aquest blog ha passat els 100 escrits i per celebrar-ho res millor que crear una nova etiqueta "**BLOG GREATEST HITS**"

He estat rigorós i seleccionat només 6 escrits dels 100, podeu veure els missatges aquí: http://pauderiba.blogspot.com/search/label/**BLOG%20GREATEST%20HITS**

Estrella Damm: patrocinador de la Generalitat de Catalunya

2011-02-06T23:29:00.006+01:00

Què en penseu de l'anunci d'Estrella? Fa dies que el veig i em pregunto "què en penso?". Ara ho tinc claríssim:

Penso que és emotiu, tot i que és un pèl nyonyo, tot i que és modern, tot i que és més modernillo que modern, tot i que els protagonistes semblen sortits de Bestiari Il·lustrat, tot i que els Amics de les Arts no m'agraden, tot i que dóna un missatge positiu, tot i que no té res a veure amb la cervesa, tot i que això ja passa, tot i que ja cansa, tot i que aquesta estratègia és bona per crear marca, tot i que s'han passat de rosca, tot i que als catalans ja ens va bé treure pit, tot i que això li tocaria més a la Generalitat, tot i que queda menys institucional i fred si ho diu Estrella, tot i que és menys creïble dir-ho per treure'n profit, tot i que quan ho veus no ho penses, tot i que és pervers usar els sentiments així per vendre cerveses, tot i que ens hem acostumat a que els anuncis no tinguin res a veure amb el producte, tot i que San Miguel fa una campanya que sí hi té a veure, tot i que la seva estratègia és de missatge funcional, tot i que és més honesta, tot i que fa pena al costat del glamour de l'anunci d'Estrella, tot i que hauriem de mantenir el cap fred mirant la tele, tot i que estem cansats i ho saben, tot i que en Quim Gutiérrez està fantàstic, tot i que "que què tenim" està sobreactuat, tot i que sobreactua millor que els Amics, tot i que és normal, tot i que http://www.youtube.com/watch?v=NdypDmny50o.

Sostenibilitat, culpabilitat i 80 Km/h

2011-01-30T00:08:00.003+01:00

"La comunicació per promoure estils de vida més sostenibles ha estat enfocada en negatiu", diu Bruce Mau, "i hem de plantejar-la en termes posotius si volem arribar a un públic majoritari".

Perquè s'ha comunicat tant malament? No crec que hagi estat tant un error com una estratègia de la fase inicial, on els promotors de la sostenibilitat eren ciutadans amb una consciència ambiental enrome, disposats a canviar el que fes falta demà mateix. Aquesta manera de viure el fenòmen ha donat un to de dramarisme i autoexigència que, malgrat ser perfectament justificats, potser no són la millor estratègia per arribar a un públic ampli amb menys informació i menys predisposició als canvi d'hàbits.

I aquí va Bruce Mau, que veu el disseny com una eina per fer més atractiu allò que és més convenient a la comunitat. L'estratègia no és per tant la ideologia (com en l'etapa inicial) sinó l'atractiu de la vida sostenible i com a màxim la conveniència de viure sosteniblement (estaria bé que…, és educat fer…). Posa l'exemple del transport: mentre que el mercat està ple de cotxes contaminants que fan molt goig, el públic públic és gris i trist. Aquesta és una mentalitat molt de dissenyador: les coses han de semblar el que semblen, l'estètica és la cara visible de l'ètica. Cal dissenyar una experiència que sigui millor que anar en cotxe, diu Mau.

Efectivitat vs. consciència
Segons Mau, la majoria de decisions les prenem de forma poc conscient, poc racional, i les campanyes explícites (com "no beguis si condueixes") no funcionen tant com veure a la televisió que es decideix qui conduirà (i per tant no beurà). Treballant amb ONG he tingut aquesta discussió més d'una vegada. Aquesta estratègia busca l'efectivitat (quantitaviva, nombre de persones), però sacrifica la consciència: l'usuari no ho tria perquè és més sostenible, ho tria perquè és més agradable.

- - - -
l'entrevista (13')
http://bmdesign.tumblr.com/post/1250201320/bruce-mau-on-need-to-know-pbs

For designer and author Bruce Mau, environmentalists will never win hearts and minds as long as they frame the issue of sustainable living negatively. Rather than talking about cost and sacrifice, he believes the emphasis should be placed on investment and opportunity. Mau aims to reshape culture and create better, greener experiences through design.

MM&DVDD: enveja

2011-01-24T17:17:00.002+01:00

Fa massa dies que no escric, la feina no m'ha deixat espais i ara acabo de trobar un motiu per recuperar el blog.

Acabo de veure una conferència de l'estudi holandès MM&DVD que m'ha fet enveja. Per als políticament correctes enveja sana, si voleu. Per la qualitat de les feines, per la densitat i profunditat dels seus arguments i per la capacitat de crear un projecte molt més enllà del brief. Per sort els projectes de disseny gràfic són visuals i es capten ràpid, però per desgràcia això ens fa oblidar de la riquesa de veure els dissenyadors explicant el projecte, ens saltem el context i anem a la foto com qui en l'eròtica se salta les prèvies i va al porno.

Dura 54 minuts i la podeu trobar a iTunes U - Architecture / Design - Archis - MM&DVDD
o al link següent:

http://channel.walkerart.org/play/mmdvdd-amsterdam/

sobre la innovació als diaris: (min. 9.30)

"the newspaper dismissed the proposal calling it “art”, and that for us is an insult"

sobre la relació disseny - contingut: (min 25.30)

Maybe content must be considered a front-end quality of design rather than a back-end hidden treasure that design always has to reveal (…) the [Archis] magazine does not talk about architecture, it IS architecture

+ info:

May 10, 2005 Daniel van der Velden is a graphic designer and writer based in Amsterdam who, since 1998, has been collaborating with Maureen Mooren on a variety of design and editorial projects. http://bit.ly/OLFO0

El diari Ara és un diari del segle XXI?

2010-12-03T09:03:00.003+01:00

El diari Ara havia treballat molt bé la creació d'un clima de ganes, expectatives, d'il·lusió. Twitter n'anava ple, el diari exhibia els seus socis com a icones d'un col·lectiu de professionals que feien esperar el millor. Farà falta una mica de temps per veure quina és l'aportació del diari al sector però el que ja m'atreveixo a dir és que no sembla haver innovat en el concepte de diari tal i com avui l'entenem. Em sembla una llàstima haver perdut aquesta oportunitat. Penso que no era tant una opció com una obligació: el model de negoci està per definir, el periodisme clàssic està trontollant, i el manifest fundador ho prometia amb aquestes paraules:

El món digital i les xarxes socials estan transformant el periodisme, desplaçant el lector cap a un protagonisme més gran. És en aquest sentit que ARA neix com alguna cosa més que un diari convencional, neix com una comunitat de persones lectores, connectades pel paper i per la pantalla. ARA serà un diari d’última generació tecnològica, un diari sense fronteres mentals.

Torno a llegir el paràgraf i em torna la trempera, però on ha anat a parar aquest "començem-ho tot de zero"? És veritat que té una versió iPad però no trenca cap norma dels diaris ja establerts: és de periodicitat diària, té un preu estàndard, una llargada estàndard, una densitat de pàgina estàndard, una estructura estàndard, un llenguatge verbal estàndard i un disseny moooolt estàndard. La tipografia romana que domina el diari pesa molt i desllueix molt les pàgines, li dona un aire molt clàssic i a més és una serif mal triada: ni fashion (la usada en la campanya Sabadell del guradiola, per exemple) ni de look editorial com la Swift que va triar Pablo Martín al suplement Cultura|s de la Vanguardia. Aprofito per proclamar encara la meva total devoció per aquest disseny, crec que és la millor peça editorial dels últims anys, la disfruto cada cop que la veig i la mostro als alumnes com exemple a seguir.

Algunes idees de com poden ser els diaris del segle XXI
El magnat dels mitjans Ropert Murdoch i el director d'Apple anunciaran en breu la creació d'un diari que ja fa més bona pinta:

Innova en el preu i model de pagament: icostarà 0,99 dòlars…la setmana
Innova en distribució i format: exclusiu per iPad. no hi ha versió web. No hi ha versió paper.
Innova en la forma de consum: l'aplicació per llegir-lo a l'iPad permet innovar i personalitzar a mida la interacció entre el contingut i el lector. Per cert, n'hem de seguir dient lector del lector? La interacció als diaris web permet els comentaris però a la llarga potser permet complementar la infomació del periodista, no per substituïr-lo però sí per complementar-lo, no es por ser expert en tot.

Canviar de mentalitat

Per una banda un reportatge de TV3 sobre el model actual dels diaris que retrata el moment:

Per altra, aquesta entrevista a Jeff Jarvis, defensor de la revolució necessària dels mitjans impresos:

"La gente de los medios vemos Internet como si fuera un medio; esperamos que actúe como un medio: producido, editado, pulido, limpio, controlado. Pero Internet no es un medio; es un sitio."

"Si la tableta no te permite enlazar, tener Google, añadir comentarios, pierde todo lo sexy de Internet"

entrevista de Agency Interloper

2010-11-18T16:07:00.000+01:00

Fa uns dies vaig rebre la visita d'un col·lectiu anomenat Agency Interloper. Són americans i venien a captar l'estat del disseny a la ciutat. Amb valentia i sense conèixer ningú van buscar estudis i ens van demanar una visita per explicar què fem. No han penjat l'entrevista completa però sí les seves conclusions a manera de resum. El fet que parlin des de fora de l'esfera local de disseny els dóna una llibertat sense perjudicis que em sembla fantàstica, barrejant estudis molt consagrats amb humils freelance com un servidor. Esperem que la inciativa s'extengui a altres ciutats.

http://www.agencyinterloper.com/2010/10/pau-de-riba-information-architect-one.html

1er concurs de naming personal: ia, un nom serif

2010-11-06T23:11:00.009+01:00

Després de l'èxit de participació del concurs de naming convocat en aquest blog, el nom guanyador ha estat Ia. La pregunta que la gent fa quan els dius el nom és: una "i" i una "a"? Als amants del pot gran de confitura els sembla poc.

Un nom serif
És veritat, Ia té un problema tipogràfic: En una tipografia de pal sec la "i" majúscula es confon amb la "l" minúscula. És per això que aquest nom implica un mínim manual d'identitat corporativa: cal d'escriure el nom amb una tipografia serif o egípcia.

Acompleix el brief
Atenció perquè al contrari del que passa amb els concursos sembla que hem aconseguit seguir el brief establert, tot un rècord! És modern, català (amb onomàstica i tot), original i simple. Hem sabut per boca de l'institu d'onomàstica de les Illes Balears que hi ha 60 persones a Catalunya amb aquest nom, per tant és poc usual però no inventat. Per altra banda és un nom minimal, una nom inabrebiable, i això en un país de Pepes i Vanes és una gran virtut.

Gràcies a tots els que heu participat, en especial a l'aferrissada defensa del nom i la completa argumentació de Maria Bermúdez. Com veureu al seu blog el nom li encanta :)

perquè fer una campanya si el teu producte es ven sol?

2010-10-23T18:04:00.000+02:00

Si tens un producte exepcional no et cal una campanya amb arguments, perquè el public només necessita conèixer l'existència del producte i saber on es compra. Com que els bons tenen un interès clarament superior a la resta la previsió és que s'acabin en dos dies. La Vanguardia anuncia avui que l'inversor mitjà comprarà entre 30.000 i 40.000 euros, així de convençut està el públic objectiu. Per això la campanya per anunciar l'emissió de bons de la Generalitat em sembla prescindible. Amb la cobertura mediàtica n'hi havia prou amb un anunci solemne i potser una posada en escena mediàtica per assegurar quota al Telenotícies.

Seria un cas diferent si la motivació fos merament cívico-patriòtica, amb interès inferior a l'habitual. És el cas d'alguns productes de banca ètica com Oikocredit o Fiare, on els clients accepten renunciar a la màxima rendabilitat per compromís amb la causa. Llavors sí seria el moment de fer sonar la flauta emocional. I per cert, és que totes les campanyes les fa la mateixa agència bon-rotllista?

+ info:

http://www.bonsdelageneralitat.cat/

http://elperiodico.cat/ca/noticias/politica/20101022/generalitat-publicita-els-seus-bons-apellant-seny-catala/print-551297.shtml

Catalanisme Extralight

2010-10-09T23:32:00.002+02:00

Com a dissenyador partidari de que les coses semblin el que són i siguin el que semblen, com a dissenyador del logotip original fet quan treballava amb Claret Serrahima a l'estudi Clase, declaro que:

Amb voluntat de servei al país, i veient la deriva del partit dels socialistes catalans m'ofereixo per dissenyar un logotip d'acord amb la realitat actual del partit. Les propostes són:

1. logotip Catalanisme Extralight

2. logotip "El sector catalanista se'n va"

3. logotip "El PSC s'està convertint en un PSOE local"

4. logotip "Qui és el sector catalanista?"

la tarifa plana i la crisi del concepte il·limitat

2010-09-16T10:05:00.000+02:00

Les telefòniques estan començant a notar els efectes de la difusió de telèfons amb conexió a internet (smartphones) i anuncien que s'ha acabat la tarifa plana il·limitada. La comunitat web ha reaccionat amb el mateix automatisme acrític que reaccionen els sindicats quan s'anuncia qualsevol retallada. Però, és que no té lògica que qu qui més despeses d'infraestructures generi més pagui? El mateix passa amb l'aigua, electricitat, benzina, etc. Els detractors es queixen de que els usuaris s'enduran ensurts considerables amb la factura, però aquest és un altre tema.

Un problema és la visualització de les dades
Igual que els usuaris veuen la cobertura i la bateria que els queda, si veiéssin quin percentatge de descàrregues han usat de forma fàcil el problema tècnic i d'ús es solucionaria.

El canvi cultural del s 21: res és il·limitat
Però darrera aquesta mesura hi ha un canvi cultural, i això no és tan ràpid. La consciència medioambiental ha posat sobre la taula la validesa del concepte "il·limitat" i encara que aquest cas no hi té res a veure, el fi de les descàrregues il·limitades segueix aquesta lògica. En l'aigua es van accentuar les diferències segons consum per trams, i en benzina el preu i els anuncis de la fi del petroli ja fa temps que han creat consciència d'estalvi. I la comunicació hauria d'enfocar-se en aquest sentit, i els preus haurien d'establir-se per premiar el consumidor moderat.

Per il·lustrar una dada clau: El 5% dels usuaris origina el 75% del tràfic en mòbils. Què faríeu si tinguéssiu un restaurant buffet obert i el 5% dels clients mengéssin el 75% del menjar? posar límits, és clar.

Un exemple és l'aplicació iStatNano, per ordinadors i per iPhones.

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Tarifa/plana/Red/Ahora/ondulada/elpepisoc/20100916elpepisoc_1/Tes

1er concurs de naming personal: brief del nom per la meva filla

2010-09-02T13:01:00.002+02:00

Esperem la segona filla i com que vam quedar-nos sense idees amb la primera obro la pluja d'idees en forma de concurs obert no remunerat per aquells que vulguin tenir l'honor de guanyar el 1er concurs de naming personal del món mundial.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Briefing:
Condicionants a tenir en compte:
- Que transmeti els valors de la marca familiar.
- El darrer projecte de naming per la primera filla va ser: Blau (més informació aquí)
- Arquitectura de marques: ha de funcionar bé amb el cognom "de Riba"
- Ha de conviure bé amb el nom de la primera filla. Per no evitar canibalisme de marques no és recomanable usar un altre nom de color: Blanca, Violeta, Rosa…
- Valors a comunicar:

Modernitat: queden descartats els noms dels pares i els seus diminutius
Catalanitat-localitat. Evitar noms nascuts en altres cultures: queden descartats, Jessica, Asha o Scarlett
Originalitat: evitar noms massa comuns, especialment els comuns entre els amics: Ona, Jan, Pol, Joan, Ton, Laia, Aina,
Simplicitat: evitar originalitats com noms japonesos, de personatges de ficció (Kevin, etc.)
Patrocinis: No s'admeten noms de patrocinadors. Queden descartats noms com Nike de Riba, Ono de Riba o El Periódico de Catalunya (El més llegit a Catalunya) de Riba.

Test: per validar les idees es comprovarà que els dos noms cridats en un parc infantil davant d'altres pares no resultin ridículs, com per exemple: "Blau! Cel! baixeu del tobogan!"

Premi: El nom del guanyador/a serà nomenat "padrí de naming"i apareixerà com a autor a totes les comunicacions familiars, així com en un quadre de punt de creu penjat a l'habitació del projecte cortesia de la tieta. L'acceptació d'aquest títol implicarà la donació d'una "mona de naming" en forma de llibre cada any Pasqua. L'organització es reserva el dret de convidar a sopar el guanyador/a.

Jurat: Els dos membres del client. Els avis tindran veu però no vot.
Client: Pau i Núria

Target principal: Família i amics.

Perfil: Classe mitja, amants del disseny i la història de l'art, amants de la natura i ex-monitors.

Data d'entrega: finals de novembre (si és cesàrea podré avisar del deadline exacte).

Esperem les vostres idees als comentaris en aquest blog!
Passeu-ho!

Confieso que soy fan de… (un meme sobre nuestras marcas favoritas)

2010-07-09T19:31:00.004+02:00

Los amigos de Luna me invitan a un meme sobre mis marcas favoritas. Leyendo sus escritos (tenéis los enlaces abajo) me doy cuenta que repetiré pero he repetido alguna donde el motivo no es el mismo.

Como tengo poco tiempo lanzo titulares:

Por su seguridad en sí misma
y no obedecer lo que dice el usuario: Apple

Por su versión del concepto de calidad
lejos del lujo: MUJI

Por encontrar un lenguaje low-cost
que no es cutre: Vueling

Por la flexibilidad y experimentación
con que trata la identidad gráfica: Camper

Por su uso de las redes sociales
y el sentido de comunidad: RAC 1

el post de Luna
el post original de Javier Velilla

no us aconsello fer un logo amb la Bliss…

2010-07-09T13:08:00.000+02:00

Eduard Punset i la paràbola del bon projecte

2010-07-07T17:42:00.005+02:00

Quin gust l'entrevista del darrer TeleMonegal a Eduard Punset! Com d'altres personatges que van un pam per sobre del terra no importa qui l'entrevisti, ell fa la seva, i està molt bé que així sigui. A l'entrevista va sortir un cas que és una mostra fantàstica de les relacions client dissenyador. el desgrano per etapes de treball:

Definició de l'encàrrec
TV2 li demana ara fa molts anys a Punset que faci un programa econòmic. Suposo que la idea va venir simplement de reconèixer la seva vàlua i suposar que "el seu tema" era l'economia. Ell havia identificat un buit (oportunitat, necessitat si voleu) per un programa de ciència i li van aprovar.
llicó per aprendre:
• El client demana una cosa raonable però poc original.
• El dissenyador ja havia identificat prèviament una oportunitat i l'havia conceptualitzada (no respon a l'encàrrec com diu la teoria, sinó que aplica a l'encàrrec una iniciativa pròpia)

Formalització de l'encàrrec
Eduard va pensar el nom Redes, molts anys abans que internet donés al terme el significat que té avui, i no crec que sigui només casualitat: va intuïr un concepte emergent. Què va respondre el client? que semblaria un programa de pesca. És clar. Si sou dissenyadors no em digueu que no us resulta familiar.
llicó per aprendre:

• El client tenia una mirada superficial, centrada en el present i menystenia la capacitat de l'audiència.

• El dissenyador ja havia conceptualitzat i visualitzat el programa (nom, estil narratiu…) amb visió de futur.

Si s'hagués seguit l'encàrrec el programa hagués estat tan innovador i rellevant?

com si el text tingués audio

2010-06-25T14:00:00.001+02:00

No us ha passat que quan llegiu un article d'algú a qui heu sentit sovint teniu la sensació de sentir la seva veu mentre llegiu? És una mena d'experiència audiovisual espontània que afegeix a la lectura els matisos d'entonació que imaginem de l'autor, fins i tot el llenguatge gestual. Amb periodistes amb una parla tan característica com Monegal, Empar Moliner o el mateix Cuní.matins.sí se'm fa difícil no sentir-los en llegir. Monegal inclou en els seus articles els seus famosos "Ah!, alerta!". Per altra banda si coneixem com són, què pensem i quines dèries ténen, podem entendre el text en un context que li dóna més sentit. Si bé abans era freqüent que els locutors de ràdio o premsa apareguéssin a l'audiència com a noms sense cara la presència ara el nostre contacte multicanal ens dóna una major familiaritat.

una idea per millorar Safari

2010-06-16T23:43:00.002+02:00

Ara que Safari accepta extensions proposaria un interface del navegador diferent. Els canvis que proposaria a Apple són:
- Reduïr l'espai ocupat per la barra d'adreçes, ocupa molt espai i sovint la part rellevant és només la primera
- Reduïr l'alçada de la barra i deixar més espai al contingut
Senyor Jobs, m'ho compra?

els farmacèutics han après a magrejar arguments

2010-06-16T23:16:00.002+02:00

En un escrit recent criticava la campanya dels empresaris de l'oci nocturn que magrejava arguments per dissimular el seu egoïsme. Bé, han creat escola, atenció als farmacèutics.
El rerafons és que els govern estan decidits a que la sanitat pública recepti els medicaments genèrics (sempre que es pugui) i donar només la quantitat exacta de medicaments enlloc de caixes enormes que paguem i que caducaran al botiquí. Això retallaria la despesa pública del pressupost que se'mporta gairebé la meitat dels pressupostos públics. Però sembla que és més important el seu negoci. Algú ha conegut un farmacèutic que passi gana? Jo de dissenyadors sí.

publicitat accidental

2010-06-16T23:07:00.001+02:00

La coincidència de dos espais publicitaris és una ruleta russa de la missatges. el resultat però és més interessant que l'anunci no-accidental que apareix al final. Malgrat el canvi de cap de comunicació el PSC segueix escollint com a argument que els altres són pitjors. Primer va ser el PP a les generals amb aquell "Si tu no véns ells tornen", i ara li toca a CiU. Parlar de Mas a mostra que assumeixen la segona posició.

OPI 3: El medi ambient està molt bé per decorar la paret

2010-06-08T19:51:00.002+02:00

Com nens malcriats
La vida dels rellotges dels nostres avis es comptava en dècades (s'heredaven de pares a fills), la vida dels electrodomèstics es compta en anys, però la vida dels mòbils es compta en mesos: 24, 18 i ara 12. A més tecnologia i més progrés més poc ens duren les coses. La indústria de la telefonia mòbil ens ha ofert caramelets per robar clients als altres i els usuaris ens hem tornat nens insuportables que ens canviem de companyia si no ens regalen un mòbil cada any i mig. I d'això se'n diu cultivar actituds a través dels mitjans de comunicació.

Els compromisos de sostenibilitat són per decorar el web
Un mòbil requereix molta energia per ser fabricat (energia incorporada), usa materials no renovables i químics tòxics per al medi ambient. I per tant cal allargar la vida dels mòbils, i fomentar-ne la reutilització i el reciclatge. Ei, però això Vodafone ho sap millor que ningú, mireu el seu apartat de Responsabilitat Social Corporativa:

Al 3r paràgraf:
Hacer énfasis en tres áreas clave: Responsabilidad con nuestros Clientes; Reutilización y Reciclado de Teléfonos Móviles; y Eficiencia Energética y Cambio Climático.

Nos comprometemos a establecer prácticas de negocio sostenibles y a proteger el medio ambiente.

Pasión por el mundo que nos rodea. “Ayudaremos a la gente a tener vidas más plenas: a través de los servicios que proveemos y a través del impacto que tenemos en el Medio Ambiente y en la Sociedad”.

Al document Guías sobre Marketing, Contenidos y Uso Responsables marqun criteris i mostren exemples de mala publicitat: enganyosa, sexista etc.

L'arrel del problema: falta de diferenciació
És un clàssic, des de les aigues minerals a la distribuidor d'electricitat. Quan la diferenciació del producte és minsa la comunicació comença a fer coses rares. Però hi han altres sortides millors, la innovació pot ajudar a diferenciar multitud d'aspectes. Vodafone podria ser:
- la única telefonia que no usa call centers. ¿Qui no pagaria més per evitar aquestes les experiències frustrants? (Srs de Vodafone, recordin que la idea és meva:)
- la única telefonia de baix cost que no et regala res i et baixa el preu de les trucades tan com es pot.
- la única telefonia que et permet trucar gratis amb publicitat enmig de la trucada
- la única telefonia que presenta ties guapísssimes als solters perquè trobin novia i es gastin una pasta en trucades :))

OPI 2: la gent es mor del tabac, però creem llocs de treball (per als que queden)

2010-06-07T19:42:00.002+02:00

"Defensa la nit". Aquesta és la campanya que la Confederació de l'Oci Nocturn de Catalunya (Concat) ha fet contra la Llei del tabac, que vol acabar amb el fum a bars ni a les discoteques.

Defensa la nit = defensa els meus interessos
El lema és tremendament falaç, perquè amaga una confusió d'interessos. L'interès de la gent és divertir-se, alguns fumant i altres no. L'interès de l'administració és reduïr els càncers i els costos sanitaris. Si la nova llei efectivament elimina un 20% dels llocs de treball qui surt perjudicat són només els empresaris que tanquin (els altres poden sortir beneficiats per menor competència), no pas els usuaris. Per tant em sembla legítim fer una campanya però no demanar als usuaris (també als que no volen fum) que els defensin. Mala estratègia de l'agència.

La gent que entra als locals és un mitjà per donar llocs de treball. O a l'inrevés? Està de moda confondre la finalitat amb els mitjans. Els efectes del tabac són coneguts, però la Concat troba que les morts no són tan importants comparats amb els llocs de treball. Més exemples: la funció dels 4x4 no és transportar la gent per la muntanya sinó crear llocs de treball. En la mateixa línia els metges hauríen de demanar per llei que sempre hi hagués malalts per garantir els seus llocs de treball.

+ arguments
els arguments i propostes de la Confederació

OPI 1: Actimel Bola de Drac SuperPower!

2010-06-03T18:22:00.001+02:00

Europa ha prohibit a Danone anunciar Actimel com a aliment amb propietats beneficioses per la salut. L'Agència de Seguretat Alimentària de la Unió Europea (EFSA) ha posat com a termini el dia 1 de setembre. El propi Danone ha retirat les seves alegacions per demostrar-ho. Potser per això els responsables de comunicació estan aprofitant els últims dies per evangelitzar-nos amb un enorme "Sistema Inmunitario". Només entrar al seu web ens parlen de Pasteur, són realment implacables.

El futur seran les vitamines? Per altra banda potser fan alusió a les vitamines, un argument nou fins ara que potser esdevindrà protagonista donat que l'argument defenses s'esgota. La campanya actual presenta els Actimel com un super concentrat de vitamines. Per trobar elixirs de tanta potència hem de remuntar-nos a les càpsules hoipoi de Bola de Drac. Les recordeu? Atenció perquè l'argument de concentrat tan usat en detergents érs important si tenim en compte que el preu per litre s'acosta als 4€ el litre.

links

més informació sobre el cas

sobre l'agència europea

sobre els possibles efectes adversos

Si voleu càpules hoipoi us surten millor de preu que els Actimels: per 9,90 en teniu una per tota la vida :)

Design Police

2010-05-18T11:49:00.001+02:00

El somni secret de qualsevol dissenyador gràfic: actuar com apolicia despietat contra el crim gràfic: vídues escandaloses, particions aberrants, espaiats delictius, i tribus urbanes que usen comic sans. Això s'ha d'acabar. Destapeu el tirà gràfic que teniu a dins i denuncieu públicament els errors gràfics amb aquests adhesius.

podeu descarregar el kit aquí

més info sobre l'autor aquí

imaginar la Diagonal (3)

2010-05-09T18:03:00.001+02:00

No pensava parlar més de la Diagonal però un escrit de Ricard Gomà on rebat l'argument que no és a l'abast dels ciutadans prendre una decisió amb visió global m'hi ha fet repensat. Ricard Gomà (ICV) defensa al seu blog la reforma de la Diagonal però després de llegir els arguments encara em sembla nés clar que aquesta no era la manera de fer-ho.

Rebato els seus arguments:

1 (és política decidir sobre el tipus de transport):

Totes dues opcions van en la mateixa direcció, i només es deixa la sortida de la C per aquells que no hi estiguin d'acord. És a dir, les decisions ja estan preses.

2 (tenim una ciutadania educada i reflexiva)

No n'hi ha prou. cal alguna cosa més, les decidions tenen moltes implicacions i no és a l'abast dels ciutadans (com jo) tenir la visió global.

3 (El govern de Barcelona fem una aposta molt clara sobre el QUÈ)

La meva experiència com a dissenyador em diu que els millors resultats surten quan els rols són els contraris: el ciutadà opina sobre el què (la visió, els objectius) i el professional determina si és viable i la seva resolució (el COM)

Malgrat ser partidari de les consultes i la necessitat de reformar la Diagonal per reduïr el trànsit privat, el procés i la despesa (2M d'€) em fan dubtar entre la C i l'absentisme intencionat. Sí, a Suïssa en fan cada setmana però amb opcions realment diferents i sense campanyes que-guai-que-som que costen 2 milions d'euros.

escrits anteriors sobre la Diagonal

http://pauderiba.blogspot.com/2009/06/imaginar-la-diagonal-visualment.html

http://pauderiba.blogspot.com/2010/03/pensar-la-diagonal-2-questio-de-rols.html

debat a can Cuní amb els 5 candidats (47min):
http://www.tv3.cat/videos/2890190/Els-liders-municipals-barcelonins-confrontats-per-la-Diagonal

nou projecte: Passin per caixa

2010-05-07T13:49:00.001+02:00

Publicat fa pocs dies, aquest és un informe de Setem que forma part de la Campanya Roba Neta, que alhora forma part de la campanya internacional Clean Clothes Campaign. Inicialment havia de ser una traducció i remaquetació d'un informe anglès però ha acabat tenint vida pròpia, els continguts ha estat adaptats al context espanyol i la gràfica no té res a veure amb l'original. Amb la por que aquests informes amb tant rigor i dades tan reveladores es quedin en un calaix he optat per la gràfica cridanera dels propis protagonistes (els supermercats). Per una vegada aquest SPAM visual diua lguna cosa rellevant! :)

Podeu veure aquest projecte al meu web

el fascinant món dels concursos: la Festa Major de St. Cugat

2010-05-03T16:01:00.001+02:00

Us presento el nou flamant i genial cartell de la Festa Major de Sant Cugat:

i a continuació alguns anuncis seleccionats a l'atzar, amb qui alguns malpensats troben alguna similitud

possibles tags de l'escrit:
- concursos
- falta de temps
- copy-paste
- if you pay peanuts you get monkeys

- Álvaro Sobrino ja ho deia

sobre el procés mental dels dissenyadors

2010-04-28T12:12:00.001+02:00

Recullo les 10 conclusions d'un estudi de Humantific amb diverses universitats per entendre el procés mental dels dissenyadors, comparant-lo a cops amb el procés d'estudiants de direcció empresarial:

Finding 1 This research predates and debunks the 2009 academic theory that thinking attributes (“reliability”, “validity”, etc) can be rigidly pre-assigned to individuals or teams based on discipline labels such as design, designer or business, business manager.

Finding 2 Some students in design schools have the same thinking preferences as some students in business schools and vice-versa.

Finding 3 Professors and students are generally unaware of how radically different design process approaches are from one person to another.

Finding 4 Many students of design/innovation are not accustomed to externalizing their thinking process.

Finding 5 For numerous students in this study, design thinking jumps off from a framed problem defined by a brief. Often there was no process activity upstream from the brief.

Finding 6 Design thinking processes often appear very different visually while similar fundamental steps can often be found within. Some steps appear universal, others situational.

Finding 7 Most design thinking processes seen here have assumptions embedded that outcomes will be product or service creation.

Finding 8 Most design thinking process models seen in this study contain no reference to behaviors.

Finding 9 This research makes visible why the orchestration of design innovation work remains complex and a key challenge for teams and organizations.

Finding 10 This research suggests that real tools and visually shareable results are extremely useful in moving understanding and dialogue regarding integrative thinking beyond stereotypical notions of design thinking and business thinking.

l'article sencer: http://www.humantific.com/design-thinking-made-visible/

tenir més opcions no ens fa més feliços

2010-04-21T15:50:00.001+02:00

Un altre vídeo fantàstic de TED.com, aquest cop de Barry Schwartz: "the paradox of choice". Explica perquè el aquest tòpic no funciona i ho argumenta amb fets.

Més opcions causen paràlisi: Si volem escollir bé tenir tantes opcions ens dóna molta feina, i això ens treu temps, ens treu concentració d'altres coses o bé ens fa desistir d'aquell tema. Si amés és un tema crucial, tenir tantes opcions pot aportar força estrès. Explica el cas d'uns plans de jubilació que una empresa proposava als treballadors: per cada opció de més baixava un 10% el nombre d'inscrits.

Més opcions causen insatisfacció: Tenir tantes opcions ens puja les expectatives de manera que serà molt més fàcil quedar decebuts, ens deixa la sensació que hi havia una opció millor (encara que la nostra sigui bona) i el millor de tot: ens fa sentir culpables, no tenim uns límits als que donar la culpa.
A tenir en compte per definir productes i dissenyar la comunicació, masses opcions desanimen a l'usuari. Si mirem les opcions que ofereixen moltes serveis web veurem una simplicitat en la oferta i en la comunicació que millora empreses tradicionals amb oferta. Skype, Yousendit…

Per cert aquest discurs enllaça amb el que fa Alain de Botton al mateix TED.
PD: perquè els americans presenten tan bé???

nou projecte: llibreta d'estalvis

2010-04-15T18:07:00.001+02:00

He rescatat un projecte que té ja un temps i que tenia ganes de penjar al web: Una llibreta d'estalvis que pretén explicar en 12 missatges què és la banca ètica. Un projecte fet en temps rècord: definició, continguts, disseny i correccions en 5 dies. El client (FETS) l'ha divulgat extensament.

projecte en català
projecte en castellà
projecte en anglès

Per llegir còmodament els textos podeu descarregar-vos el PDF original aquí ("llibreta Festa")

dissenyadors com a namers

2010-04-14T18:03:00.001+02:00

Si bé a molts dissenyadors tendim a pensar que el nom no és cosa nostra, segons Joan Costa, ningú millor que un dissenyador gràfic per fer de namer.

De hecho, crear nombres de marca no tiene nada que ver en absoluto con la redacción de textos (copy) (…) Nadie me convencerá de que el trabajo de naming es más propio de lingüistas, semiólogos y gramáticos que de creativos y diseñadores o comunicadores visuales.

Crear marcas verbales es cuestión de aprender unas técnicas mentales y practicar unos ejercicios al alcance de cualquier persona que desarrolla un trabajo de imaginación creativa o de estrategia comunicativa.

l'article a ForoAlfa
http://foroalfa.org/es/articulo/226/La_marca_verbal

la Festa del Comerç Just estrena web!

2010-04-13T15:43:00.001+02:00

avui s'inaugura el nou web de la Festa del Comerç Just i la Banca Ètica! Dissenyada per Run Design amb l'ajuda d'un servidor en la part d'estratègia i continguts. Esperem que serveixi per facilitar la consulta d'activitats, divulgar els principis del Comerç Just i la banca ètica facilitar l'accés a les botigues de proximitat.

Visiteu-la i feu molts clics! :)
http://www.festacj.org/

estudi sobre el disseny anglès

2010-04-09T21:16:00.000+02:00

El Design Council ha publicat un estudi sobre l'estat del sector a Gran Bretanya. A sota teniu l'enllaç per descarregar-vos el resum i text complet. Alguns punts destacats:

29% més de dissenyadors (vs. 2005)
Un 39% més de freelances (vs. 2005)
els dissenyadors interns han mantingut els llocs a pesar de la crisi
Un 60% dels estudis tenen menys de 5 dissenyadors, mentre que el 37% dels equips interns superen aquest nombre
Un 29% dels estudis tenen menys de 3 anys
El perfil mig és un home, blanc de 38 anys

web on podeu trobar el resum de l'estudi (1pg) i el resum complet

Pensar la Diagonal 2: qüestió de rols

2010-03-30T12:39:00.001+02:00

Ara que l'Ajuntament ha mostrat visualment les opcions (tal com proposava fa uns mesos en aquest escrit :), ataquem el tema dels rols i responsabilitats. El procés de la Diagonal és sembant al procés client-dissenyador: Com incloure al participació sense sense perdre la responsabilitat? Qui mana sobre què? Què es pot preguntar i com?

el pacient assenyala els símptomes, el doctor defineix el tractment
Crec que usar imatges permet facilita que els ciutadans expressin les seves preferències però no hauria de ser el resultat final. Jo veig les imatges com una eina per entendre prioritats però només el professional pot determinar la solució. Peruquè? Punt següent:

Sense tota la informació no es pot delegar responsabilitat
Hi ha milers de coses que els responsables de l'Ajuntament saben i que nosaltres no: quins canvis implicarà a la circulació de la ciutat (canvis de sentit, embussos…), quin cost tindrà cadascuna de les solucions? Quin impacte comercial? Quina duració de les obres? etc. A més capacitat de decisió més responsabilitat i més informació cal. Pregunta a un nen si vol un donut o un plat de verdura. La solució hagués estat mostrar al costat de les imatges els avantatges i inconvenients de cada opció

Qua presento més d'una opció als clients (normalment és una) és perquè hi ha temes en què ells en saben més que jo que condicionen la decisió, sinó no té cap sentit preguntar, em paguen per mullar-me i fer-me responsable de la decisió.

Articles

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20100319/53897743004.html
http://www.avui.cat/cat/notices/2010/03/debat_obert_per_la_diagonal_91952.php
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20100319/53898769656.html
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20100319/53897753624.html

artistes o comunicadors?

2010-03-16T17:00:00.000+01:00

Ahir, una alumna de l'escola BAU em deia que a l'escola fem projectes "poc realistes", i avui en parlava amb unes amigues de l'estudi Marnich: l'escola de de ser una rèplica de l'anomenat món real? o ha de ser un lloc d'experimentació per fomentar la creativitat radical? A la prestigiosa escola Royal College of Art hi ha un intens debat per decidir si l'escola ha de formar artistes o comunicadors. Em sembla una versió actualitzada del debat art-disseny. El debat és tant antic que cansa, i probablement això significa que aquestes paraules no ens serveixen al segle 21. Algú creu que siguin dos categories tan netament separables? Un mateix objecte pot ser art o disseny en funció del context, i l'història de l'art està plena d'encàrrecs i clients (la Capella Sixtina, per exemple). No pretenc desplegar grans arguments aquí però apunto 5 enllaços que sí aporten arguments:

un editorial brillant al Plec 14 d'Eina sobre el tema "El professor ha d’actuar com a client?"

un debat al Plec 60 d'Eina amb el títol "Roma o Bolonya? Europa, entre el mercat i la cultura". També hi trobareu un l'editorial titulada "No oblidar la societat" que analitza el dissenyador com a artista o com a servidor submís del que marquen les tendències.

un article sobre el debat per escollir el nou cap de l'escola RCA
http://observatory.designobserver.com/entry.html?entry=13038

i amb els tres primers, el quart enllaç gratis! un vídeo de TED sobre com l'educació mata la creativitat
http://www.ted.com/talks/lang/eng/ken_robinson_says_schools_kill_creativity.html

el llop disfressat d'ovella

2010-03-11T16:28:00.008+01:00

Què penseu d'aquesta campanya? Fa dies que la veig i em provoca reaccions contradictòries Que ser pessimistes no ens ajuda i que es crei una iniciativa per canviar l'estat d'ànim em sembla fantàstic. Però la llista d'arguments falaços és massa llarga:

Si ens unim podem fer qualsevol cosa: FALS

Es bo unir-se, però canviar el país cap una economia del coneixement i deixar el totxo no es fa en dos dies, ni depèn per igual de tothom, depèn d'uns quants líders (polítics i empresarials) que han demostrat no estar a l'alçada. O és que algú creu que la crisi no era evitable? La Unió Europea feia temps que ho anunciava.

Tots ho estem passant malament: FALS

Cap dels famosos que apareixen al vídeo ha canviat el ritme de vida. Quant guanya al mes en Buenafuente? i en Gasol? la Barceló? Em sembla molt bé, fan molt bé la seva feina però no tenen tanta credibilitat parlant de passar-ho malament. La majoria de bancs han seguit tenint beneficis, simplement menors que altres anys.

Tots podem contribuir: FALS

Uns més que els altres. Tots podem tenir una actitut constructiva però que el que ahir et va donar una hipoteca massa alta avui et demana que t'animis mentre et nega el crèdit em sembla lleig. Si els bancs haguéssin advertit a alguns clients que aquella hipoteca era massa alta per ells avui el problema seria menor. Si ara donéssin crèdit (amb els diners que l'Estat els va donar per fer-ho), ara la situació seria millor. Però ara ens diuen que tots hi podem fer. No tots tenim el mateix poder.

Com aconsegueixes convèncer a 18 empreses perquè et donin 4 milions d'euros?

Quins motius porten a aquestes empreses per gastar-se tants diners per animar-nos? L'autor de la idea ho revela en una entrevista: "Hemos visto que de cada 100 euros no gastados, 70 están vinculados a la falta de expectativas. Y eso ocurre en gente que tiene ingresos estables". Els aconsegueixes si els promets que la gent tornarà a consumir.

Sobre l'estratègia de comunicació
Probablement el millor hagués estat que l'autopr de la idea enlloc d'anar a buscar els empredsaris hagués promogut un moviment social, com ho són els referèndums per la independència o les manifestacions del No ala Guerra. Un dels problemes per mi ha estat intentar comunicar una iniciativa de les majors empreses del país com si fos una iniciativa popular. És lleig i contraproduent (veure reaccions més avall)
L'altre error relacionat amb aquest ha estat ser poc transparent amb els objectius, barrejar interessos per activar el consum amb millorar l'estat d'ànim de la gent em sembla pervers, i després de tants anys de publicitat enganyosa els ciutadans s'han tornat extremadament escèptics amb els missatges publicitaris.

La campanya ha tingut molt ressò, a favor i tant o més en contra, passo alguns enllaços:
el web "estosololoarreglamosentretodos.org"
entrevista a l'autor de la idea
article d'Àlvaro Sobrino sobre el tema
grup a Facebook Esto deberían arreglarlo los que lo jodieron
La campaña estosololoarreglamosentretodos.org provoca un aluvión de críticas en la Red
article a El País

dissenyadors i teoria: la estraña pareja?

2010-02-26T12:17:00.002+01:00

Dimacres vaig assistir a la sessió AvantLaus, on després d'una exquisita presentació de David Pearson es fer una taula rodona amb el títol "jo només traballo aquí", que volia reflexionar sobre la responsabilitat dels dissenyadors en els projectes. Som només una manats i tot és culpa del client? o som part activa del projecte i compartim responsabilitats? Em va decebre força la taula rodona, la veritat. Essent bons professionals i amb experiència se suposa que hagués pogut ser un debat ric però va quedar en una enumeració d'opinions poc estructurades que s'apropaven més a impressions que a teoria. És més, hom diria que eren allà per obligació i que intentaven esquivar la paraula. El tema anava i venia, i es barrejava amb temes colaterals: la funció social del disseny, si la publicitat ens enganya o no, etc.

Perquè ens costa tant als dissenyadors argumentar, estructurar un discurs, teoritzar i treure conclusions?
Per bé i per mal som una professió de pràctica i no de teòrica, poc analítics i molt de "cas per cas", i potser per això podem contribuir a tangibilitzar solucions, però per a debatre no servim gaire crec. La sessió de'n Pearson va anar bé perquè no teoritzava i analitzava, relatava i comentava la seva experiència, i això sí ho sabem fer (com els Chill Laus). Altres professions saben teoritzar però no saben fer el que fem nosaltres, ves, no es pot tenir tot. Per sort tampoc som molt exigents amb els debats i no crec que la gent en sortís descontenta :)
Una bona exepció és l'afició dels dissenyadors llatinoamericans a teoritzar i el que popularment en diem filosofar. Aquests països tenen una tradició i els dissenyadors no en són una exepció. Podeu veure'n exemples a ForoAlfa on també veureu la particular retòrica llatinoamerica, excessiva i complicada vista des de Barcelona.

PD: sobre aquest pensament de "cas per cas" en parla Otl Aicher a "Analógico y digital"

Críttica sobbre la novva marrca Unnim

2010-02-19T17:24:00.004+01:00

Què en penseu de la marca per la nova caixa presentada fa uns dies? Crec que el judici es farà millor amb més perspectiva però aquí van alguns apunts:
De què va aquetsa identitat? (estratègia)

Ens diuen que els valors a transmetre són "compromís, servei, proximitat, innovació i professionalitat" Us sonen? sí, són els que diu tothom. Siguem honestos, crec que l'únic que podrien defensar és proximitat, en la resta no poden superar la resta (i no passa res). En això crec que la marca és encertada, transmet proximitat sense exedir-se. Símbol i logotip s'han repartit els papers: símbol el simpàtic, logotip el professional.

Aquesta és la nova marca: Ah. Molt bé. i?
I què? no ho sé, ja està. Vull dir que està bé però no aporta massa, no diu res nou ni suposa un plantejament nou… és una marca correcta però gens revolucionària. Una capa de modernitat moderada, d'informalitat moderada i de modernitat moderada. Suposo que no seria arriscat dir que és una marca bastant moderada. El sector bancari ja ho és així però que a Espanya no tinguem bancs amb una comunicació moderna i innovadora no vol dir que no sigui possible, prengueu Smile Bank com exemple, d'¡acords que és banc per internet però si Unnim fos per internet no seria com Smile.

Si tots els colors estan ocupats, agafem el blanc
És una bona opció, la tradició diu que els bancs tenen UN sol color i UNA sola tipografia, i aquest és un model força estàtic que podria evolucionar com ho ha fet la comunicació en altres sectors. Triar el blanc és trencar aquest model i usar el color d'una altra manera. L'entitat ho explica molt millor (crec que deu ser una transcripció del Poeta Morillas, però no ho puc afirmar):

En el món de l’arquitectura, el disseny i l’interiorisme, el blanc és de màxima modernitat, que destaca individualment i per si mateix, dins de la diversitat de colors en els carrers i en els entorns més propers o generals. Escriure negre sobre blanc té també un significat de transparència, de credibilitat, de claredat, i així es vol reflectir també en la imatge com a compromís de la nova caixa.

Morillas, El poeta
Registrar unim.com devia ser impossible. Com convertir un nom comú en marca? Duplicant una lletra, per exemple. De Unim a Unnim i ja està. Però aquesta explicació no té la èpica de les grans ocasions i els grans pressupostos.
Atenció a la poètica explicació de Morillas: Las dos "nn" i la "m" dibujan cuatro puentes, las cuatro cajas" Poesia de la fina. Mentre hi hagi clients insegurs i amb poca cultura gràfica necessitarem poesia. Apostes: si el domini unim.com hagués estat disponible no hi hauria "puentes".
Un símbol que mariscaleja
Mariscaleja de Mariscal, l'il·lustrador. El símbol juga amb la ambivalència entre la U del nom i les C de Caixa. Un article a la Vanguardia deia que eren 4 C però jo només en veig tres, això sí, amb les superposicions apareixen els colors de les marques anteriors. No és gaire veritat i no caldria justificar-se: Donen un aire mediterrani, són colors propers… i són els que ha decidit el dissenyador.

Nom amb data de caducitat?
Escollir un nom que fa referència a la unió és mirar al passat, no al futur. La'latre inconvenient és que és endogàmic. Els clients volen un bon servei i que el canvi no els perjudiqui, però si això és unint-se o separant-se tan els fa. Quin tuf farà aquest nom d'aquí a només 5 anys? i d'aquí a 20 anys? La declinació per cada caixa entenc que és una transició i caurà amb els anys.

video promocional estil "que maco és tot"

pauderiba a twitter

2010-02-02T19:05:00.000+01:00

els twitteros podeu trobar-me a http://twitter.com/pauderiba

el nostre gra de sorra per Haití

2010-02-02T13:46:00.002+01:00

Uns ex-alumnes meus de l'escola de disseny BAU han liderat aquesta proposta per recaptar fons per Haití. Diversos estudis de disseny han aportat peces gratuïtament per ser subastades aquest dijous 4. Animeu-vos a passar-hi!
Trobareu més informació al seu web

ara és fàcil ser dissenyador a Apple

2010-01-29T23:45:00.005+01:00

No cal ser un gran "design superstar" per dissenyar el nou iPad, després de tants anys i productes molts fans es van aventurar a endevinar com seria la carcassa del nou producte, i la veritat és que la majoria van encertar! Ara és fàcil perquè hi ha línia de disseny molt ben definida, el mèrit ha estat la feina feta els últims anys. Els fakes de Apple són un experiment per una tesi doctoral de disseny, Apple dóna els criteris i ells creen els seus frankensteins amb obediència als cànons Apple. Us deixo amb una selecció del bo i millor dels fakes i les conyes marineres.

més imatges sobre dissenys fets per usuaris

PD: per cert, també són temps tranquils per al departament de naming a Apple iPod, iPad, iLoveNY, tan coherent que casi cansa.

notícies per als dissenyadors sense títol oficial

2010-01-27T15:49:00.001+01:00

No, no cal que t'ho pensis, si ets dissenyador no tens títol oficial. Si no saps de què va el tema pots posar-te al dia en un escrit anterior. Ja vaig comentar alguns dels inconvenients per als dissenyadors però la llista serà cada dia més llarga, bàsicament és com tenir un sistema operatiu antic, els nous programes i funcions no funcionaran en el teu ordinador. Avui és un probloema per als que som professors però en el futur quedarem fora de concursos públics, no podrem estudiar altres carreres, masters d'altres estudis… pinta malament.

Fem-nos socis
Però les coses es mouen. El col·lectiu creat (L'Experiència és un Grau) ens informa que ha començat els contactes amb la Generalitat. Però un pas previ és fer socis per poder pagar l'advocat que porta el procés. Sí, toca rascar-se la butzaca, trobareu els preus a l'enllaç de sota. Feu córrer la veu als interessats!

Podeu fer-vos socis a:
http://www.experienciaesungrau.org/?p=92

la publicitat no funciona

2010-01-20T12:16:00.000+01:00

The New World of Word Of Mouth

View more documents from Cult Branding .

El boca orella creix, i els seus defensors el defensen com si fos la salvació. No sé si provocar converses "espontànies" de forma sistemàtica com a canal de comunicació té tan futur com diuen però el que sí fan molt bé és denunciar la poca efectivitat de la publicitat actual.

eslògans pre-fabricats

2010-01-19T12:51:00.000+01:00

eslògans que sempre funcionen, els hem sentit mil vegades. Clients, si la vostra agència us ha venut un eslògan de la llista demaneu que us torni els diners!

Where ______ meets _______.
Hot _______, cool ________.
All the ________ without the _______.
The _____ you want, the _____ you need.
Changing the way people think about _______.
______ of the stars.
Discover the new way to _______.
Tap into your inner ________.
Your _______. Your ________.
My ______. My _______.
Come for the _____, stay for the _______.
It’s not a ______, it’s a ________.
We are ________.
We know ________.
We do _______.
The way to ______.
The way you _________.
The power of _________.
100% ________. 100% _______.
Instant _______. Just add _______.
The way _______ was meant to be.
______ more. ______ less.
More _______ for less.
_________. The way you live.
Great ______ starts here.
Fluent _______ spoken here.
The future of _____ — today!
_______. It’s what we do.
Real _______ for real people.
The leader in _______ since _______.
Big _______ , bigger _______ .
My life, my ______.
The ______ professionals.
Feel the ________.
So much/many _____, so little time.
_________. Like you like it.
Life. Style. ______.
When you think _____, think ________.
_______ from the inside out.
_________. You are so wanting it right now.

via el blog de Base

para los que crean que tienen claro qué es una marca

2010-01-10T20:53:00.011+01:00

Los amigos de Luna me invitaron añadirme a una iniciativa para definir qué es una marca. Pensé: 5 minutos y listo. Ni en sueños! Llevo una semana pensando y leyendo defniciones y cada día reescribo mis definiciones del día anterior. Conviven muchos significados distintos, hay bastante confusión con el término y sobretodo poco consenso.

Porqué tanta confusión? Porque la palabra marca crece? Porque se come otras palabras

Se come lo que antes llamábamos (mal) "logotipo"
Se come la palabra empresa, se usa como sinónimo (“Las marcas con más valor en bolsa").
Se come la palabra producto. Existe la marca (Seat) Toledo? o la marca (Chupa Chups) Classic? Los PM hablan de marcas pero eso me parece excesivo y confuso, pocos productos son pueden considerarse una marca.
Se come la palabra "identidad"
Y se come la palabra reputación: es el uso más frecuenyte, ahí van las expectativas, el "contrato tácito", la "promesa de valor", "conversaciones que hay en el mercado", "lo que dicen de ti" etc. Éste es un uso muy genérico porque se puede aplicar a cualquier cosa: la marca Obama, la marca Rioja. Porqué no dejarlo en reputación? Quizá aquí la palabra marca sea una versión más utilitarista y comercial de la palabra reputación. Se habla de "marca Barcelona" cuando queremos usar la reputación conseguir más turistas, más empresas, etc.

De seguir éste ritmo fagocitante dentro de poco explotará y no significará nada.

El término marca ha sido tan usado que ni siquiera los diccionarios coinciden, las diferencias principales que he encontrado han sido dos:
1. Es algo tangible o intangible? la marca es un un concepto abstracto (una idea mental) o la representación de ella? Según los profesionales del sector es un intangible, pero los diccionarios (1, 2, 3) coinciden en que es algo tangible. A mi parecer son perfectamente compatibles, tal como pasa con otras palabras, el mismo término puede identificar el signo y su significado.

2. Definición desde fuera o desde dentro? Casi todo el mundo coincide en que la percepción del público es relevante pero, ¿se puede definir sólo por la percepción que de una organización tiene la gente? es una definición muy relativista y finalista que obvia el rol de la organización, sea porque ha definido la marca o simplemente porque su cultura interna la ha ido perfilando espontáneamente. ¿Tiene algún peso el el concepto que tiene la propia organización? ¿Se puede entender como una identidad originada por una organización que luego es percibida (aunque no siempre igual) por los miembros de una sociedad? Dicho de otra forma, ésta definición tiende a enfocarse en los síntomas más que en la raíz, esto es, en los "puntos de contacto" más que en la cultura interna, un sesgo típico del marketing.

Antes de dar mi propuesta comento porque no me gustan algunas definiciones que he visto:

Definiciones tipo "Una marca es un conjunto de percepciones en la mente del consumidor…"

Creo que una definición basada en la percepción es demasiado parcial y relativista, reducir la marca a sólo las percepciones es como reducir el fuego al humo que provoca. Me parece además utilitarista, un paso más y sería definida como "lo que la gente tiene que pensar para comprar mi producto". La percepción es el resultado de una identidad y de unas representaciones de ella, por tanto las percepciones son más consecuencia que causa. A menudo éstas no son definiciones de "marca" sino de "la utilidad de tener una marca", y más todavía, de tener una buena marca. Si quedamos en que hay tantas marcas como percepciones individuales tenemos que asumir que habrá asociaciones positivas y negativas, así que mejor no incluir ninguna valoración en la definición de marca.

Definiciones tipo "una marca es la expresión visual de una identidad…"

Ésta es una definición con un enfoque de estudio de diseño. Es más esencialista, entendiendo que hay una identidad (no mil identidades fruto de mil percepciones distintas de mil usuarios distintos). Está pensada más desde el creador de la marca que desde los receptores porque supone que no hay contradicción entre el signo gráfico y la percepción de la identidad por parte de los usuarios. Lógico, es justamente lo que intentamos los diseñadores. Pero no me parece actual restringir en concepto de marca a un "logo", la marca es en el siglo 21 un fenómeno que llega hasta las conversaciones familiares delante de la tele.

Con qué nos quedamos pues?

Tal como pasa con otras palabras creo que no hay que elegir sino permitir distintas acepciones del término. Cuando hablamos de un elemento gráfico me quedo con vuestra definición, pero creo que hay que incluir también otros significados. Allá voy:

Una marca es la representación de una identidad. Y por extensión es también la identidad misma y la percepción que el público tiene de ésta.

Pero mi propuesta no está a prueba de bomba, si estuviera en un diccionario necesitaría ser más precisa y pesada porque no se incluyen las identidades personales. Las personas sólo son marcas cuando tienen vocación pública (el candidato Obama, el freelance Pau de Riba :) Quedaría algo similar a ésto:

1. Representación de una identidad correspondiente a una organización, producto o actividad comercial o con vocación pública.

2. Una identidad (aquí entran los rasgos diferenciados)

3. La percepción de una entidad o por parte de los miembros de una comunidad (y por tanto con asociaciones: valoraciones, emociones, experiencias.

Al final más que una entrada me ha salido un artículo, pero qué son las entradas sino semillas de libros?

PD: el post inicial sobre la definición

"La cursilada que volia ser multicultural i era colonialista" i altres èxits Nadalencs

2009-12-30T09:16:00.000+01:00

1. La cursilada que volia ser multicultural i era colonialista: dir Bones Festes amb idiomes exòtics pot semblar multicultural i modern i guai, però en el fons és pretendre que el Nadal és universal, però no és el cas. Em semblaria més madur assumir que és una festa occidental i prou, si Japó, Rússia o Emirats Àrabs ho celebra és només degut al nostre colonialisme cultural, que per cert és molt poc modern.

2. la cursilada més ensucrada, suposo que deu ser idea d'algun funcionari de l'ajuntament, o de debò una agència ha venut aquesta idea. Per cert, si som multiculturals i assumim que no tots som iguals podríem deixar de banda el pare Noel i referir-nos als reis, no?

3. aquesta em sembla un encert, un exemple de que es pot tocar el tema Nadalenc sense caure en cursileries

l'oposat a la compra compulsiva

2009-12-28T10:12:00.003+01:00

En aquest moment de regals compulsius us mostro un exemple contrari: la compra superinformada, superespecialitzada. Algú n'ha dit prosumer (de professional consumer). Us comentava en una entrada anterior que estic participant en un projecte de boca orella, bàsicament em van regalar unes bambes de gama alta (Asics Kayano) i em van demanar que les provés i opinés el que cregués. Quan una marca té confiança en el seu producte n'hi ha prou per deixar-lo provar i que la gent opini lliurement, realment són fantàstiques.

Però, al loro!: Això que veieu a sobre és l'anàlisi de petjada del meu peu, un escàner 3D va mesurar diverses parts dels meus peus. Ara sé que el meu esquerre és 2,1 mm més llarg i el perímetre 1,6 mm més ample. I el més important, la posició dels peus respecte al terra: com que el meu angle és de 3,5º (dret) i 5,2º (esquerra) sóc un pronador lleu, i per tant haig de dur bambes que corregeixen per aquesta manera de recolzar-lo. A sota podeu veure un gràfic que ho explica millor.

Aquest cas és una mica extrem d'acord, però amb la facilitat de trobar informació i amb tants productes en competència per un mateix producte no té sentit l'especialització en aquelles àrees que ens preocupen-interessen més?. Un argument clàssic: Tota la vida hem anat amb bambes cutres i no ha passat res. Erroni: els nostres avis no anaven al Dir 3 vegades per setmana, no corrien maratons als 50 anys i menys encara sense tenir lesions. Podeu veure un vídeo sobre com s'estudia la petjada aquí.

la meva torradora americana és una inadaptada culturalment

2009-12-27T12:35:00.001+01:00

No, no sóc un guarro, és que la meva torradora està pensada per pa de motlle. Però jo uso pa "europeu", i aquesta petita diferència suposa dos grans problemes:

les engrunes que genera el pa d'aquí són molt més grans i abundants que les del pa de motlle i per tant el minúscul recollidor de molles no serveix de res.
les llesques de pa de motllo són prou altes per ser agafades un cop s'han torrat però el pa de pagès o la baguette sovint queden amagades i m'haig de cremar els dits per agafar-les.

Potser semblen banals però cremar-se els dits i tenir la torradora plena de crostons carbonitzats durant tota la vida útil de la torradora no és agradable. Si jo fos fabricant de torradores i tingués tot el dia per pensar en el meu producte no em costaria tant pensar-hi, no? Ni tan sols caldria fer massa estudis d'usuari. De totes maneres si el fabricant és americà hagués estat bé estudiar els usuaris per tenir feedback.
Els meus colegues de Smart van escriure un article sobre l'adaptació cultural (entre d'altres coses) dels productes, podeu llegir-lo aquí.

L'experiència és un grau

2009-12-23T16:32:00.001+01:00

L'aplicació del pla Bolonya a les escoles de disseny comporta que hi hagi una majoria de professors licenciats. Si bé això té sentit per molts estudis, no encaixa amb la realitat actual del disseny a Catalunya. En no haver-hi títol oficial fins ara els professors haurien de venir d'altres disciplines (Art, sociologia, antropologia…) i es perdria un professorat amb una experiència professional i docent que ha estat responsable de les darreres generacions de dissenyadors.
Per evitar-ho s'ha creat una plataforma per demanar que es valori aquesta experiència i es creïn mecanismes per convertir-la en un títol, sigui de manera automàtica o mitjançant uns estudis suplementaris, caldrà contemplar diversos casos.
Com a interessat vaig participar en la creació de la plataforma, en breu tindrem maneres de fer-se soci i/o recolzar la plataforma. Seguirem informant.

visiteu el web de Experienciaesungrau.net

aquí teniu una article de Oscar Guayabero que ho comenta

l'hora dels regals

2009-12-17T16:18:00.002+01:00

Arriben les festes i l'hora de triar regals. Enlloc d'omplir la casa d'objectes innecessaris podem intentar donar-li la volta i convertir-ho en una ocasió per omplir les cases de bon disseny. Aquí van una parell de recomanacions:

La tenda de 5.5 designers, on podeu trobar objectes de tot tipus. Ja vaig comprar-hi l'any passat i aquest any repetiré. Els seus objectes no deixen de sorprendre'm, realment són brillants.

La tenda de l'estudi Toormix, on podreu trobar la bossa de la foto.

Si teniu més idees compartiu-les als comentaris!

Belén redesign

2009-12-16T16:24:00.002+01:00

nou projecte: Campus per la pau (UOC)

2009-12-10T12:34:00.002+01:00

Acabo de penjar un nou projecte al web: una publicació anual per Campus per la pau de la UOC. He agafat afició a usar fotos de pantalla de vídeos de YouTube per projectes impresos, té alguna cosa informal i directe que m'atrau. També hem intentat potenciar la interacció entre paper i web amb codis QR i peus de foto amb els enllaços als vídeos que es mostraven.

http://www.pauderiba.com/cat/projectes/campus_per_la_pau/index.html

dubtes postmortem sobre la marca Bcneta

2009-11-29T18:38:00.000+01:00

Bcneta, la marca més guai de neteja de carrers ha mort. quan ha durat la marca? uns 10 anys, és prou temps però per una marca no és massa temps. Valia la pena? No ho sé. Quin cost devia tenir llançar-la i aplicar-la? Perquè cal donar tanta visibilitat a un servei de neteja d'un ajuntament? Cal comunicar tant la neteja de carrers en una ciutat prou neta? És sostenible en termes de contaminació visual? Si cada servei actués igual hom ni veuria els OPIs. No és just que siguin més cridaners la Guardia Urbana o els Bombers?

Mario Eskenazi la va portar al món, i Mario ha creat la descendència. Però oh! fracàs de modernitat guai, la nova marca no és com la mare! Bcneta era tan guai que fins i tot incloia un signe d'admiració! apareix un símbol correctet ell, massa correctet crec, que no molesta ningú i agrada a les tietes modernes. I amb ell una marca estrictament funcional, ben bé com si fos un departament de la Generalitat. Res de noms moderns, una marca (casi) organitzativa i racional, que indica el departament (medi ambient) i el subdepartament (Gestió de Residus). El "casi" és per un detall de modernitat guai: Barcelona pel Medi ambient (Pel medi ambient som-hi, que diria la Generalitat). Un dubte de contingut: millorar el tranport públic no és també clau pel medi ambient (menys cotxes)?

credibilitat i màrqueting participatiu

2009-11-26T19:51:00.001+01:00

Un estudi ben recent de Nielsen analitza la credibilitat que té la publicitat segons el mitjà. Algunes coses interessants:

després de tants anys i tants anuncis, la televisió segueix tenint un posició respectable (???)
les posicions més altes són per canals "neutrals": amics, comentaris d'usuaris.
per alguna raó els webs corporatius mantenen una credibilitat alta, potser no és percebut com informació publicitària? (de fet ho és)
la novetat es paga: els mòbils no tenen credibilitat

La pressió publicitària i el descrèdit de la publicitat ha potenciat els formats amb un missatge menys explícit: esponsorització, product placement, blogs,… però malgrat tot em sorprèn que la publicitat encara mantingui un certa credibilitat, honestament crec que no se la mereix (mireu 10min. d'anuncis sense sofà ni son i veureu). Tal com es deia que a l'escola calia ensenyara llegir el diari és d'esperar que la formació audiovisual a les generacions joves porti coneixement esperit crític, i això baixarà la credibilitat.
És en aquest context que apareix el marketing participatiu, per potenciar el boca a boca ("word of mouth") a partir d'una experiència real i un missatge honest. Resulta que per casualitats de la vida participo en un projecte, que funciona així: Per divulgar les virtuts d'una marca de calçat esportiu (Asics) m'han regalat un parell de bambes de gama alta, i a canvi em demanen que les provi i opini. Bé, ara mateicx vaig a estrenar-les, ja us diré què tal.
Aquest és l'article al blog de l'empresa que fa el projecte, allà hi podreu trobar altres escrits sobre el "word of mouth".

la publicitat com a art de masses

2009-11-26T19:19:00.005+01:00

Fa poc he acabat un llibre anomenat Una filosofía del arte de masas, de Noël Carroll. (Ed. Machado Libros, col·lecció filosofía, núm 128, 1998) que vol establir les bases perquè l'art de masses sigui considerat seriosament pels teòrics de l'art. el llibre recopila totes acusacions que s'han fet a l'art de masses, i malgrat sorprenentment no ho menciona em semblen totalment pròpies de la publicitat. Vosaltres mateixos, les resumeixo en aquests punts:

L'art de masses…

és impersonal, producte creat per la indústria (no creació individual)
busca adaptar-se al major núm de persones (és una mercaderia)
per això no demana esforç ni participació
és un art útil (per distreure, etc)
codificat (usa codis coneguts per ser eficaç i arribar a tothom)
i per tant és previsible
defensa la moral majoritària (políticament correcte)
usa emocions de molta intensitat i poca profunditat
busca les emocions com a fi en si mateix
incita als impulsos (cedeix a l'autocontrol) [ i al sentit crític respecte els productes ]

La idea no és meva, recordo llegir aquest paral·lelisme a el que va ser comissari de la fira d'art Experimenta i actual director del Macba, Bartomeu Marí que afirmava que la publicitat era l'art dels nostres dies (l'art de masses, suposo). A l'altre extrem hi tenim l'Art amb majúscules, el que ell ara exposa al Macba. el problema és que les últimes visites que hi he fet han estat un fracàs (per mi), passejant per internet trobo projectes molt més estimulants, però aquests es troben entre el poder de les masses i el poder de les elits influents. Entre uns i altres hi ha un món sense sponsors.
PD: Vaig estudiar art a la carrera i sóc dissenyador, algú em pot explicar què més em cal per gaudir de l'art contemporani dels museus?

pedagogia de disseny per tots els públics

2009-11-17T13:46:00.000+01:00

Aquesta és la imatge té del disseny bona part de la població, una imatge patètica que, com les males herbes, no hi ha manera d'eliminar. El meu amic i col·lega professional fa una col·laboració regular a Ona Catalana sobre comunicació i esport. És una bona acció per divulgar què carai fem els dissenyadors-comunicadors d'una manera amena i a partir del món de l'esport. Podeu veure al seu blog els vídeos que està comentant per la ràdio.

Per sentir-lo:
Cada dijous a les 18,15h a Ona fm (103.5 Barcelona)

el blog amb els audios i els vídeos comentats

http://carlesgrauros.blogspot.com/

PD: no podria la divulgació ser una categoria als LAUS?

com recollir 536 kg de residus per persona/any de manera sexy

2009-11-06T12:26:00.003+01:00

Encara no han arribat els reis i els nous contenidors ja són aquí. Donat que tenen molta presència a l'espai públic és com si els ciutadans ens haguéssim comprat un nou sofà per al menjador. Quines innovacions aporten?

reciclar serà sexy: Com tantes coses reciclar primer va ser un deure pesat i gris, i aviat serà un gest modern i sexy, d'aquí que els primers contenidors fossin caixes grises (intentaven ser invisibles), i aquests aportin color com una proclamació pública de "reciclar és modern!". Si els comparem amb els primers contenidors és veritat que segueix la tendència a tractar-los amb la mateixa cura que qualsevol altre element de mobiliari urbà. Al final simplement acabaran essent una activitat de civisme bàsica com dutxar-se o pagar impostos, i probablement s'integrin a la infratructura bàsica de qualsevol ciutat, com l'electricitat abans era una afegit i ara va per sota terra, potser així serà el futur del reciclatge.
Per cert, ha estat el mateix camí que ha seguit les compreses, de ser un tema tabú i gris a proclamar l'exhuberància menstrual amb els packs més coloristes del super.

Marques tàctils: Si recilar és deixa de ser de minories, també els cecs han de poder reciclar. Aquestes marques tàctils han estat pactades amb l’ONCE. Estan col·locades a la banda dreta del contenidor i separades de les boques per evitar que s’embrutin. Tenen unes dimensions (10 cm d’alçada i 0,5 cm de profunditat) que les fan fàcilment resseguibles i detectables amb una mà. Són de color negre sobre cercle de color blanc i es col·loquen sobre el fons gris del contenidor per potenciar el contrast visual i facilitar la seva identificació a les persones amb discapacitat visual. Personalment crec que aporten un toc de qualitat al contenidor, li senta bé.

Podeu trobar més detalls al PDF de l'Ajuntament, on per exemple es diu que la mitjana de residus generats per ciutadà a Barcelona se situa l’any 2008 en 1,47 quilos/habitant/dia. O sigui 536 Kg a l'any. Perquè no ho fem saber?
info sobre el nou servei de neteja i gestió de residus 2009-2017
info sobre els nous contenidors (PDF)

queda pendent:

explicar els beneficis de la recollida orgànica, que s'usen per produïr compost o biogàs (i perquè això és important).
experimentar si els mateixos ontenidors podrien un OPI on posar-hi consells, detalls de la separació o dades sobre el funcionament del reciclatge a la zona.

discussió sobre els límits del Design Thinking

2009-10-23T21:24:00.001+02:00

Després de tan soroll i hype amb el terme Design Thinking una veu autoritzada com Peter Merholz posa els punts sobre les "i"s i desmitifica la idea que els dissenyadors són la salvació a tot.

http://blogs.harvardbusiness.org/merholz/2009/10/why-design-thinking-wont-save.html

Alguns punts de la discussió:

el potencial del Design Thinking és quan treballa integrat amb altres disciplines, sol té limitacions (com qualsevol disciplina sola)
per tant no devalorem els coneixements de gestió empresarial que han liderat les empreses fins ara, el cervell esquerra encara pot aportar molt.
compte amb l'ús indiscriminat i hype marquetinià sobre la nova raça de salvadors de la humantitat que vesteixen de negre
si altres disciplines aporten tant al Design Thinking (com l'antropologia amb els seus mètodes), no és estrany que el nom es refereixi només al disseny?

PD: no us perdeu els comentaris que tenen el mateix nivell

conferència de Eatock i altres a iTunes U

2009-10-23T12:07:00.005+02:00

No hi ha excuses per no estar al dia del que passa a tot arreu, en qualsevol camp. Un dissenyador admirat com Daniel Eatock té una conferència de gairebé 2 hores a iTunes U. Per trobar-ho:

iTunes > iTunes Store > iTunes U > Architecture / Design - Tracks > Daniel Eatock

iTunes U és un servei gratuït (diria) que ofereix continguts de diverses disciplines en podcasts de audio i vídeo. Més interessant que la majoria de la tele.

felicitats! (de veritat?)

2009-10-22T10:10:00.001+02:00

Un mail automàtic de felicitació amb el títol "rep la nostra felicitació més sincera". sincera? no és una contradicció tractant-se d'un mail automàtic? i jo que pensava que era una eina per fidelitzar el client i oferir-me productes… que malpensat sóc! :)

identitat moderna: entre Heràclit i Belén Esteban

2009-10-06T15:32:00.003+02:00

Victor Amela m'encanta, és l'únic personatge públic capaç de tocar extrems tan contrastats com l'entrevista periodística (La Contra de la Vanguardia), el crític literari (El Senyot Boix a C33) i la tertúlia televisiva (AruCitys a TD8).
El millor de tot és que en tots tres registres se'n surt bé, i el que és més exemplar per aplicar-ho a la identitat corporativa de les empreses: és coherent. Mai deixa de ser el mateix però sap desplegar les seves facetes (tots les tenim) segons el context. Adapta el to de veu, el vocabulari, el llenguatge verbal (molt més contingut en literatura) i el vestuari. A AruCitys adopta el to més informal amb alusions a la seva vida personal (un to "blogger"), mentre que en literatura treu la cara erudita.

Moraleja: La identitat del segle 21, ha de ser variable i acceptar un cert grau de contradiccions, la coherència absoluta suggereix guió i falta d'espontaneitat. I captar molt el to del mitjà: quants blogs hem vist que semblaven notes de premsa?

només em pregunto: després de sopar què fa llegeix Heràclit o veu Belén Esteban

article: marques en temps de crisi

2009-10-03T10:30:00.003+02:00

Aquesta setmana s'ha publicat una article sobre el moment actual de les marques en què he participat. L'article és de Javier Velilla i es s'ha publicat a la revista del Col·legi dels Agents Comercials de Catalunya. Podeu descarregar l'article aquí, o la revista sencera al seu web. El podreu trobar al meu web, a la secció d'articles.

acabat d'imprimir!

2009-09-30T13:25:00.004+02:00

que emocionant és obrir els sobres que arriben d'imprempta! acabo de rebre unes mostres d'un projecte recent i estic com un nen amb sabates noves :) si la feina m'ho permet, podreu veure el projecte ben aviat al web.

que modern que sóc!

2009-09-28T16:07:00.000+02:00

No, no he canviat d'opinió sobre l'estètica dels 80's :)
Només m'he comprat un llibre del crític de disseny Rick Poynor anomenat "Obey the Giant", però això no l'important, el que puntua per ser modern és:

l'he comprat per internet (5 points)
és de segona mà (10 points)
és un llibre "contra-cultural" (5 points)
és l'edició original en anglès (1 point)
vaig conèixer el llibre sentint una conferència de l'autor (2 points)
vaig sentir la conferència en format podcast (5 points)
i el més modern de tot: no recordo com vaig conèixer el podcast (15 points)
he escrit un post al meu blog comentant-ho :)

Em sento tan modern i satisfet que no sé si llegiré el llibre, potser no llegir-lo seria encara més modern?
tota una experiència a l'abast de tothom: 14€ a Amazon

La petita diferència entre ser low-cost cool o ser cutre

2009-09-20T12:28:00.002+02:00

Fa dies que els dissenyadors en parlem: Ikea ha deixat la seva tipografia de tota la vida (Futura) per una qualsevol: la humil Verdana. Sembla que pot ser un canvi sense massa repercussions més enllà del petit boom mediàtic però pot acabar essent més important del que d'entrada sembla.
Els motius que argumenta IKEA: una tipo sense llicència (ja està pagada en comprar un Mac o PC), existeix a tot arreu i en tots els alfabets i es pot usar en tots els suports.
Perquè els motius no resulten convincents: El tema dels suports i els idiomes sona a excusa, cap altre empresa ho fa i no suposa cap problema. Al final estaran usant una tipografia pensada per pantalla per elements impresos, es pot dir que s'adapta a tots els mitjans? Per la 3a publicació més gran del món (després de la Bíblia i Harry Potter) quina importància pot tenir el cost de les llicències de Futura? l'equivalent quants catàlegs? (que per cert es reparteixen indiscriminadament).

La petita diferència entre IKEA entre low-cost cool o ser cutre
L'èxit de cadenes com Zara, GAP o altres és que tenen preus mínims però mantenen un nivell més que decent en botigues i comunicació. En paraules del que va ser director de GAP a final dels noranta: "GAP triomfa perquè no et fa sentir pobre". Canviar la tipografia pot ser un detall que faci creaur la delicada línia que separa el cool del cutre. Sobretot si la mateixa política s'aplica a altres factors: netejar menys sovint les botigues, atendre amb menys educació als clients… la tipografia no forma part del servei?
Atenció als dissenyadors: esperem que cap client s'animi a seguir el mateix camí, jo ja ho he sentit més d'una vegada.

Aspectes positius: Hem vist un debat que va més enllà dels professionals del disseny, per un dia les discussions al bar eren sobre tipografia enlloc de futbol, i la nostra societat pot educada en disseny ho necessita… una vegada al mes ;)

+ info:
Time Magazine
Ikea Fans
New York Times

PD: per cert, aquest bloc està escrit en Verdana… al meu pesar. Per queixes truqueu a Bill Gates que va ser l'expert que va triar les tipografies universals

TED Talks: sobre disseny i èxit social

2009-09-16T12:34:00.007+02:00

Probablement algun coneixereu les xerrades de TED, són una col·lecció de videos on els conferenciants toquen temes molt diversos (societat, tecnologia, felicitat, disseny, art, ecologia) en un format curt (el més llargb que he vist té 25 minunts). En proposo 2 però ja n'he vist una pila, remeneu i trobareu perles

Don Norman: "3 ways good design makes you happy"

A una certa edat un no només es deixa anar sinó que sap explicar coses amb el cor i al cap al mateix temps. Una xerrada divertida que parla molt sobre el rol del disseny a les nostres vides.

Alain The botton: a kinder gentler philosophy of success

Amb el seu estil didàctic habitual (una mica més accelerat) Alain de Botton ens parla de com mesurem l'èxit, s'explica molt bé i té una argumentació perfecte.

www.ted.com

per cert, el web està en molts idiomes, inclòs català. Aquells que us animeu podeu posar subtítols als vídeos en el vostre idioma.

apagar els llums

2009-09-14T14:01:00.000+02:00

Desde que Google va comprar youTube no ha deixat de fer petites innovacions per pulir el producte. Una de les darreres que he vist ha estat "apagar las luces": en videos de llarga durada (1h?) youTube ens permet apagar el fons blanc de la pàgina per disfrutar més del vídeo. Em sembla un encert però a mateix temps no li veig massa lògica si hi ha el format de pantalla completa. De tota manera aquest detalls donen la mida de la cultura d'experiència d'usuari de Google.

Aquesta idea la podría adoptar el servei de metro nocturn: no seria millor que baixesin la intensitat de la llum als vagons durant el servei nocturn? Com a usuari he tingut la sensació que mantenir la il·luminació habitual trenca l'ambient nocturn (carrer, bar de copes…), i per altra banda és un record desagradable del trajecte a la feina per aquells que usen el metro cada dia.

ofrena de logotips

2009-09-12T11:10:00.000+02:00

L'ofrena floral al monument de Rafel de Casanovas per la Diada de l'onze de setembre s'ha convertit en una ofrena de logotips. Si bé fa uns anys els partits i institucions quedaven satisfets posant el seu nom al ram de flors ara les flors són el de menys i el que entreguen és una reproducció el més fidel possible els logotips respectius. Apropiació de la diada per promocionar els partits? sortiran ofrenes de pizzes Tarradellas per destacar la seva catalanitat? o de CocaCola per "integrar-se en el teixit social"? potser simplement podríem veure-ho com l'únic dia de l'any que un "objecte visual" es converteix en el centre d'un acte cultural.

millorar la marca o el producte?

2009-09-04T12:33:00.004+02:00

Acabo de llegir un fantàstic article al blog de Saffron, amb el que no puc estar més d'acord: Les grans marques van néixer sobre un gran producte. Quan hi ha problemes molts directius sempre recorren a la mateixa solució: branding i publicitat, enlloc de preocupar-se per millorar el producte. Treballant com a consultor d'innovació he vist amb frustració com es regatejaven pressupostos de projectes d'innovació mentre es gastaven fortunes en publicitat. Però ja se sap que els pressupostos de publicitat i màrqueting no es discuteixen. El resultat és una oferta de productes on abunden els mals vins amb etiquetes maques.

post - vacances

2009-09-03T11:48:00.006+02:00

percepcions alterades post-vacances

Hola de nou, torno amb unes bones vacances prou llargues per sentir estrany el que ha estat el dia a dia de tot l'any. Després de 4 setmanes entre el Pirineu i les vinyes de Bordeus m'ha sorprès el soroll a Barcelona, la quantitat d'asfalt, i he vist ridículs el que anomenem espais verds urbans. També he estat un mes sense televisió, i aquests dies em molesten (encara més) els anuncis i el volum alt. Per desgràcia aquestes impressions duren poc i ben aviat estaré pujant el volum de la tele i sentint la muntanya de Collserola com si fos el MontBlanc.

Un souvenir de França: dins d'algunes esglésies vaig trobar un suport amb tot de fulletons que tractaven diversos temes: divorci, avortament, casament, i altres. Acostumat a l'església espanyola esperava el pitjor però haig de dir que el fromat i el tracatament dels temes em va semblar encertat: "Sóc diverciada, em puc confessar i combregar"? El to didàctic mostra que la pèrdua de feligresos no és només un problema espanyol però no sé si aquest el to directe i actual es correspon amb l'experiència d'usuari de diumenges al matí.

bones vacances!

2009-07-31T16:40:00.001+02:00

ens veiem el dia 1 de setembre!

Google Wave: el relleu del email

2009-07-27T09:38:00.002+02:00

Fa uns dies es va presentar Google Wave, un servei de Google que canviarà totalment la manera de treballar en grup, comentar, escriure's. Una demostració de la salut de Google per 2 aspectes:

el producte

Un pas espectacular cap a aplicacions online (web based), la riquesa d'interaccions i la complexitat de l'interfície fan oblidar que tot passa dins la finestra en un navegador.

Google Wave canvia el paradigma de com ens comuniquem avui, especialment pel que fa als mails on es van sumant respostes de diversa gent. A més és en codi obert (Opensource) i això enriquirà molt la varietat d'aplicacions que tindrà. Google Wave permet una interacció en temps real amb altres usuaris de forma radical: abans que l'altre envïi el missatge els seus colegues ja el poden llegir, 2 usuaris poden editar al mateix temps un album de fotos, posant títols, ordenant-les… al mateix temps.

Una dificultat: tal com avisen, la nostra vella cultura mail serà un obstacle que haurem de deixar enrera per canviar d'hàbits, toca un hàbit cultural.

la presentació

Com Steve Jobs e les presentacions d'Apple… però més familiar, més "campechano" i relaxat. No tan perfecte, no tan teatral, com una reunió en família. Elñs presentadors són treballadors anònims de Google, qui realment desenvolupa el produte, i això li dóna molta força i credibiliotat a la presentació. I per això els perdonem que portin aquestes samarretes mal posades, que es penji l'ordinador i que diguin "no recordo què venia ara". No passa res, ningú es posa tens. Quantes empreses de 10 treballadors presenten amb un estil formal i sobreactuat, i una mega empresa cpom Google presenta "amb sabatilles".

mireu el video sencer o el resum en castellà

juguem a fer-nos el rebel

2009-07-24T10:04:00.008+02:00

Absolut Vodka ha llançat una campanya que proclama un món sense etiquetes. "porque cada uno se muestra como es" "porque ninguna etiqueta te definiria"

i a més ens inviten a treure el logo del nostre blog: "Quién da personalidad a tu blog? tu talento o tu logo?"

Trampes trampes trampes… Sr Absolut, el teu logo és la teva ampolla (que has promogut a la publicitat). T'atreveixes a servir el teu vodka en una ampolla genèrica? Què és més important el teu producte o la teva ampolla? No? Realment creus que és tan distintiu?

Tot plegat la típica campanya que busca ser viral jugant a fer-se el rebel, jugant amb els arguments de forma barroera (que jo involuntàriament estic promovent)

Que divertit és fer-se l'antisistema cobrant sous de director creatiu, no?

busque, compare i si encuentra algo mejor…

2009-07-20T14:20:00.006+02:00

McKinsey ha publicat un article que analitza com ha canviat l'esquema tradicional segons el qual les persones compren. Com en tants altres processos, la linealitat deixa pas a processos cíclics i més complexos. Com que la inèrcia ens pot portar repetir enfocs coneguts hauriem de revisar si tenim prou presents aquestes novetats a l'hora de definir en l'estratègia de comunicació, especialment quan l'actitud crítica i super-informada dels usuaris no farà més que créixer.

Per veure l'article sencer cal ser soci però la versió resumida dóna prou pistes, i inclou un gràfic amb audio. La meva impressió és que McKinsey no és el primer en dir les coses però sí qui les diu amb més solidesa i recerca al darrera. D'alguna manera quan ho diu McKinsey és que la tendència està consolidada.

imaginar la Diagonal… visualment (actualitzat)

2009-07-07T15:39:00.000+02:00

Afegeixo a aquest post un cas similar a San Francisco que va més enllà. No és que es mostrin imatges per il·lustrar canvis urbanístics sinó que es fa una maqueta 1:1, una prova en baix cost del que serà. Avantatges:

- costa poc (potser menys que una campanya com la que ha fet l'Ajuntament)

- permet aprendre dels errors abans de fer la construcció definitiva

- tranquilitza als ciutadans que no ho veuen clar com quedarà

podeu veure l'exemple aquí

Pensar visualment: L'Ajuntament de Barcelona ha volgut fer participar els ciutadans en la remodelació de la Diagonal. Quan un està responent mesures com "disminuir la distància a creuar entre voreres" va imaginant-se com quedaria, i sovint es fa difícil imaginar què implica "disminuís el nombre de carrils destinats al transport privat". Em semblaria molt més eficaç i aclaridor mostrar imatges que visualitzin les opcions, per acompanyar o per substituïr el text. Resulta més fàcil per un públic no professional, ràpid de respondre i deixa menys marge d'interpretació.

Articular la participació i professionalitat: Aquesta consulta segueix la tendència dels concursos que comentava en l'escrit anterior. Em sembla que cal trobar l'equilibri entre la participació i el criteri professional, els ciutadans poden contribuir al concepte, però el com ha de ser cosa dels urbanistes, arquitectes o paisatgistes ("preferiria mantenir la filera central d’arbres, però es podria desplaçar la lateral"). També crec que el que es pregunti ha de ser vinculant (si no, millor no preguntar), desconec si aquest serà el cas.

+ info

imatge: http://www.tramvia.org/

marcas ubicuas: la táctica del calamar

2009-07-01T17:55:00.007+02:00

Los amigos de Luna comentaban en su blog como Estrella Damm acumulaba valores contradictorios bajo su marca: ¿qué ocurre cuando las marcas adquieren sobrepeso, se vuelven ubicuas y nos proponen un montón de diferentes valores?

No he podido resistir un comentario… que se convierte en post

Ayer estaba en el concierto de U2 y pensaba en lo mismo: El CD es minimal, casi sublime, la identidad de la gira tiene una estética entre medio militar medio moderna, el escenario parece galáctico, los audiovisuales con look contracultural y los músicos entre el cuero roquero y lo neohippy-chic de la arruga natural con brillantecitos de colores… ¿No es típico de los productos de gran consumo acumular contradicciones para ser ubicuos? ¿borrar los límites de la identidad no es una forma de serlo todo? Es la táctica del calamar (confusión), al fin y al cabo no se puede estar en contra de algo no definido. Con tanta presión y confusión mediática uno acaba para dejar de pensar y simplemente repetir el nombre del producto, hay algo de borrego en ésta estrategia. Uno nunca sabe si es fruto de la estrategia o del caos pero personalmente abogo por el modelo contrario: un concepto, un producto, una marca. Es el modelo Apple, quizá por eso sea tan exitosa y quizá por eso nunca supere el 10% de penetración, es como un gran PyME que no quiere entrar en la liga de las marcas sin (un) sentido.

exposicions en format tapas

2009-06-27T23:24:00.007+02:00

Avui he visitat dues exposicions del Disseny Hub amb un format de mini-exposició: Low Cost i Multirambles. Minis per tamany, per espai i per pressupost (suposo). Fer diverses exposicions petites vinculades em sembla una bona idea, ve a ser una sèrie en capítols amb l'avantatge de variar els recursos expositius i l'enfoc a cadascuna. Més revista, més fresc. És com una tapa de expo.

Low Cost: molta salsa per poca carn (m'he quedat amb gana) El plantejament de Low Cost és fresc amb sentit de l'humor, conté uns cubicles-casetes que contenen intervencions diverses (La caseta de "I wish" és molt bona, i hi he trobat participacions molt divertides). El que em sap greu és que l'únic que aporta una mica de contingut són els 4 vídeos del final de la sala. Cal que jo em desplaçi a una sala per veure aquests vídeos? Podrien estar a internet i considerar la resta com una instal·lació a partir del tema (perquè no hi són?), però ni si mateixes ni acompanyades dels vídeos les instal·lacions no es poden considerar ni una mini-exposició.

Multirambles: informació sense tesi En aquest cas la informació abunda, desborda el visitant. Quan un comença a sentir-se saturat descobreix que tot just està a la introducció i que només ha avançat 5 metres. Per aquells qui hagueu vist coses de Manel Gausa (un dels comissaris) ja sabreu de què parlo. Per analitzar l'ús de la rambla comencen amb dos panells són un macro-resum de tota la història de Barcelona (calia ser tan detallat?). La resta són uns 12 metres de plafons amb tot tipus de dades, des dels usos històrics de la rambla fins un retrat de Barcelona en dades. 2 crítiques: falta un final! Acumular dades és fàcil i amb uns quants estudiants es pot fer, però on els experts marquen la diferència és donant la seva interpretació de les dades. Què cal fer, doncs? Tot queda en 6 conceptes que no entren es mullen. Potser és la vida moderna, allò tan maco de "que el visitant faci la seva interpretació". No té més pes (i interès) la interpretació de l'expert que jo?. (Sí, és un tema recurrent en altres escrits). Destacar la bona feina dels dissenyadors en els gràfics – que no apareixen al web :(–, llàstima que els dos primers plafons no estan dissenyats (???).

Compte amb les expectatives que genera la comunicació Un últim feedback per aquest format tapa de exposició, el vídeo de Low Cost dóna una imatge de "exposició amb mitjans" que no es correspon amb l'experiència del visitant. Potser aquest format hauria de recórrer a altres formats: flyers, postalfree, banners?

concursos i democràcia mal entesa

2009-06-12T16:27:00.003+02:00

un altre exemple de mal concurs, aquest cop ni més ni menys que per dissenyar el logotip de productes ecològics de la Unió Europea. Si aquest no és un encàrrec per professionals no ho és cap. Quines diferències hi ha entre un concurs de cartell i aquest?

impacte econòmic i d'imatge
condicionants tècnics difícils: reduccions, idiomes, versions, aspectes legals, implementació…
contingut i connotacions delicats: què defineix exactament l'agricultura ecològica? quin símbol usar sense caure en generalitzacions o fal·làcies?
durabilitat del logotip (dècades!)

Per al guanyador: 6000 euros. Amb els euros de la promoció, impressió de material, creació del web etc s'hagués pogut pagar un bon estudi. Esperem que passi aviat aquesta plaga de concursos, i amb ella la confusió d'aquesta societat que ha passat de l'autoritarisme total a la democràcia mal entesa: pares que dubten a manar els fills, professors no respectats… i dissenyadors que han de patir el gust personal dels clients.

gràfics

2009-06-03T19:44:00.000+02:00

7 gràfics interessants que he anat trobant recentment:

un projecte de IDEO proposava aquesta manera de visualitzar l'estat de la teva compta bancària. Com és que un gràfic tan establert no ha arribat als bancs encara?

En la mateixa línia hi ha One Mile Scroll, una idea de Daniel Eatock que ens proposa recórrer una milla amb el ratolí.

Un gràfic interactiu que mostra la red energètica dels EUA, podeu seleccionar un estat o amagar les capes d'una o altre energia

interessant el concepte de "intensitat del partit" que hi ha darrera aquest gràfic. posant el ratolí sobre els punts mostra més informació. cliqueu per veure'l gran. Podeu veure'l a El Pais amb cada partit. El Pais té una secció específica de gràfics, alguns d'ells interessants.

Un salvapantalles que mostra l'hora d'una manera fantàstica. Per Mac i PC a Pixel Breaker.

un gràfic mal dissenyat però que mostra el nostre dia en relació a les marques

aquest no és tan nou ni tan innovador però em sembla molt útil. Clicant es desplega més informació, i dóna la possibilitat de mostrar només un tipus de contigut (informatius, ficció…). Podeu veure'l i provar-lo a La Vanguardia cada dia. S'assimila als gràfics que incorpora la TDT.

oficines anti-usuari

2009-05-28T09:18:00.000+02:00

Correos, Registre Civil, Tràfic… són la millor manera d'entendre perquè existeix l'experience design. Vaig haver de passar per correus i Registre Civil en poc temps i un s'adona que són institucions que estan tan pensades de dins a fora, és a dir optimitzada per als qui hi treballen no per als usuaris. O millor, estan optimitzades per fer patir l'usuari al màxim, seria com un web dissenyat per demanar al visitant el major número possible de clics per fer alguna cosa, una institució "anti-usable". Tot plegat respira tuf de monopoli, demanant a crits que l'iniciativa privada aprofiti l'ocasió.

Amb serveis tan anti-usuari qualsevol petit projecte podria notar-se ràpidament, el primer tram de millora podria fer-se amb pressupost zero (simplement deixant de fer coses)… però no m'imagino una organització com Correos demanant ajuda per millorar l'experiència d'usuari, així que proposo buscar-hi noves utilitats:

Museu del paper-amb-celo-enganxat-a-la-paret
cas per al projecte final de carrera d'estudiants de disseny
cas per la tesi doctoral d'enginyers de processos
… altres idees?

Adaptive Path és un dels millors referents d'experience design

idees sobre el futur dels diaris

2009-05-22T13:42:00.002+02:00

Sabem que els diaris en paper baixen i en web pujen.

The New York Times està investigant de quina forma el diari pot aplicar-se / llegir-se /interactuar amb les noves tecnologies. Un exercici interessant que demana pensament multidisciplicar: tecnologia, estudis d'usuari, disseny de producte i disseny gràfic.

he trobat interessant:

com aconseguir fullejar el diari online (ara el web no ho permet tan ràpid com el paper)
com fer interactuar el paper i el web amb les etiquetes RFID
com aprofitar les noves pantalles touchscreen (HP ja les ven)
repensar com interactuaran diari (suport), notícies (contingut), usuari i context.

El gran interrogant serà veure si els diaris establerts sabran canviar de mentalitat sense por o si les empreses ja habituades al mitjà es convertiran en periodistes.

El vídeo que mostra com (5 min)

errors en la gestió de marques

2009-05-18T09:02:00.000+02:00

Fa unes dies va celebrar-se El efecto mariposa una conferència de marqueting. Els organitzadors han tingut la gentilesa de penjar les presentacions al seu web. D'entre elles n'he trobat una que toca de manera simple i clara molts temes sobre branding. La presentació està carregada d'exemples i s'entén molt bé sense els comentaris de l'autora.

alguns temes que toca:

No intentis arribar a tothom

No intentis dir-ho tot

No intentis fer-ho tot,

Comença poc a poc

Evita els termes mitjos (car-barat, jove-adult, light-normal…)

…

podeu descarregar-la aquí.

el concurs com a forma d'evadir responsabilitats

2009-05-13T15:14:00.005+02:00

Un gran projecte: crear una nou logotip per Spanair.

Qui crea diverses opcions? l'estudi Morillas.

Qui decideix quina opció s'escull? la gent, per votació popular.

Qui es responsabilitza de la decisió? Ni Morillas ni Spanair, sinó la gent… o sigui ningú.

Donar 6 opcions està deixant en mans dels altres la decisió

Ja coneixem milers de casos de concursos però aquest és un exemplar únic:

Morillas va treballar en 6 línies diferents, segons atributs de marca, i deixen als visitants del seu web que votin. Més enllà de la falta de coneixement de la gent hi ha un tema de responsabilitats. Spanair ha de assumir que li toca escollir el millor dissenyador i definir el brief, i el disenyador assumir la responsabilitat de decidir què cal fer.

S'ha de pagar igual al dissenyador quan no pren la decisió?

Quan val el servei de "donar opcions"? Quan val el servei de decidir, escollir? Escollir és més difícil, més arriscat, comporta més responsabilitat i per tant hauria de ser més ben pagat. Missatge als clients que demanen opcions: demaneu descompte!

La gent no pot dir res?

Sí que pot dir, en la fase d'investigació. És allà on el dissenyador ha d'entendre el punt de vista de l'usuari, amb recerca qualitativa i quantitativa. Les percepcions, les necessitats.

one flag

2009-05-06T20:04:00.001+02:00

Adbusters va convocar un concurs per dissenyar la bandera per la ciutadania global. El guanyador ha resultar ser un català establert a Berlin, Marc Arroyo. Cada banera anava acompanyada d'un petit text que explicava el concepte. Entre algunes propostes realment cursis i previsibles (mans unides, somriures, etc) n'hi ha d'interessants.

El disseny i l'empresa a Catalunya

2009-05-05T19:47:00.006+02:00

En un post anterior vaig mencionar que havia participat en un estudi de l'Observatori del FAD. Aquesta setmana s'ha publicat amb el títol: Realitats i oportunitats: El disseny i l'empresa a Catalunya. Molt recomamable per saber quin és l'estat de les relacions empresa-disseny a Catalunya, o el que és el mateix, com d'integrat està d'integrat el disseny a la nostra societat.

on s'acaba el disseny i comença la innovació?

2009-04-27T19:00:00.000+02:00

M'acabo de comprar un USB que feia dies que buscava. Els autors són 5.5 designers. M'encanta i de fet és brillant en dos aspectes:

soluciona una problema d'usuari no resolt: evitar la pèrdua del USB, no tan pel USB mateix com per al contingut que pot dur i els inconveients que comporta.

aporta humor a un sector tradicionalment gris. El món dels USB, i discs externs era molt gris. És veritat que d'un temps ençà ha millorat però havia evolucionat cap al vessant fashion. Recordo un precedent: el disc extern Lego, desconec si està dissenyat per ells mateixos.

No han tocat les funcionalitats, però quan l'aspecte del producte és tan diferent no és més aviat innovació de producte? Han canviat l'experiència d'usuari, perquè és el primer USB que em fa il·lusió (i em fa riure), una emoció que fins ara pertanyia més aviat a altres sectors.

presentació del llibre "34kg de CO2"

2009-04-20T09:12:00.003+02:00

El proper dimecres 22 es presenta a la Fira de Construmat un llibre en el que he estat treballant els darrers 14 mesos. Són 300 pàgines d'informació sobre arquitectura sostenible que han fet Toni Solanas i una muntanya de col·laboradors. El llibre recull informació molt diversa i conté una quantitat formidable de dades i comentaris d'experts, és una maravella. (i a més molt ben dissenyat :)
El Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya n'és l'editor, i es presenta al seu estand dimecres 22 a les 12h, per si sou per allà. Més informació sobre la presentació (web Construmat).
El perquè del títol encara no ho puc desvetllar, ja escriuré amb més detall sobre el llibre.

comunicació i ecologia en en sector de l'automòbil

2009-04-14T09:15:00.001+02:00

La velocitat dels canvis en el sector m'ha animat a fer un cop d'ull er veure què està passant en termes de comunicació verda. Les ràpides innovacions es corresponen amb esforços per comunicar-les ràpid. Jo identifico dos problemes: per una banda l'allau de nous termes i de novetats tecnològiques maregen un usuari que encara confon els conceptes bàsics. Per altra banda les marques han estat tan temps oposant-se als canvis i han estat tan agressives convertint-se en empreses verdes que hi ha el perill que l'usuari no els dóni credibilitat.

Però anem per parts:

fer un híbrid és car i llarg, fer un logo és barat i ràpid

La pressió a la indústria automobilística ha empès a les marques a millorar els cotxes actuals. Però els canvis en la indústria comporten molts mesos de feina abans no puguin ser llançats al mercat, masses mesos per esperar-se a comunicar. L'actualitat i la urgència ha portat les empreses a crear logotips que féssin tangible el compromís amb el medi ambient.

Una idea en forma de logotip

logotips de "conjunt de mesures": És a dir, de bones intencions, de "mira tot el que estem fent". És el cas més freqüent, el segell agrupa diverses mesures que van des del motor, a l'aerodinàmica. Té un impacte relatiu perquè és un aglutinador sense un titular revolucionari. És el cas de Efficient Dynamics, Blue Efficiency, Blue Motion, ECO2, GreenProgram i Econetic.
logotips d'una tecnologia: Només Toyota pot crear un logotip com Hybrid Synergy Drive. Aquest terme té impacte sobretot perquè té una innovació revolucionària al darrera que ha fet famós el Prius, i al mateix temps el cotxe és el millor aval i promotor d'aquest segell que Toyota pensa desplegar a tots els models. Diverses marques usen el terme FlexiFuel per però no aporta massa.
logotips de compensació d'emissions: CO2 neutral. "reduce lo que puedas, compensa lo que no puedas". VW planta arbres per cada cotxe comprat i ofereix la possibilitat de "comprar" abres que seran plantats al bosc "Blue Motion" de VW, a Albacete. És una idea maca i està ben comunicada però resulta difícil que la gent es gasti 175€ (9 arbres) per compensar 20.000km fets en un any.
logotips de accions per conduïr de forma eficient: EcoDrive. Un USB "llegeix" com condueixes i un programa analitza les dades i et dóna consells. Està poc publicitat però em sembla dels més pragmàtics i concrets. Sembla que no està fet cara a la galeria.

Terminologia i naming

Posar nom a canvis tecnològics compexes i al mateix temps fugir del tòpic "green" no és fàcil. El naming "eco" ha hagut de combinar arguments amb emocions.

Motion i Dynamics: es refereixen al costat més tecnològic i enginyeril, no és d'estranyar que siguin usades per marques alemanyes (BMW, VW). En aquesta línia, Ford usa el concepte cinetic per fer crear el terme Econetic.
Blue, CO2, Eco2: apunten al benefici: el cel, el blau, l'aire pur. Resulten termes més poètics, optimistes i emocionals. Una bona fórmula és crear un terme que aglutini les dues parts (tecnologia + poesia), així ho han fet Mercedes (Blue Efficiency) i VW (BlueMotion), que és la que em sembla més encertada.
Efficiency i Optimal: resulten interessants perquè no són tant una tecnologia com una actitud, una ètica. En plena època de vaques grasses el concepte "eficiència" no triomfava gaire. Ja vaig parlar de "eficiència" en un post recent, i de fet la paraula optimal va en la mateixa direcció, però és menys tecnològica, potser per això Toyota l'usa juntament amb Drive (Optimal Drive).

Gestió dels logotips

BMW i Mercedes han optat per no logotipar el terme, però això ha dificultat gens la seva promoció, BMW ha fet una campanya sencera exclusivament sobre el Efficient Dynamics. Paradoxalment, alemanya ha estat el país que ha posat més traves als acords europeus per obligar a reduïr les emissions, i per altra banda la credibilitat en marques que tenen tradició de grans cilindrades és relativa.

Renault, BMW i VW són les que han promocionat més la seva marca eco, mentre que Nissan, Ford i Fiat es pot dir que s'han dedicat a complir l'expedient posant una referència de medi ambient als webs respectius.

links

BMW: Efficient Dynamics

Mercedes: Blue Efficiency

Volkswagen: BlueMotion i CO2 Neutral

CO2 Neutral permet pagar perquè VW planti arbres (en un bosc d'Albacete)

Toyota Hybrid Synergy Drive i Optimal Drive

Fiat EcoDrive

Renault: ECO2

Nissan Green Program

Ford: ECOnetic

No tenen marca per als programes de reducció d'emissions: Seat, Skoda

creativitat de vacances

2009-04-06T10:24:00.000+02:00

S'acosta setmana santa i hi ha qui comença a tenir les neurones cansades… :)

serà un creatiu cansat o un marquetiniano inspirat?

paraules de moda 2: EFICIÈNCIA

2009-03-29T19:24:00.002+02:00

BMW és un bon exemple, com altres fabricants ha acunyat el terme Efficient Dynamics per comunicar que la marca fa un esforç però molts dels seus models segueixen ement quantitats astronòmiques de CO2. L'exemple paradigmàtic és el X6, que emet fins a 300 gCO2/km però que no per això vol deixar de ser presentat com eficient (foto). Mercedes usa el terme Blue Efficiency.

perquè triomfa el concepte eficiència? És lògic: eficiència és el concepte que resol el conflicte ètic: pots ser sostenible sense renunciar a coses. Eficiència permet casar luxe i sostenibilitat, és la sortida d'emergència al carreró del consum. I a més transmet el concepte de millora i està és un terme tecnològic.

En la premsa també triomfa el concepte: Google Trends ens diu que el volum de notícies on s'usa creix (part inferior).

2 curiositats:

Les cerques baixen (part superior del gràfic)
Per Nadal les cerces del terme eficiència baixen cada any
on més es busca és en països emergents de l'est asiàtic, mentre que els EUA queden en ua moderada desena posició

identitat i recursos humans

2009-03-25T00:29:00.005+01:00

El fundador de Saffron, Wally Olins, explica una història interessant sobre projecte fracassat que il·lustra molt bé la relació inseparable entre identitat i recursos humans. Una empresa va voler ser qui no podia ser, i la nova identitat no encaixava amb la cultura empresarial i el perfil dels treballadors.

no he pogut resistir posar un comentari :)

Everyday I’m more convinced of the idea that the interaction between identity design and human resources needs to be explored. In the end it’s about the same thing, and the staff is behind customer service, product development, corporate culture… and those are the true pillars of the identity.

aviso que el tema recursos humans apareixerà més perquè el tinc al cap fa temps. Estic buscant algú de recursos humans per escriure un article amb algú del ram, si coneixeu algú interessant…

paraules de moda 1: COMPENSA

2009-03-21T23:05:00.007+01:00

T'has portat malament… però ho pots compensar. La inquisició ja venia compensacions per no anar a l'infern, gràcies a Déu ara ja hem deixat enrera aquesta etapa. Ara som universitaris, informats i no ens enganyen sinó que ens enganyem, que és molt millor.
La xocolata per les noies i els cotxes per als nois, tots caiem en temptació, i aquí estan Sant Danone i Sant Volkswagen per redimir-nos. Atenció als missatges que no tenen pèrdua:

Sant Danone digué:
Si un dia no puedo evitar caer en la tentación lo compenso con una cenita ligera i un vitalinea.

Sant Volkswagen ens anima a salvar el planeta emetent entre 243 i 375 gr/CO2 per km, el doble o triple del que el govern considera un cotxe ecològic.

Però la libido pot més que la universitat, i ai de la publicitat el dia que no fos així.
aquí van els anuncis sencers:

Citröen a la deriva

2009-02-27T14:01:00.001+01:00

Els amics de Summa han comentat al seu blog el canvi de Citröen.Copio directament el meu comentari:

el logotipo va en dirección contraria al producto! Mientras sus coches han mejorado notablemente en diseño (recordad el Xsara!) el logotipo empeora. También dudo que éste sea un buen momento para actualizarlo, yo hubiera esperado al inicio de la recuperación en el sector, y relacionarlo con el lanzamiento de un nuevo modelo. Gráficamente creo que los cromados dificultan a diferenciación y complican excesivamente la marca. Creo que han perdido identidad (almenos en el logotipo). Sobre la tipografía… sin comentarios.