paraules de moda 2: EFICIÈNCIA

BMW és un bon exemple, com altres fabricants ha acunyat el terme Efficient Dynamics per comunicar que la marca fa un esforç però molts dels seus models segueixen ement quantitats astronòmiques de CO2. L'exemple paradigmàtic és el X6, que emet fins a 300 gCO2/km però que no per això vol deixar de ser presentat com eficient (foto). Mercedes usa el terme Blue Efficiency.

perquè triomfa el concepte eficiència? És lògic: eficiència és el concepte que resol el conflicte ètic: pots ser sostenible sense renunciar a coses. Eficiència permet casar luxe i sostenibilitat, és la sortida d'emergència al carreró del consum. I a més transmet el concepte de millora i està és un terme tecnològic.

En la premsa també triomfa el concepte: Google Trends ens diu que el volum de notícies on s'usa creix (part inferior).

2 curiositats:

• Les cerques baixen (part superior del gràfic)
• Per Nadal les cerces del terme eficiència baixen cada any
• on més es busca és en països emergents de l'est asiàtic, mentre que els EUA queden en ua moderada desena posició

identitat i recursos humans

El fundador de Saffron, Wally Olins, explica una història interessant sobre projecte fracassat que il·lustra molt bé la relació inseparable entre identitat i recursos humans. Una empresa va voler ser qui no podia ser, i la nova identitat no encaixava amb la cultura empresarial i el perfil dels treballadors.

no he pogut resistir posar un comentari :)

Everyday I’m more convinced of the idea that the interaction between identity design and human resources needs to be explored. In the end it’s about the same thing, and the staff is behind customer service, product development, corporate culture… and those are the true pillars of the identity.

aviso que el tema recursos humans apareixerà més perquè el tinc al cap fa temps. Estic buscant algú de recursos humans per escriure un article amb algú del ram, si coneixeu algú interessant…

paraules de moda 1: COMPENSA

T'has portat malament… però ho pots compensar. La inquisició ja venia compensacions per no anar a l'infern, gràcies a Déu ara ja hem deixat enrera aquesta etapa. Ara som universitaris, informats i no ens enganyen sinó que ens enganyem, que és molt millor.
La xocolata per les noies i els cotxes per als nois, tots caiem en temptació, i aquí estan Sant Danone i Sant Volkswagen per redimir-nos. Atenció als missatges que no tenen pèrdua:

Sant Danone digué:
Si un dia no puedo evitar caer en la tentación lo compenso con una cenita ligera i un vitalinea.

Sant Volkswagen ens anima a salvar el planeta emetent entre 243 i 375 gr/CO2 per km, el doble o triple del que el govern considera un cotxe ecològic.

Però la libido pot més que la universitat, i ai de la publicitat el dia que no fos així.
aquí van els anuncis sencers:

Citröen a la deriva

Els amics de Summa han comentat al seu blog el canvi de Citröen.Copio directament el meu comentari:

el logotipo va en dirección contraria al producto! Mientras sus coches han mejorado notablemente en diseño (recordad el Xsara!) el logotipo empeora. También dudo que éste sea un buen momento para actualizarlo, yo hubiera esperado al inicio de la recuperación en el sector, y relacionarlo con el lanzamiento de un nuevo modelo. Gráficamente creo que los cromados dificultan a diferenciación y complican excesivamente la marca. Creo que han perdido identidad (almenos en el logotipo). Sobre la tipografía… sin comentarios.

Design Thinking en 5 minuts

una breu entrevista a Tim Brown, un dels líders del Design Thinking. Molt útil per aquells que no estigueu familiaritzats amb el concepte. BusinessWeek està publicant una sèria d'entrevistes al seu web, en podeu trobar força interessants.
podeu veure el video aquí

visualitzar el canvi climàtic

Un bon exemple de com explicar un tema complex en pocs minuts. Hi ha algun punt de la narració massa simplista al meu parè, però globalment l'ús combinat de la imatge i la veu són interessants.
podeu veure el video aquí

crítica a l'exposició "Turisme, espais de ficció"

Barcelona és la ciutat perfecte per tractar el tema del turisme.

El recent Disseny Hub Barcelona podria ser el lloc perfecte per a l'exposició.
Actar la visió, Base el disseny, tot augurava una exposició ambciosa però alguna cosa ha fallat quan un ignorant en el turisme com jo vaig sortir pràcticament amb poc més del que ja sabia.

poc producte per tant pack. El contingut és escàs, els missatges genèrics i tous (semblen sortits del Departament de Turisme), i el ritme expositiu irregular. En el context del DHUB crec que els missatges haguéssin hagut de ser més més rics i dirigits a un públic més interessat, mentre que tenia el to de CaixaForum.

logística de costellada. L'exposició compta amb uns aparells audiovisuals espectaculars que donen a cada visitant, que en alguns punts prenen autonomia i competeixen amb l'espai expositiu, i que no queden justificats pel contingut. L'aparell llegeix codis RFID però no funcionava, i el personal es contradeia sobre si hi havia àudio o no. El dia que vaig visitar-la feien esperar 5 minuts per cada 4 persones que entraven, i vam haver de compartir un aparell entre dos segons ens van dir "per la gentada" que érem (20? 30?). . A 4,20€ l'entrada, francament…

un tema que podia donar molt de sí en un context ideal, una llàstima.
info sobre l'expo

Observatori del Disseny

Fa pocs dies vaig tenir el plaer de participar en un estudi sobre l'estat del disseny al nostre país i el seu potencial estratègic, organitzat per l'Observatori del Disseny FAD. Va ser una descoberta interessant, me'n alegro que hi hagi iniciatives com aquesta. Crec que són un complementent necessari al dia a dia de projectes, i em semblen un símptoma de maduresa del sector. Una societat com l'anglesa, on el disseny està molt més assimilat, té diversos organismes professionals d'un nivell envejable.

L'Observatori està dirigit per Ariel Guersenzvaig , a qui he conegut donant classes d'Innovació a Elisava. Així explica Ariel la funció de l'Observatori:

El observatori se plantea como un espacio permanente y autónomo de reflexión acerca de la cultura del diseño, en todas sus disciplinas. Pretendo hacer del Observatori un referente, tanto en cuanto a producción y transmisión de conocimientos acerca del diseño, como en cuanto a la aportación de datos generales acerca de la profesión y el impacto del diseño en la economía catalana y española.

Des del web de l'Observartori enumeren els objectius així:

• Fer recerca, obtenir, analitzar i divulgar dades objectives del sector. Establir els paràmetres bàsics que permetin obtenir dades sobre la salut i/o impacte del disseny.
• Fer aflorar aquells professionals que treballen per al disseny però des de la vessant més teòrica i/o del pensament.
• “Infiltrar-se” en activitats que s’estiguin preparant i proveir-los de continguts.
• Abordar grans temes de manera monogràfica i en forma d’activitats públiques que permetin a l’observatori sortir al carrer.
• Observar, detectar, documentar i investigar -nacional i internacionalment-, els canvis en el sector del disseny: Moviments, successos, problemes.
• “Assessorar” i “auditar” quan l’Observatori s’hagi constituït com un espai de referència.

Felicitats FAD!

PD: Per als interessats, el 2006 el DDI va publicar un estudi força complet sobre el mateix tema. Podeu veure descarregar-vos el PDF aquí.

el disseny gràfic ja existeix…

…segons la Clasificación Nacional de Actividades Económicas. Potser és només un símbol, però és un pas més per al reconeixement social del disseny.
gràcies al Col·legi Professional de Disseny Gràfic de Catalunya

més burocràcia, si us plau

m'haurà tocat la loteria?
sóc milionari? m'acomiado de la feina?
escapo a les Bahamas?
faig enveja als veïns?

clic: "éste número no ha sido premiado"

ah, vaja. Ja està, així de ràpid i eficient. I així d'avorrit. L'experiència d'usuari empitjora amb l'eficiència. Igual que desembolicar mil capes de paper d'un regal enriqueix l'experiència de veure què és, passar-se una minuts repassant les llistes de la loteria dóna una millor experiència.
Encara que sigui per una vegada.

Obsessive Branding Disorder

Un llibre que pinta interessant: una crítica als exessos del branding. Segons l'autor, massa importants, massa influents, i massa invasives de l'espai públic. Tot és susceptible de ser suport de comunicació, tot es pot camuflar sota una comunicació brillant.
El més sorprenent és que questa vegada no és un dissenyador molest qui critica sinó algú del món empresarial, col·laborador habitual de Revistes com Fast Company. Aquesta revista és una referència en innovació, i no és pas estrany que la innovació s'enfronti al branding perquè com assenyala l'autor per a molts directius marquetinians la solució a un producte dolent no és innovació per millorar-lo sinó més publicitat i millor branding. Qui hagi treballat en innovació sabrà que per cada euro dedicat a innovació n'hi ha 1000 per a publicitat.

En paraules seves:

In Conley’s view, corporate America is in thrall of the cult of branding and this has led to the abandonment of the “trusty, dusty principles of business — innovative products, good service, solid management” in favor of the “idealism of branding . . .” He berates executives for becoming “so focused on the strength of the all-encompassing idea — the brand — that they ignore the physical properties that compose it.” In other words, branding has become the quick fix that promises instant success: why bother with expensive improvements to products and services when a new logo, a ritzy strap line, and a brand guidelines book can do the job just as well and at a fraction of the cost?

el comentari de Design Observer
el web oficial del llibre

Experience Design aplicat als hospitals

Una conferència interessant de Peter Coughlan (IDEO) sobre Experience Design, organitzada per Adaptive Path. Peter explica alguns principis del disseny d'experiències a través d'exemples. En un món relativament recent és un plaer sentir algú que no parla d'idees sinó de coneixement adquirit amb moltes hores de vol. Ideo ha treballat força per hospitals i el mateix Peter relata amb humor una experiència personal que ha patit recentment en un hospital.

Qualsevol que hagi hagut de renovar-se el DNI o el carnet de conduïr pot recordar experiències semblants. Uns parents que es van casar fa 30 anys es van trobar que al registre civil també s'encarregaven dels presos, imagineu-vos-els asseguts de costat, esperant el seu torn. Seria interessantíssim, i donat l'enfoc administratiu (no user-friendly) dels processos els primers avenços no serien gaire difícils. Però comptem quants anys falten perquè una organització espanyola encarregui serveis avançats a proveïdors avançats com aquests, creuem els dits.

tradueixo els punts principals, que com sempre són més entenedors després de veure el video :)

1. troba què és rellevant per a l'usuari en una experiència.
2. defineix una nova oferta abans de redefinir l'organització
3. implica a tothom a visualitzar el teu futur (especialment els líders, especialment de diferents departaments)
4. comença ara i comença amb reptes petits
5. sigues tangible

podeu veure el vídeo aquí

reptes de futur i cultura de disseny

DMI ha publicat un article de Marty Neumeier que parla sobre el potencial del disseny per superar les dificultats que les empreses afronten avui. L'autor (juntament amb Stanford University) ha preguntat a 1500 directius americans quines són els reptes més difícils que tenen.
És interessant perquè molts d'ells coincideixen amb el perfil d'empresa amb cultura de disseny. Selecciono i tradueixo les que m'interessen:

• Trobar l'equilibri entre els objectius a llarg termini i els compromisos a curt termini
• Unir estratègia i experiència d'usuari
• Preveure retorns [de l'inversió] a partir de les idees innovadores
• Combinar rendibilitat amb responsabilitat social
• Multiplicar l'èxit trencant els compartiments estancs
• Trobar un espai de mercat "sense amo" però rendible
• Afrontar el repte de la eco-sostenibilitat

acaba amb una frase picant:
El problema del consumisme no és que creï desig, sinó que no és capaç de satisfer-lo del tot.
:)

barreja, confusió, perplexitat… comunicació del segle 21!

només una cita ràpida. Vaig ensopegar amb aquest anunci en un article i vaig pensar que era una bona icona d'aquest moment caòtic i interessant que vivim.

V&T de Nestea y The Lab Room crean la colección de cosméticos Martina Klein Selection cuyos beneficios irán al Programa mucho x vivir de la aecc.

una marca de begudes de te, una model i un centre d'estètica creen una crema basada en el te que donarà part dels beneficis a una associació contra el càncer i es distribuirà amb l'ajuda d'uns grans magatzems. Consumisme amb altruisme, bellesa amb malaltia, capitalisme amb solidaritat. Nestea busca transmetre salut, el centre d'estètica diversificar producte i tots tres fer negoci mentre milloren la imatge. Com a fenòmen modern és impagable.

Una crítica: "donará parte de los beneficios recaudados…" transparència: quina part donarà?
Una altra: a pesar de l'entusiasme per l'avenç de l'enginyeria marquetiniana… què té un tè de supermercat amb la cosmètica? "basada en el te"… és estirar massa la corda. No?

Apple emet nous missatges

Més enllà dels productes anunciats en la presentació d'Apple la setmana passada, cada presentació és per Apple un gran acte de comunicació. Em fixo en alguns aspectes:

la dependència del logo Steve Jobs
Apple ha apostat molt per potenciar el seu president (Steve Jobs) com a marca. Però en els darrers mesos han aparegut força rumors sobre l'estat de salut del fundador, ànima i icona de l'empresa. Potser per això a la seva presentació de la setmana passada van aparèixer cares noves.
Van ser presentats a la pantalla i van pujar a l'escenari, ens van presentar els hereus?

les dificultats del camí com argument de venda
Apple ha estat força transparent en la seva comunicació. La presentació de l'iPhone va ser innovadora presentant el procés de treball i raonant les decisions més que no mostrar el producte directament. Però aquest vegada han anat més enllà: van dedicar uns bons minuts a "explicar-nos la vida" amb els seus problemes tècnics, al límit de l'enginyeria i l'avorriment.
Entre detalls que normalment no sortirien a la llum pública van arribar a mostrar la fàbrica dels Mac Book Pro!

maco per fora, ara maco per dins
La divulgació de les interioritats i la presentació del seu xassís interior porta als ordinadors la cultura dels cotxes antincs, on en els amants obren el capó i gaudeixen de la música dels cilindres. Un no sap on acaba la passió pel producte i on comença la passió per
mitificar el producte crear més adeptes. El que és cert és que aquesta mirada és realment diferenciada de la mirada del sector, on els ordinadors són poc més que plàstic que contenen les els prestacions.

la sostenibitat ja és cool, ja és Mac Apple va ser acusat de ser poc sensible a la sostenibilitat (Green My Apple) ara mostra les característiques de materials, energia, materials i reciclatge, i ho incorpora als motius per optar per un Mac

Un nota sobre comunicació no verbal:
L'esforç per transmetre entusiame de Jobs contrastava amb les seves expressions i el l'ambient fred que es vivia contrastava amb l'habitual cridòria de les presentacions multitodinàries.