7 de maig 2010

nou projecte: Passin per caixa

Publicat fa pocs dies, aquest és un informe de Setem que forma part de la Campanya Roba Neta, que alhora forma part de la campanya internacional Clean Clothes Campaign. Inicialment havia de ser una traducció i remaquetació d'un informe anglès però ha acabat tenint vida pròpia, els continguts ha estat adaptats al context espanyol i la gràfica no té res a veure amb l'original. Amb la por que aquests informes amb tant rigor i dades tan reveladores es quedin en un calaix he optat per la gràfica cridanera dels propis protagonistes (els supermercats). Per una vegada aquest SPAM visual diua lguna cosa rellevant! :)

Podeu veure aquest projecte al meu web

3 de maig 2010

el fascinant món dels concursos: la Festa Major de St. Cugat

Us presento el nou flamant i genial cartell de la Festa Major de Sant Cugat:

i a continuació alguns anuncis seleccionats a l'atzar, amb qui alguns malpensats troben alguna similitud




possibles tags de l'escrit:
- concursos
- falta de temps
- copy-paste
- if you pay peanuts you get monkeys
- Álvaro Sobrino ja ho deia

28 d’abr. 2010

sobre el procés mental dels dissenyadors


Recullo les 10 conclusions d'un estudi de Humantific amb diverses universitats per entendre el procés mental dels dissenyadors, comparant-lo a cops amb el procés d'estudiants de direcció empresarial:

Finding 1 This research predates and debunks the 2009 academic theory that thinking attributes (“reliability”, “validity”, etc) can be rigidly pre-assigned to individuals or teams based on discipline labels such as design, designer or business, business manager.

Finding 2 Some students in design schools have the same thinking preferences as some students in business schools and vice-versa.

Finding 3 Professors and students are generally unaware of how radically different design process approaches are from one person to another.

Finding 4 Many students of design/innovation are not accustomed to externalizing their thinking process.

Finding 5 For numerous students in this study, design thinking jumps off from a framed problem defined by a brief. Often there was no process activity upstream from the brief.

Finding 6 Design thinking processes often appear very different visually while similar fundamental steps can often be found within. Some steps appear universal, others situational.

Finding 7 Most design thinking processes seen here have assumptions embedded that outcomes will be product or service creation.

Finding 8 Most design thinking process models seen in this study contain no reference to behaviors.

Finding 9 This research makes visible why the orchestration of design innovation work remains complex and a key challenge for teams and organizations.

Finding 10 This research suggests that real tools and visually shareable results are extremely useful in moving understanding and dialogue regarding integrative thinking beyond stereotypical notions of design thinking and business thinking.

l'article sencer: http://www.humantific.com/design-thinking-made-visible/

21 d’abr. 2010

tenir més opcions no ens fa més feliços

Un altre vídeo fantàstic de TED.com, aquest cop de Barry Schwartz: "the paradox of choice". Explica perquè el aquest tòpic no funciona i ho argumenta amb fets.

Més opcions causen paràlisi: Si volem escollir bé tenir tantes opcions ens dóna molta feina, i això ens treu temps, ens treu concentració d'altres coses o bé ens fa desistir d'aquell tema. Si amés és un tema crucial, tenir tantes opcions pot aportar força estrès. Explica el cas d'uns plans de jubilació que una empresa proposava als treballadors: per cada opció de més baixava un 10% el nombre d'inscrits.

Més opcions causen insatisfacció: Tenir tantes opcions ens puja les expectatives de manera que serà molt més fàcil quedar decebuts, ens deixa la sensació que hi havia una opció millor (encara que la nostra sigui bona) i el millor de tot: ens fa sentir culpables, no tenim uns límits als que donar la culpa.
A tenir en compte per definir productes i dissenyar la comunicació, masses opcions desanimen a l'usuari. Si mirem les opcions que ofereixen moltes serveis web veurem una simplicitat en la oferta i en la comunicació que millora empreses tradicionals amb oferta. Skype, Yousendit…

Per cert aquest discurs enllaça amb el que fa Alain de Botton al mateix TED.
PD: perquè els americans presenten tan bé???

15 d’abr. 2010

nou projecte: llibreta d'estalvis

He rescatat un projecte que té ja un temps i que tenia ganes de penjar al web: Una llibreta d'estalvis que pretén explicar en 12 missatges què és la banca ètica. Un projecte fet en temps rècord: definició, continguts, disseny i correccions en 5 dies. El client (FETS) l'ha divulgat extensament.

projecte en català
projecte en castellà
projecte en anglès

Per llegir còmodament els textos podeu descarregar-vos el PDF original aquí ("llibreta Festa")

14 d’abr. 2010

dissenyadors com a namers

Si bé a molts dissenyadors tendim a pensar que el nom no és cosa nostra, segons Joan Costa, ningú millor que un dissenyador gràfic per fer de namer.

De hecho, crear nombres de marca no tiene nada que ver en absoluto con la redacción de textos (copy) (…) Nadie me convencerá de que el trabajo de naming es más propio de lingüistas, semiólogos y gramáticos que de creativos y diseñadores o comunicadores visuales.
Crear marcas verbales es cuestión de aprender unas técnicas mentales y practicar unos ejercicios al alcance de cualquier persona que desarrolla un trabajo de imaginación creativa o de estrategia comunicativa.

l'article a ForoAlfa
http://foroalfa.org/es/articulo/226/La_marca_verbal

13 d’abr. 2010

la Festa del Comerç Just estrena web!

avui s'inaugura el nou web de la Festa del Comerç Just i la Banca Ètica! Dissenyada per Run Design amb l'ajuda d'un servidor en la part d'estratègia i continguts. Esperem que serveixi per facilitar la consulta d'activitats, divulgar els principis del Comerç Just i la banca ètica facilitar l'accés a les botigues de proximitat.

Visiteu-la i feu molts clics! :)
http://www.festacj.org/

9 d’abr. 2010

estudi sobre el disseny anglès


El Design Council ha publicat un estudi sobre l'estat del sector a Gran Bretanya. A sota teniu l'enllaç per descarregar-vos el resum i text complet. Alguns punts destacats:

  • 29% més de dissenyadors (vs. 2005)
  • Un 39% més de freelances (vs. 2005)
  • els dissenyadors interns han mantingut els llocs a pesar de la crisi
  • Un 60% dels estudis tenen menys de 5 dissenyadors, mentre que el 37% dels equips interns superen aquest nombre
  • Un 29% dels estudis tenen menys de 3 anys  
  • El perfil mig és un home, blanc de 38 anys


web on podeu trobar el resum de l'estudi (1pg) i el resum complet

30 de març 2010

Pensar la Diagonal 2: qüestió de rols


Ara que l'Ajuntament ha mostrat visualment les opcions (tal com proposava fa uns mesos en aquest escrit :), ataquem el tema dels rols i responsabilitats. El procés de la Diagonal és sembant al procés client-dissenyador: Com incloure al participació sense sense perdre la responsabilitat? Qui mana sobre què? Què es pot preguntar i com?

el pacient assenyala els símptomes, el doctor defineix el tractment
Crec que usar imatges permet facilita que els ciutadans expressin les seves preferències però no hauria de ser el resultat final. Jo veig les imatges com una eina per entendre prioritats però només el professional pot determinar la solució. Peruquè? Punt següent:

Sense tota la informació no es pot delegar responsabilitat
Hi ha milers de coses que els responsables de l'Ajuntament saben i que nosaltres no: quins canvis implicarà a la circulació de la ciutat (canvis de sentit, embussos…), quin cost tindrà cadascuna de les solucions? Quin impacte comercial? Quina duració de les obres? etc. A més capacitat de decisió més responsabilitat i més informació cal. Pregunta a un nen si vol un donut o un plat de verdura. La solució hagués estat mostrar al costat de les imatges els avantatges i inconvenients de cada opció

Qua presento més d'una opció als clients (normalment és una) és perquè hi ha temes en què ells en saben més que jo que condicionen la decisió, sinó no té cap sentit preguntar, em paguen per mullar-me i fer-me responsable de la decisió.

Articles

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20100319/53897743004.html
http://www.avui.cat/cat/notices/2010/03/debat_obert_per_la_diagonal_91952.php
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20100319/53898769656.html
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20100319/53897753624.html



16 de març 2010

artistes o comunicadors?


Ahir, una alumna de l'escola BAU em deia que a l'escola fem projectes "poc realistes", i avui en parlava amb unes amigues de l'estudi Marnich: l'escola de de ser una rèplica de l'anomenat món real? o ha de ser un lloc d'experimentació per fomentar la creativitat radical? A la prestigiosa escola Royal College of Art hi ha un intens debat per decidir si l'escola ha de formar artistes o comunicadors. Em sembla una versió actualitzada del debat art-disseny. El debat és tant antic que cansa, i probablement això significa que aquestes paraules no ens serveixen al segle 21. Algú creu que siguin dos categories tan netament separables? Un mateix objecte pot ser art o disseny en funció del context, i l'història de l'art està plena d'encàrrecs i clients (la Capella Sixtina, per exemple). No pretenc desplegar grans arguments aquí però apunto 5 enllaços que sí aporten arguments:

un editorial brillant al Plec 14 d'Eina sobre el tema "El professor ha d’actuar com a client?"

un debat al Plec 60 d'Eina amb el títol "Roma o Bolonya? Europa, entre el mercat i la cultura". També hi trobareu un l'editorial titulada "No oblidar la societat" que analitza el dissenyador com a artista o com a servidor submís del que marquen les tendències.

un article sobre el debat per escollir el nou cap de l'escola RCA
http://observatory.designobserver.com/entry.html?entry=13038

i amb els tres primers, el quart enllaç gratis! un vídeo de TED sobre com l'educació mata la creativitat
http://www.ted.com/talks/lang/eng/ken_robinson_says_schools_kill_creativity.html

11 de març 2010

el llop disfressat d'ovella


Què penseu d'aquesta campanya? Fa dies que la veig i em provoca reaccions contradictòries Que ser pessimistes no ens ajuda i que es crei una iniciativa per canviar l'estat d'ànim em sembla fantàstic. Però la llista d'arguments falaços és massa llarga:

Si ens unim podem fer qualsevol cosa: FALS
Es bo unir-se, però canviar el país cap una economia del coneixement i deixar el totxo no es fa en dos dies, ni depèn per igual de tothom, depèn d'uns quants líders (polítics i empresarials) que han demostrat no estar a l'alçada. O és que algú creu que la crisi no era evitable? La Unió Europea feia temps que ho anunciava.

Tots ho estem passant malament: FALS
Cap dels famosos que apareixen al vídeo ha canviat el ritme de vida. Quant guanya al mes en Buenafuente? i en Gasol? la Barceló? Em sembla molt bé, fan molt bé la seva feina però no tenen tanta credibilitat parlant de passar-ho malament. La majoria de bancs han seguit tenint beneficis, simplement menors que altres anys. 

Tots podem contribuir: FALS
Uns més que els altres. Tots podem tenir una actitut constructiva però que el que ahir et va donar una hipoteca massa alta avui et demana que t'animis mentre et nega el crèdit em sembla lleig. Si els bancs haguéssin advertit a alguns clients que aquella hipoteca era massa alta per ells avui el problema seria menor. Si ara donéssin crèdit (amb els diners que l'Estat els va donar per fer-ho), ara la situació seria millor. Però ara ens diuen que tots hi podem fer. No tots tenim el mateix poder. 

Com aconsegueixes convèncer a 18 empreses perquè et donin 4 milions d'euros? 
Quins motius porten a aquestes empreses per gastar-se tants diners per animar-nos? L'autor de la idea ho revela en una entrevista: "Hemos visto que de cada 100 euros no gastados, 70 están vinculados a la falta de expectativas. Y eso ocurre en gente que tiene ingresos estables". Els aconsegueixes si els promets que la gent tornarà a consumir.

Sobre l'estratègia de comunicació
Probablement el millor hagués estat que l'autopr de la idea enlloc d'anar a buscar els empredsaris hagués promogut un moviment social, com ho són els referèndums per la independència o les manifestacions del No ala Guerra. Un dels problemes per mi ha estat intentar comunicar una iniciativa de les majors empreses del país com si fos una iniciativa popular. És lleig i contraproduent (veure reaccions més avall)
L'altre error relacionat amb aquest ha estat ser poc transparent amb els objectius, barrejar interessos per activar el consum amb millorar l'estat d'ànim de la gent em sembla pervers, i després de tants anys de publicitat enganyosa els ciutadans s'han tornat extremadament escèptics amb els missatges publicitaris. 



La campanya ha tingut molt ressò, a favor i tant o més en contra, passo alguns enllaços:
el web "estosololoarreglamosentretodos.org"
entrevista a l'autor de la idea
article d'Àlvaro Sobrino sobre el tema
grup a Facebook Esto deberían arreglarlo los que lo jodieron
La campaña estosololoarreglamosentretodos.org provoca un aluvión de críticas en la Red 
article a El País

26 de febr. 2010

dissenyadors i teoria: la estraña pareja?

Dimacres vaig assistir a la sessió AvantLaus, on després d'una exquisita presentació de David Pearson es fer una taula rodona amb el títol "jo només traballo aquí", que volia reflexionar sobre la responsabilitat dels dissenyadors en els projectes. Som només una manats i tot és culpa del client? o som part activa del projecte i compartim responsabilitats? Em va decebre força la taula rodona, la veritat. Essent bons professionals i amb experiència se suposa que hagués pogut ser un debat ric però va quedar en una enumeració d'opinions poc estructurades que s'apropaven més a impressions que a teoria. És més, hom diria que eren allà per obligació i que intentaven esquivar la paraula. El tema anava i venia, i es barrejava amb temes colaterals: la funció social del disseny, si la publicitat ens enganya o no, etc.

Perquè ens costa tant als dissenyadors argumentar, estructurar un discurs, teoritzar i treure conclusions?
Per bé i per mal som una professió de pràctica i no de teòrica, poc analítics i molt de "cas per cas", i potser per això podem contribuir a tangibilitzar solucions, però per a debatre no servim gaire crec. La sessió de'n Pearson va anar bé perquè no teoritzava i analitzava, relatava i comentava la seva experiència, i això sí ho sabem fer (com els Chill Laus). Altres professions saben teoritzar però no saben fer el que fem nosaltres, ves, no es pot tenir tot. Per sort tampoc som molt exigents amb els debats i no crec que la gent en sortís descontenta :)
Una bona exepció és l'afició dels dissenyadors llatinoamericans a teoritzar i el que popularment en diem filosofar. Aquests països tenen una tradició i els dissenyadors no en són una exepció. Podeu veure'n exemples a ForoAlfa on també veureu la particular retòrica llatinoamerica, excessiva i complicada vista des de Barcelona.

PD: sobre aquest pensament de "cas per cas" en parla Otl Aicher a "Analógico y digital"

19 de febr. 2010

Críttica sobbre la novva marrca Unnim

Què en penseu de la marca per la nova caixa presentada fa uns dies? Crec que el judici es farà millor amb més perspectiva però aquí van alguns apunts:
De què va aquetsa identitat? (estratègia)
Ens diuen que els valors a transmetre són "compromís, servei, proximitat, innovació i professionalitat" Us sonen? sí, són els que diu tothom. Siguem honestos, crec que l'únic que podrien defensar és proximitat, en la resta no poden superar la resta (i no passa res). En això crec que la marca és encertada, transmet proximitat sense exedir-se. Símbol i logotip s'han repartit els papers: símbol el simpàtic, logotip el professional.
Aquesta és la nova marca: Ah. Molt bé. i?
I què? no ho sé, ja està. Vull dir que està bé però no aporta massa, no diu res nou ni suposa un plantejament nou… és una marca correcta però gens revolucionària. Una capa de modernitat moderada, d'informalitat moderada i de modernitat moderada. Suposo que no seria arriscat dir que és una marca bastant moderada. El sector bancari ja ho és així però que a Espanya no tinguem bancs amb una comunicació moderna i innovadora no vol dir que no sigui possible, prengueu Smile Bank com exemple, d'¡acords que és banc per internet però si Unnim fos per internet no seria com Smile.
Si tots els colors estan ocupats, agafem el blanc
És una bona opció, la tradició diu que els bancs tenen UN sol color i UNA sola tipografia, i aquest és un model força estàtic que podria evolucionar com ho ha fet la comunicació en altres sectors. Triar el blanc és trencar aquest model i usar el color d'una altra manera. L'entitat ho explica molt millor (crec que deu ser una transcripció del Poeta Morillas, però no ho puc afirmar):
En el món de l’arquitectura, el disseny i l’interiorisme, el blanc és de màxima modernitat, que destaca individualment i per si mateix, dins de la diversitat de colors en els carrers i en els entorns més propers o generals. Escriure negre sobre blanc té també un significat de transparència, de credibilitat, de claredat, i així es vol reflectir també en la imatge com a compromís de la nova caixa.
Morillas, El poeta
Registrar unim.com devia ser impossible. Com convertir un nom comú en marca? Duplicant una lletra, per exemple. De Unim a Unnim i ja està. Però aquesta explicació no té la èpica de les grans ocasions i els grans pressupostos.
Atenció a la poètica explicació de Morillas: Las dos "nn" i la "m" dibujan cuatro puentes, las cuatro cajas" Poesia de la fina. Mentre hi hagi clients insegurs i amb poca cultura gràfica necessitarem poesia. Apostes: si el domini unim.com hagués estat disponible no hi hauria "puentes".
Un símbol que mariscaleja
Mariscaleja de Mariscal, l'il·lustrador. El símbol juga amb la ambivalència entre la U del nom i les C de Caixa. Un article a la Vanguardia deia que eren 4 C però jo només en veig tres, això sí, amb les superposicions apareixen els colors de les marques anteriors. No és gaire veritat i no caldria justificar-se: Donen un aire mediterrani, són colors propers… i són els que ha decidit el dissenyador.
Nom amb data de caducitat?
Escollir un nom que fa referència a la unió és mirar al passat, no al futur. La'latre inconvenient és que és endogàmic. Els clients volen un bon servei i que el canvi no els perjudiqui, però si això és unint-se o separant-se tan els fa. Quin tuf farà aquest nom d'aquí a només 5 anys? i d'aquí a 20 anys? La declinació per cada caixa entenc que és una transició i caurà amb els anys.



video promocional estil "que maco és tot"

2 de febr. 2010

pauderiba a twitter

els twitteros podeu trobar-me a http://twitter.com/pauderiba

el nostre gra de sorra per Haití

Uns ex-alumnes meus de l'escola de disseny BAU han liderat aquesta proposta per recaptar fons per Haití. Diversos estudis de disseny han aportat peces gratuïtament per ser subastades aquest dijous 4. Animeu-vos a passar-hi!
Trobareu més informació al seu web