reptes de futur i cultura de disseny

DMI ha publicat un article de Marty Neumeier que parla sobre el potencial del disseny per superar les dificultats que les empreses afronten avui. L'autor (juntament amb Stanford University) ha preguntat a 1500 directius americans quines són els reptes més difícils que tenen.
És interessant perquè molts d'ells coincideixen amb el perfil d'empresa amb cultura de disseny. Selecciono i tradueixo les que m'interessen:

• Trobar l'equilibri entre els objectius a llarg termini i els compromisos a curt termini
• Unir estratègia i experiència d'usuari
• Preveure retorns [de l'inversió] a partir de les idees innovadores
• Combinar rendibilitat amb responsabilitat social
• Multiplicar l'èxit trencant els compartiments estancs
• Trobar un espai de mercat "sense amo" però rendible
• Afrontar el repte de la eco-sostenibilitat

acaba amb una frase picant:
El problema del consumisme no és que creï desig, sinó que no és capaç de satisfer-lo del tot.
:)

barreja, confusió, perplexitat… comunicació del segle 21!

només una cita ràpida. Vaig ensopegar amb aquest anunci en un article i vaig pensar que era una bona icona d'aquest moment caòtic i interessant que vivim.

V&T de Nestea y The Lab Room crean la colección de cosméticos Martina Klein Selection cuyos beneficios irán al Programa mucho x vivir de la aecc.

una marca de begudes de te, una model i un centre d'estètica creen una crema basada en el te que donarà part dels beneficis a una associació contra el càncer i es distribuirà amb l'ajuda d'uns grans magatzems. Consumisme amb altruisme, bellesa amb malaltia, capitalisme amb solidaritat. Nestea busca transmetre salut, el centre d'estètica diversificar producte i tots tres fer negoci mentre milloren la imatge. Com a fenòmen modern és impagable.

Una crítica: "donará parte de los beneficios recaudados…" transparència: quina part donarà?
Una altra: a pesar de l'entusiasme per l'avenç de l'enginyeria marquetiniana… què té un tè de supermercat amb la cosmètica? "basada en el te"… és estirar massa la corda. No?

Apple emet nous missatges

Més enllà dels productes anunciats en la presentació d'Apple la setmana passada, cada presentació és per Apple un gran acte de comunicació. Em fixo en alguns aspectes:

la dependència del logo Steve Jobs
Apple ha apostat molt per potenciar el seu president (Steve Jobs) com a marca. Però en els darrers mesos han aparegut força rumors sobre l'estat de salut del fundador, ànima i icona de l'empresa. Potser per això a la seva presentació de la setmana passada van aparèixer cares noves.
Van ser presentats a la pantalla i van pujar a l'escenari, ens van presentar els hereus?

les dificultats del camí com argument de venda
Apple ha estat força transparent en la seva comunicació. La presentació de l'iPhone va ser innovadora presentant el procés de treball i raonant les decisions més que no mostrar el producte directament. Però aquest vegada han anat més enllà: van dedicar uns bons minuts a "explicar-nos la vida" amb els seus problemes tècnics, al límit de l'enginyeria i l'avorriment.
Entre detalls que normalment no sortirien a la llum pública van arribar a mostrar la fàbrica dels Mac Book Pro!

maco per fora, ara maco per dins
La divulgació de les interioritats i la presentació del seu xassís interior porta als ordinadors la cultura dels cotxes antincs, on en els amants obren el capó i gaudeixen de la música dels cilindres. Un no sap on acaba la passió pel producte i on comença la passió per
mitificar el producte crear més adeptes. El que és cert és que aquesta mirada és realment diferenciada de la mirada del sector, on els ordinadors són poc més que plàstic que contenen les els prestacions.

la sostenibitat ja és cool, ja és Mac Apple va ser acusat de ser poc sensible a la sostenibilitat (Green My Apple) ara mostra les característiques de materials, energia, materials i reciclatge, i ho incorpora als motius per optar per un Mac

Un nota sobre comunicació no verbal:
L'esforç per transmetre entusiame de Jobs contrastava amb les seves expressions i el l'ambient fred que es vivia contrastava amb l'habitual cridòria de les presentacions multitodinàries.

"Ho vol? ho té"

L'altre dia rebo una oferta de La Caixa amb l'eslògan "Ho vol? Ho té".

És un bon exemple dels missatges que els nostres estalvis no tenen límit, i un missatge molt propi dels Estats Units, el somni americà on no hi ha classes.

M'ha recordat un parell de campanyes d'Adidas i Nike, que van explotar aquest somni amb el pretext de la superació esportiva. "I want I can" i "Just Do it".

Responsabilitat Social Corporativa: Si la Fundació fos l'ànima de "la Caixa" no caldria recordar que aquests són moments d'ajudar a estalviar, no a endeutar-se encara més. Parlem?

informalitat i rigor van bé junts

Fa uns dies Google va anunciar el llançament del seu navegador, Google Chrome. Per comunicar-ho va innovar en la forma i el contingut. En la forma perquè explicant el perquè el suport era un còmic online, i en el ontingut perquè enlloc dels típics llistats de funcions i propietats explicava una història que unia el naixement de la idea, els avantatges, el procés de creació… i tot plegat amb força sentit de l'humor.

S algú encara creia que informalitat i rigor no lliguen…

normalitzant l'homosexualitat

"Els matrimonis homosexuals són com el teu". Una bona estratègia per normalitzar els matrimonis homosexuals. Sovint costa trobar el to adequat entre la fòbia i la filia exagerades per aquest col·lectiu. La comparació amb una cosa coneguda (casi) sempre és una estratègia de comunicació eficaç i respectuosa.

ara toca canviar la programació

Té sentit el canvi de logotip sense fer també un canvi en la programació?
Si no es canvia el producte, no hi havia solucions (vàlides) més continuistes?
Si cal canviar la imatge de TVE, no seria més cap la BBC i menys cap l'entertainment simpàtic?
Aquesta identitat podrà mantenir-se un parell de dècades?

OVNIs, mals esperits i "el efecto Bezoya"

màgia, superstició, hipnosi… de tot menys comunicació clara.
Què més pots fer quan només vens aigua? Quins arguments tens? En la cerca del que no existeix la imaginació dels marquetinians pren dimensions de guionista i apareixen concepten tan marcians com "el efecto Bezoya" o la brillant "mineralización débil". Podria ser una peli de Hollywood: "El Efecto Bezoya, estreno viernes 5".

la versió de l'anunciant:

La imagen, basada en la onda que produce una gota de agua, intenta transmitir el ‘Efecto Bezoya: una onda de bienestar en el cuerpo del consumidor’, (…) recomienda una mineralización muy débil en las aguas envasadas, algo que, según señala el Grupo, ‘nos parece de vital importancia para que sea conocido por el consumidor.

L'aigua sembla viure una moment de canvis: apareixien les cartes d'aigües i les ampolles a 6 euros el litre. Segons un catador de vins en un reportatge recent de 30 minuts: "Les diferències són gairebé imperceptibles". Temps al temps.

LG decideix-te: imitador o líder?

LG acaba de treure la seva imitació de l'iPhone, i això pot tirar per terra els esforços de comunicació fets per associar-se amb la innovació. Veiem al seu web que "accelerar la innovació" és una de les seves estratègies de creixement, i com ha creat concursos d'innovació.

Com sempre les accions tenen més credibilitat que les paraules, i veure la còpia de l'iPhone apropa LG als comerços xinesos, al mercadillo i les botigues del port de Barcelona. La direcció d'LG hauria de decidir qui vol ser i coordinar el departament de nous productes, el d'estratègia i el de comunicació.

Writing Style for Print vs. Web

interesting guide to adapt the writing style to the web medium. Helps to understand 

the user context and mindset when reading. I actually think that the attitude 

explained in the article is becoming suitable for print text also: signage, newspaper, 

and in general practical and fast information material.

Summary: 

Linear vs. non-linear. 

Author-driven vs. reader-driven. 

Storytelling vs. ruthless pursuit of actionable content. 

Anecdotal examples vs. comprehensive data. 

Sentences vs. fragments.

the original text

Apple + Telefónica?

Apple ha escollit Telefónica per vendre iPhone a Espanya, i crec que els valors associats a les dues marques no encaixen. Probablement era la millor opció d'es d'un punt de vista econòmic o comercial, però potser des de California es fa difícil entendre què significa Telefónica a Espanya o a Catalunya.

Apple = minoria, innovació, anti-monopoli (PC), anti establert (Windows)…

Telefónica = majoria, ex-estatal, monopoli (encara)…

Sovint s'inverteix en publicitat i suports d'identitat oblidant que la font principal de construcció de la marca és el producte i el dia a dia de l'empresa. Apple és doncs avui, una mica menys "alternativa" i menys "cool".