discussió sobre els límits del Design Thinking

Després de tan soroll i hype amb el terme Design Thinking una veu autoritzada com Peter Merholz posa els punts sobre les "i"s i desmitifica la idea que els dissenyadors són la salvació a tot.

http://blogs.harvardbusiness.org/merholz/2009/10/why-design-thinking-wont-save.html

Alguns punts de la discussió:

• el potencial del Design Thinking és quan treballa integrat amb altres disciplines, sol té limitacions (com qualsevol disciplina sola)
• per tant no devalorem els coneixements de gestió empresarial que han liderat les empreses fins ara, el cervell esquerra encara pot aportar molt.
• compte amb l'ús indiscriminat i hype marquetinià sobre la nova raça de salvadors de la humantitat que vesteixen de negre
• si altres disciplines aporten tant al Design Thinking (com l'antropologia amb els seus mètodes), no és estrany que el nom es refereixi només al disseny?

PD: no us perdeu els comentaris que tenen el mateix nivell

conferència de Eatock i altres a iTunes U

No hi ha excuses per no estar al dia del que passa a tot arreu, en qualsevol camp. Un dissenyador admirat com Daniel Eatock té una conferència de gairebé 2 hores a iTunes U. Per trobar-ho:

iTunes > iTunes Store > iTunes U > Architecture / Design - Tracks > Daniel Eatock

iTunes U és un servei gratuït (diria) que ofereix continguts de diverses disciplines en podcasts de audio i vídeo. Més interessant que la majoria de la tele.

felicitats! (de veritat?)

Un mail automàtic de felicitació amb el títol "rep la nostra felicitació més sincera". sincera? no és una contradicció tractant-se d'un mail automàtic? i jo que pensava que era una eina per fidelitzar el client i oferir-me productes… que malpensat sóc! :)

identitat moderna: entre Heràclit i Belén Esteban

Victor Amela m'encanta, és l'únic personatge públic capaç de tocar extrems tan contrastats com l'entrevista periodística (La Contra de la Vanguardia), el crític literari (El Senyot Boix a C33) i la tertúlia televisiva (AruCitys a TD8).
El millor de tot és que en tots tres registres se'n surt bé, i el que és més exemplar per aplicar-ho a la identitat corporativa de les empreses: és coherent. Mai deixa de ser el mateix però sap desplegar les seves facetes (tots les tenim) segons el context. Adapta el to de veu, el vocabulari, el llenguatge verbal (molt més contingut en literatura) i el vestuari. A AruCitys adopta el to més informal amb alusions a la seva vida personal (un to "blogger"), mentre que en literatura treu la cara erudita.

Moraleja: La identitat del segle 21, ha de ser variable i acceptar un cert grau de contradiccions, la coherència absoluta suggereix guió i falta d'espontaneitat. I captar molt el to del mitjà: quants blogs hem vist que semblaven notes de premsa?

només em pregunto: després de sopar què fa llegeix Heràclit o veu Belén Esteban

article: marques en temps de crisi

Aquesta setmana s'ha publicat una article sobre el moment actual de les marques en què he participat. L'article és de Javier Velilla i es s'ha publicat a la revista del Col·legi dels Agents Comercials de Catalunya. Podeu descarregar l'article aquí, o la revista sencera al seu web. El podreu trobar al meu web, a la secció d'articles.

acabat d'imprimir!

que emocionant és obrir els sobres que arriben d'imprempta! acabo de rebre unes mostres d'un projecte recent i estic com un nen amb sabates noves :) si la feina m'ho permet, podreu veure el projecte ben aviat al web.

que modern que sóc!

No, no he canviat d'opinió sobre l'estètica dels 80's :)
Només m'he comprat un llibre del crític de disseny Rick Poynor anomenat "Obey the Giant", però això no l'important, el que puntua per ser modern és:

1. l'he comprat per internet (5 points)
2. és de segona mà (10 points)
3. és un llibre "contra-cultural" (5 points)
4. és l'edició original en anglès (1 point)
5. vaig conèixer el llibre sentint una conferència de l'autor (2 points)
6. vaig sentir la conferència en format podcast (5 points)
7. i el més modern de tot: no recordo com vaig conèixer el podcast (15 points)
8. he escrit un post al meu blog comentant-ho :)

Em sento tan modern i satisfet que no sé si llegiré el llibre, potser no llegir-lo seria encara més modern?
tota una experiència a l'abast de tothom: 14€ a Amazon

La petita diferència entre ser low-cost cool o ser cutre

Fa dies que els dissenyadors en parlem: Ikea ha deixat la seva tipografia de tota la vida (Futura) per una qualsevol: la humil Verdana. Sembla que pot ser un canvi sense massa repercussions més enllà del petit boom mediàtic però pot acabar essent més important del que d'entrada sembla.
Els motius que argumenta IKEA: una tipo sense llicència (ja està pagada en comprar un Mac o PC), existeix a tot arreu i en tots els alfabets i es pot usar en tots els suports.
Perquè els motius no resulten convincents: El tema dels suports i els idiomes sona a excusa, cap altre empresa ho fa i no suposa cap problema. Al final estaran usant una tipografia pensada per pantalla per elements impresos, es pot dir que s'adapta a tots els mitjans? Per la 3a publicació més gran del món (després de la Bíblia i Harry Potter) quina importància pot tenir el cost de les llicències de Futura? l'equivalent quants catàlegs? (que per cert es reparteixen indiscriminadament).

La petita diferència entre IKEA entre low-cost cool o ser cutre
L'èxit de cadenes com Zara, GAP o altres és que tenen preus mínims però mantenen un nivell més que decent en botigues i comunicació. En paraules del que va ser director de GAP a final dels noranta: "GAP triomfa perquè no et fa sentir pobre". Canviar la tipografia pot ser un detall que faci creaur la delicada línia que separa el cool del cutre. Sobretot si la mateixa política s'aplica a altres factors: netejar menys sovint les botigues, atendre amb menys educació als clients… la tipografia no forma part del servei?
Atenció als dissenyadors: esperem que cap client s'animi a seguir el mateix camí, jo ja ho he sentit més d'una vegada.

Aspectes positius: Hem vist un debat que va més enllà dels professionals del disseny, per un dia les discussions al bar eren sobre tipografia enlloc de futbol, i la nostra societat pot educada en disseny ho necessita… una vegada al mes ;)

+ info:
Time Magazine
Ikea Fans
New York Times

PD: per cert, aquest bloc està escrit en Verdana… al meu pesar. Per queixes truqueu a Bill Gates que va ser l'expert que va triar les tipografies universals

TED Talks: sobre disseny i èxit social

Probablement algun coneixereu les xerrades de TED, són una col·lecció de videos on els conferenciants toquen temes molt diversos (societat, tecnologia, felicitat, disseny, art, ecologia) en un format curt (el més llargb que he vist té 25 minunts). En proposo 2 però ja n'he vist una pila, remeneu i trobareu perles

Don Norman: "3 ways good design makes you happy"

A una certa edat un no només es deixa anar sinó que sap explicar coses amb el cor i al cap al mateix temps. Una xerrada divertida que parla molt sobre el rol del disseny a les nostres vides.

Alain The botton: a kinder gentler philosophy of success

Amb el seu estil didàctic habitual (una mica més accelerat) Alain de Botton ens parla de com mesurem l'èxit, s'explica molt bé i té una argumentació perfecte.

www.ted.com

per cert, el web està en molts idiomes, inclòs català. Aquells que us animeu podeu posar subtítols als vídeos en el vostre idioma.

apagar els llums

Desde que Google va comprar youTube no ha deixat de fer petites innovacions per pulir el producte. Una de les darreres que he vist ha estat "apagar las luces": en videos de llarga durada (1h?) youTube ens permet apagar el fons blanc de la pàgina per disfrutar més del vídeo. Em sembla un encert però a mateix temps no li veig massa lògica si hi ha el format de pantalla completa. De tota manera aquest detalls donen la mida de la cultura d'experiència d'usuari de Google.

Aquesta idea la podría adoptar el servei de metro nocturn: no seria millor que baixesin la intensitat de la llum als vagons durant el servei nocturn? Com a usuari he tingut la sensació que mantenir la il·luminació habitual trenca l'ambient nocturn (carrer, bar de copes…), i per altra banda és un record desagradable del trajecte a la feina per aquells que usen el metro cada dia.

ofrena de logotips

L'ofrena floral al monument de Rafel de Casanovas per la Diada de l'onze de setembre s'ha convertit en una ofrena de logotips. Si bé fa uns anys els partits i institucions quedaven satisfets posant el seu nom al ram de flors ara les flors són el de menys i el que entreguen és una reproducció el més fidel possible els logotips respectius. Apropiació de la diada per promocionar els partits? sortiran ofrenes de pizzes Tarradellas per destacar la seva catalanitat? o de CocaCola per "integrar-se en el teixit social"? potser simplement podríem veure-ho com l'únic dia de l'any que un "objecte visual" es converteix en el centre d'un acte cultural.

millorar la marca o el producte?

Acabo de llegir un fantàstic article al blog de Saffron, amb el que no puc estar més d'acord: Les grans marques van néixer sobre un gran producte. Quan hi ha problemes molts directius sempre recorren a la mateixa solució: branding i publicitat, enlloc de preocupar-se per millorar el producte. Treballant com a consultor d'innovació he vist amb frustració com es regatejaven pressupostos de projectes d'innovació mentre es gastaven fortunes en publicitat. Però ja se sap que els pressupostos de publicitat i màrqueting no es discuteixen. El resultat és una oferta de productes on abunden els mals vins amb etiquetes maques.

post - vacances

percepcions alterades post-vacances

Hola de nou, torno amb unes bones vacances prou llargues per sentir estrany el que ha estat el dia a dia de tot l'any. Després de 4 setmanes entre el Pirineu i les vinyes de Bordeus m'ha sorprès el soroll a Barcelona, la quantitat d'asfalt, i he vist ridículs el que anomenem espais verds urbans. També he estat un mes sense televisió, i aquests dies em molesten (encara més) els anuncis i el volum alt. Per desgràcia aquestes impressions duren poc i ben aviat estaré pujant el volum de la tele i sentint la muntanya de Collserola com si fos el MontBlanc.

Un souvenir de França: dins d'algunes esglésies vaig trobar un suport amb tot de fulletons que tractaven diversos temes: divorci, avortament, casament, i altres. Acostumat a l'església espanyola esperava el pitjor però haig de dir que el fromat i el tracatament dels temes em va semblar encertat: "Sóc diverciada, em puc confessar i combregar"? El to didàctic mostra que la pèrdua de feligresos no és només un problema espanyol però no sé si aquest el to directe i actual es correspon amb l'experiència d'usuari de diumenges al matí.

bones vacances!

ens veiem el dia 1 de setembre!

Google Wave: el relleu del email

Fa uns dies es va presentar Google Wave, un servei de Google que canviarà totalment la manera de treballar en grup, comentar, escriure's. Una demostració de la salut de Google per 2 aspectes:

el producte

Un pas espectacular cap a aplicacions online (web based), la riquesa d'interaccions i la complexitat de l'interfície fan oblidar que tot passa dins la finestra en un navegador.

Google Wave canvia el paradigma de com ens comuniquem avui, especialment pel que fa als mails on es van sumant respostes de diversa gent. A més és en codi obert (Opensource) i això enriquirà molt la varietat d'aplicacions que tindrà. Google Wave permet una interacció en temps real amb altres usuaris de forma radical: abans que l'altre envïi el missatge els seus colegues ja el poden llegir, 2 usuaris poden editar al mateix temps un album de fotos, posant títols, ordenant-les… al mateix temps.

Una dificultat: tal com avisen, la nostra vella cultura mail serà un obstacle que haurem de deixar enrera per canviar d'hàbits, toca un hàbit cultural.

la presentació

Com Steve Jobs e les presentacions d'Apple… però més familiar, més "campechano" i relaxat. No tan perfecte, no tan teatral, com una reunió en família. Elñs presentadors són treballadors anònims de Google, qui realment desenvolupa el produte, i això li dóna molta força i credibiliotat a la presentació. I per això els perdonem que portin aquestes samarretes mal posades, que es penji l'ordinador i que diguin "no recordo què venia ara". No passa res, ningú es posa tens. Quantes empreses de 10 treballadors presenten amb un estil formal i sobreactuat, i una mega empresa cpom Google presenta "amb sabatilles".

mireu el video sencer o el resum en castellà