imaginar la Diagonal… visualment (actualitzat)

Afegeixo a aquest post un cas similar a San Francisco que va més enllà. No és que es mostrin imatges per il·lustrar canvis urbanístics sinó que es fa una maqueta 1:1, una prova en baix cost del que serà. Avantatges:

- costa poc (potser menys que una campanya com la que ha fet l'Ajuntament)

- permet aprendre dels errors abans de fer la construcció definitiva

- tranquilitza als ciutadans que no ho veuen clar com quedarà

podeu veure l'exemple aquí

Pensar visualment: L'Ajuntament de Barcelona ha volgut fer participar els ciutadans en la remodelació de la Diagonal. Quan un està responent mesures com "disminuir la distància a creuar entre voreres" va imaginant-se com quedaria, i sovint es fa difícil imaginar què implica "disminuís el nombre de carrils destinats al transport privat". Em semblaria molt més eficaç i aclaridor mostrar imatges que visualitzin les opcions, per acompanyar o per substituïr el text. Resulta més fàcil per un públic no professional, ràpid de respondre i deixa menys marge d'interpretació.

Articular la participació i professionalitat: Aquesta consulta segueix la tendència dels concursos que comentava en l'escrit anterior. Em sembla que cal trobar l'equilibri entre la participació i el criteri professional, els ciutadans poden contribuir al concepte, però el com ha de ser cosa dels urbanistes, arquitectes o paisatgistes ("preferiria mantenir la filera central d’arbres, però es podria desplaçar la lateral"). També crec que el que es pregunti ha de ser vinculant (si no, millor no preguntar), desconec si aquest serà el cas.

+ info

imatge: http://www.tramvia.org/

marcas ubicuas: la táctica del calamar

Los amigos de Luna comentaban en su blog como Estrella Damm acumulaba valores contradictorios bajo su marca: ¿qué ocurre cuando las marcas adquieren sobrepeso, se vuelven ubicuas y nos proponen un montón de diferentes valores?

No he podido resistir un comentario… que se convierte en post

Ayer estaba en el concierto de U2 y pensaba en lo mismo: El CD es minimal, casi sublime, la identidad de la gira tiene una estética entre medio militar medio moderna, el escenario parece galáctico, los audiovisuales con look contracultural y los músicos entre el cuero roquero y lo neohippy-chic de la arruga natural con brillantecitos de colores… ¿No es típico de los productos de gran consumo acumular contradicciones para ser ubicuos? ¿borrar los límites de la identidad no es una forma de serlo todo? Es la táctica del calamar (confusión), al fin y al cabo no se puede estar en contra de algo no definido. Con tanta presión y confusión mediática uno acaba para dejar de pensar y simplemente repetir el nombre del producto, hay algo de borrego en ésta estrategia. Uno nunca sabe si es fruto de la estrategia o del caos pero personalmente abogo por el modelo contrario: un concepto, un producto, una marca. Es el modelo Apple, quizá por eso sea tan exitosa y quizá por eso nunca supere el 10% de penetración, es como un gran PyME que no quiere entrar en la liga de las marcas sin (un) sentido.

exposicions en format tapas

Avui he visitat dues exposicions del Disseny Hub amb un format de mini-exposició: Low Cost i Multirambles. Minis per tamany, per espai i per pressupost (suposo). Fer diverses exposicions petites vinculades em sembla una bona idea, ve a ser una sèrie en capítols amb l'avantatge de variar els recursos expositius i l'enfoc a cadascuna. Més revista, més fresc. És com una tapa de expo.

Low Cost: molta salsa per poca carn (m'he quedat amb gana) El plantejament de Low Cost és fresc amb sentit de l'humor, conté uns cubicles-casetes que contenen intervencions diverses (La caseta de "I wish" és molt bona, i hi he trobat participacions molt divertides). El que em sap greu és que l'únic que aporta una mica de contingut són els 4 vídeos del final de la sala. Cal que jo em desplaçi a una sala per veure aquests vídeos? Podrien estar a internet i considerar la resta com una instal·lació a partir del tema (perquè no hi són?), però ni si mateixes ni acompanyades dels vídeos les instal·lacions no es poden considerar ni una mini-exposició.

Multirambles: informació sense tesi En aquest cas la informació abunda, desborda el visitant. Quan un comença a sentir-se saturat descobreix que tot just està a la introducció i que només ha avançat 5 metres. Per aquells qui hagueu vist coses de Manel Gausa (un dels comissaris) ja sabreu de què parlo. Per analitzar l'ús de la rambla comencen amb dos panells són un macro-resum de tota la història de Barcelona (calia ser tan detallat?). La resta són uns 12 metres de plafons amb tot tipus de dades, des dels usos històrics de la rambla fins un retrat de Barcelona en dades. 2 crítiques: falta un final! Acumular dades és fàcil i amb uns quants estudiants es pot fer, però on els experts marquen la diferència és donant la seva interpretació de les dades. Què cal fer, doncs? Tot queda en 6 conceptes que no entren es mullen. Potser és la vida moderna, allò tan maco de "que el visitant faci la seva interpretació". No té més pes (i interès) la interpretació de l'expert que jo?. (Sí, és un tema recurrent en altres escrits). Destacar la bona feina dels dissenyadors en els gràfics – que no apareixen al web :(–, llàstima que els dos primers plafons no estan dissenyats (???).

Compte amb les expectatives que genera la comunicació Un últim feedback per aquest format tapa de exposició, el vídeo de Low Cost dóna una imatge de "exposició amb mitjans" que no es correspon amb l'experiència del visitant. Potser aquest format hauria de recórrer a altres formats: flyers, postalfree, banners?

concursos i democràcia mal entesa

un altre exemple de mal concurs, aquest cop ni més ni menys que per dissenyar el logotip de productes ecològics de la Unió Europea. Si aquest no és un encàrrec per professionals no ho és cap. Quines diferències hi ha entre un concurs de cartell i aquest?

• impacte econòmic i d'imatge
• condicionants tècnics difícils: reduccions, idiomes, versions, aspectes legals, implementació…
• contingut i connotacions delicats: què defineix exactament l'agricultura ecològica? quin símbol usar sense caure en generalitzacions o fal·làcies?
• durabilitat del logotip (dècades!)

Per al guanyador: 6000 euros. Amb els euros de la promoció, impressió de material, creació del web etc s'hagués pogut pagar un bon estudi. Esperem que passi aviat aquesta plaga de concursos, i amb ella la confusió d'aquesta societat que ha passat de l'autoritarisme total a la democràcia mal entesa: pares que dubten a manar els fills, professors no respectats… i dissenyadors que han de patir el gust personal dels clients.

gràfics

7 gràfics interessants que he anat trobant recentment:

un projecte de IDEO proposava aquesta manera de visualitzar l'estat de la teva compta bancària. Com és que un gràfic tan establert no ha arribat als bancs encara?

En la mateixa línia hi ha One Mile Scroll, una idea de Daniel Eatock que ens proposa recórrer una milla amb el ratolí.

Un gràfic interactiu que mostra la red energètica dels EUA, podeu seleccionar un estat o amagar les capes d'una o altre energia

interessant el concepte de "intensitat del partit" que hi ha darrera aquest gràfic. posant el ratolí sobre els punts mostra més informació. cliqueu per veure'l gran. Podeu veure'l a El Pais amb cada partit. El Pais té una secció específica de gràfics, alguns d'ells interessants.

Un salvapantalles que mostra l'hora d'una manera fantàstica. Per Mac i PC a Pixel Breaker.

un gràfic mal dissenyat però que mostra el nostre dia en relació a les marques

aquest no és tan nou ni tan innovador però em sembla molt útil. Clicant es desplega més informació, i dóna la possibilitat de mostrar només un tipus de contigut (informatius, ficció…). Podeu veure'l i provar-lo a La Vanguardia cada dia. S'assimila als gràfics que incorpora la TDT.

oficines anti-usuari

Correos, Registre Civil, Tràfic… són la millor manera d'entendre perquè existeix l'experience design. Vaig haver de passar per correus i Registre Civil en poc temps i un s'adona que són institucions que estan tan pensades de dins a fora, és a dir optimitzada per als qui hi treballen no per als usuaris. O millor, estan optimitzades per fer patir l'usuari al màxim, seria com un web dissenyat per demanar al visitant el major número possible de clics per fer alguna cosa, una institució "anti-usable". Tot plegat respira tuf de monopoli, demanant a crits que l'iniciativa privada aprofiti l'ocasió.

Amb serveis tan anti-usuari qualsevol petit projecte podria notar-se ràpidament, el primer tram de millora podria fer-se amb pressupost zero (simplement deixant de fer coses)… però no m'imagino una organització com Correos demanant ajuda per millorar l'experiència d'usuari, així que proposo buscar-hi noves utilitats:

• Museu del paper-amb-celo-enganxat-a-la-paret
  
• cas per al projecte final de carrera d'estudiants de disseny
• cas per la tesi doctoral d'enginyers de processos
• … altres idees?

Adaptive Path és un dels millors referents d'experience design

idees sobre el futur dels diaris

Sabem que els diaris en paper baixen i en web pujen.

The New York Times està investigant de quina forma el diari pot aplicar-se / llegir-se /interactuar amb les noves tecnologies. Un exercici interessant que demana pensament multidisciplicar: tecnologia, estudis d'usuari, disseny de producte i disseny gràfic.

he trobat interessant:

• com aconseguir fullejar el diari online (ara el web no ho permet tan ràpid com el paper)
• com fer interactuar el paper i el web amb les etiquetes RFID
• com aprofitar les noves pantalles touchscreen (HP ja les ven)
• repensar com interactuaran diari (suport), notícies (contingut), usuari i context.

El gran interrogant serà veure si els diaris establerts sabran canviar de mentalitat sense por o si les empreses ja habituades al mitjà es convertiran en periodistes.

El vídeo que mostra com (5 min)

errors en la gestió de marques

Fa unes dies va celebrar-se El efecto mariposa una conferència de marqueting. Els organitzadors han tingut la gentilesa de penjar les presentacions al seu web. D'entre elles n'he trobat una que toca de manera simple i clara molts temes sobre branding. La presentació està carregada d'exemples i s'entén molt bé sense els comentaris de l'autora.

alguns temes que toca:

No intentis arribar a tothom

No intentis dir-ho tot

No intentis fer-ho tot,

Comença poc a poc

Evita els termes mitjos (car-barat, jove-adult, light-normal…)

…

podeu descarregar-la aquí.

el concurs com a forma d'evadir responsabilitats

Un gran projecte: crear una nou logotip per Spanair.

Qui crea diverses opcions? l'estudi Morillas.

Qui decideix quina opció s'escull? la gent, per votació popular.

Qui es responsabilitza de la decisió? Ni Morillas ni Spanair, sinó la gent… o sigui ningú.

Donar 6 opcions està deixant en mans dels altres la decisió

Ja coneixem milers de casos de concursos però aquest és un exemplar únic:

Morillas va treballar en 6 línies diferents, segons atributs de marca, i deixen als visitants del seu web que votin. Més enllà de la falta de coneixement de la gent hi ha un tema de responsabilitats. Spanair ha de assumir que li toca escollir el millor dissenyador i definir el brief, i el disenyador assumir la responsabilitat de decidir què cal fer.

S'ha de pagar igual al dissenyador quan no pren la decisió?

Quan val el servei de "donar opcions"? Quan val el servei de decidir, escollir? Escollir és més difícil, més arriscat, comporta més responsabilitat i per tant hauria de ser més ben pagat. Missatge als clients que demanen opcions: demaneu descompte!

La gent no pot dir res?

Sí que pot dir, en la fase d'investigació. És allà on el dissenyador ha d'entendre el punt de vista de l'usuari, amb recerca qualitativa i quantitativa. Les percepcions, les necessitats.

one flag

Adbusters va convocar un concurs per dissenyar la bandera per la ciutadania global. El guanyador ha resultar ser un català establert a Berlin, Marc Arroyo. Cada banera anava acompanyada d'un petit text que explicava el concepte. Entre algunes propostes realment cursis i previsibles (mans unides, somriures, etc) n'hi ha d'interessants.

El disseny i l'empresa a Catalunya

En un post anterior vaig mencionar que havia participat en un estudi de l'Observatori del FAD. Aquesta setmana s'ha publicat amb el títol: Realitats i oportunitats: El disseny i l'empresa a Catalunya. Molt recomamable per saber quin és l'estat de les relacions empresa-disseny a Catalunya, o el que és el mateix, com d'integrat està d'integrat el disseny a la nostra societat.

on s'acaba el disseny i comença la innovació?

M'acabo de comprar un USB que feia dies que buscava. Els autors són 5.5 designers. M'encanta i de fet és brillant en dos aspectes:

soluciona una problema d'usuari no resolt: evitar la pèrdua del USB, no tan pel USB mateix com per al contingut que pot dur i els inconveients que comporta.

aporta humor a un sector tradicionalment gris. El món dels USB, i discs externs era molt gris. És veritat que d'un temps ençà ha millorat però havia evolucionat cap al vessant fashion. Recordo un precedent: el disc extern Lego, desconec si està dissenyat per ells mateixos.

No han tocat les funcionalitats, però quan l'aspecte del producte és tan diferent no és més aviat innovació de producte? Han canviat l'experiència d'usuari, perquè és el primer USB que em fa il·lusió (i em fa riure), una emoció que fins ara pertanyia més aviat a altres sectors.

presentació del llibre "34kg de CO2"

El proper dimecres 22 es presenta a la Fira de Construmat un llibre en el que he estat treballant els darrers 14 mesos. Són 300 pàgines d'informació sobre arquitectura sostenible que han fet Toni Solanas i una muntanya de col·laboradors. El llibre recull informació molt diversa i conté una quantitat formidable de dades i comentaris d'experts, és una maravella. (i a més molt ben dissenyat :)
El Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya n'és l'editor, i es presenta al seu estand dimecres 22 a les 12h, per si sou per allà. Més informació sobre la presentació (web Construmat).
El perquè del títol encara no ho puc desvetllar, ja escriuré amb més detall sobre el llibre.

comunicació i ecologia en en sector de l'automòbil

La velocitat dels canvis en el sector m'ha animat a fer un cop d'ull er veure què està passant en termes de comunicació verda. Les ràpides innovacions es corresponen amb esforços per comunicar-les ràpid. Jo identifico dos problemes: per una banda l'allau de nous termes i de novetats tecnològiques maregen un usuari que encara confon els conceptes bàsics. Per altra banda les marques han estat tan temps oposant-se als canvis i han estat tan agressives convertint-se en empreses verdes que hi ha el perill que l'usuari no els dóni credibilitat.

Però anem per parts:

fer un híbrid és car i llarg, fer un logo és barat i ràpid

La pressió a la indústria automobilística ha empès a les marques a millorar els cotxes actuals. Però els canvis en la indústria comporten molts mesos de feina abans no puguin ser llançats al mercat, masses mesos per esperar-se a comunicar. L'actualitat i la urgència ha portat les empreses a crear logotips que féssin tangible el compromís amb el medi ambient.

Una idea en forma de logotip

• logotips de "conjunt de mesures": És a dir, de bones intencions, de "mira tot el que estem fent". És el cas més freqüent, el segell agrupa diverses mesures que van des del motor, a l'aerodinàmica. Té un impacte relatiu perquè és un aglutinador sense un titular revolucionari. És el cas de Efficient Dynamics, Blue Efficiency, Blue Motion, ECO2, GreenProgram i Econetic.
• logotips d'una tecnologia: Només Toyota pot crear un logotip com Hybrid Synergy Drive. Aquest terme té impacte sobretot perquè té una innovació revolucionària al darrera que ha fet famós el Prius, i al mateix temps el cotxe és el millor aval i promotor d'aquest segell que Toyota pensa desplegar a tots els models. Diverses marques usen el terme FlexiFuel per però no aporta massa.
• logotips de compensació d'emissions: CO2 neutral. "reduce lo que puedas, compensa lo que no puedas". VW planta arbres per cada cotxe comprat i ofereix la possibilitat de "comprar" abres que seran plantats al bosc "Blue Motion" de VW, a Albacete. És una idea maca i està ben comunicada però resulta difícil que la gent es gasti 175€ (9 arbres) per compensar 20.000km fets en un any.
• logotips de accions per conduïr de forma eficient: EcoDrive. Un USB "llegeix" com condueixes i un programa analitza les dades i et dóna consells. Està poc publicitat però em sembla dels més pragmàtics i concrets. Sembla que no està fet cara a la galeria.

Terminologia i naming

Posar nom a canvis tecnològics compexes i al mateix temps fugir del tòpic "green" no és fàcil. El naming "eco" ha hagut de combinar arguments amb emocions.

• Motion i Dynamics: es refereixen al costat més tecnològic i enginyeril, no és d'estranyar que siguin usades per marques alemanyes (BMW, VW). En aquesta línia, Ford usa el concepte cinetic per fer crear el terme Econetic.
• Blue, CO2, Eco2: apunten al benefici: el cel, el blau, l'aire pur. Resulten termes més poètics, optimistes i emocionals. Una bona fórmula és crear un terme que aglutini les dues parts (tecnologia + poesia), així ho han fet Mercedes (Blue Efficiency) i VW (BlueMotion), que és la que em sembla més encertada.
• Efficiency i Optimal: resulten interessants perquè no són tant una tecnologia com una actitud, una ètica. En plena època de vaques grasses el concepte "eficiència" no triomfava gaire. Ja vaig parlar de "eficiència" en un post recent, i de fet la paraula optimal va en la mateixa direcció, però és menys tecnològica, potser per això Toyota l'usa juntament amb Drive (Optimal Drive).

Gestió dels logotips

BMW i Mercedes han optat per no logotipar el terme, però això ha dificultat gens la seva promoció, BMW ha fet una campanya sencera exclusivament sobre el Efficient Dynamics. Paradoxalment, alemanya ha estat el país que ha posat més traves als acords europeus per obligar a reduïr les emissions, i per altra banda la credibilitat en marques que tenen tradició de grans cilindrades és relativa.

Renault, BMW i VW són les que han promocionat més la seva marca eco, mentre que Nissan, Ford i Fiat es pot dir que s'han dedicat a complir l'expedient posant una referència de medi ambient als webs respectius.

links

BMW: Efficient Dynamics

Mercedes: Blue Efficiency

Volkswagen: BlueMotion i CO2 Neutral

CO2 Neutral permet pagar perquè VW planti arbres (en un bosc d'Albacete)

Toyota Hybrid Synergy Drive i Optimal Drive

Fiat EcoDrive

Renault: ECO2

Nissan Green Program

Ford: ECOnetic

No tenen marca per als programes de reducció d'emissions: Seat, Skoda

creativitat de vacances

S'acosta setmana santa i hi ha qui comença a tenir les neurones cansades… :)

serà un creatiu cansat o un marquetiniano inspirat?