entrevista de Agency Interloper

Fa uns dies vaig rebre la visita d'un col·lectiu anomenat Agency Interloper. Són americans i venien a captar l'estat del disseny a la ciutat. Amb valentia i sense conèixer ningú van buscar estudis i ens van demanar una visita per explicar què fem. No han penjat l'entrevista completa però sí les seves conclusions a manera de resum. El fet que parlin des de fora de l'esfera local de disseny els dóna una llibertat sense perjudicis que em sembla fantàstica, barrejant estudis molt consagrats amb humils freelance com un servidor. Esperem que la inciativa s'extengui a altres ciutats.

http://www.agencyinterloper.com/2010/10/pau-de-riba-information-architect-one.html

1er concurs de naming personal: ia, un nom serif

Després de l'èxit de participació del concurs de naming convocat en aquest blog, el nom guanyador ha estat Ia. La pregunta que la gent fa quan els dius el nom és: una "i" i una "a"? Als amants del pot gran de confitura els sembla poc. 


Un nom serif
És veritat, Ia té un problema tipogràfic: En una tipografia de pal sec la "i" majúscula es confon amb la "l" minúscula. És per això que aquest nom implica un mínim manual d'identitat corporativa: cal d'escriure el nom amb una tipografia serif o egípcia.


Acompleix el brief
Atenció perquè al contrari del que passa amb els concursos sembla que hem aconseguit seguir el brief establert, tot un rècord! És modern, català (amb onomàstica i tot), original i simple. Hem sabut per boca de l'institu d'onomàstica de les Illes Balears que hi ha 60 persones a Catalunya amb aquest nom, per tant és poc usual però no inventat. Per altra banda és un nom minimal, una nom inabrebiable, i això en un país de Pepes i Vanes és una gran virtut.

Gràcies a tots els que heu participat, en especial a l'aferrissada defensa del nom i la completa argumentació de Maria Bermúdez. Com veureu al seu blog el nom li encanta :) 

perquè fer una campanya si el teu producte es ven sol?

Si tens un producte exepcional no et cal una campanya amb arguments, perquè el public només necessita conèixer l'existència del producte i saber on es compra. Com que els bons tenen un interès clarament superior a la resta la previsió és que s'acabin en dos dies. La Vanguardia anuncia avui que l'inversor mitjà comprarà entre 30.000 i 40.000 euros, així de convençut està el públic objectiu. Per això la campanya per anunciar l'emissió de bons de la Generalitat em sembla prescindible. Amb la cobertura mediàtica n'hi havia prou amb un anunci solemne i potser una posada en escena mediàtica per assegurar quota al Telenotícies.

Seria un cas diferent si la motivació fos merament cívico-patriòtica, amb interès inferior a l'habitual. És el cas d'alguns productes de banca ètica com Oikocredit o Fiare, on els clients accepten renunciar a la màxima rendabilitat per compromís amb la causa. Llavors sí seria el moment de fer sonar la flauta emocional. I per cert, és que totes les campanyes les fa la mateixa agència bon-rotllista?

+ info: 

http://www.bonsdelageneralitat.cat/

http://elperiodico.cat/ca/noticias/politica/20101022/generalitat-publicita-els-seus-bons-apellant-seny-catala/print-551297.shtml

Catalanisme Extralight

Com a dissenyador partidari de que les coses semblin el que són i siguin el que semblen, com a dissenyador del logotip original fet quan treballava amb Claret Serrahima a l'estudi Clase, declaro que:

Amb voluntat de servei al país, i veient la deriva del partit dels socialistes catalans m'ofereixo per dissenyar un logotip d'acord amb la realitat actual del partit. Les propostes són:

1. logotip Catalanisme Extralight

2. logotip "El sector catalanista se'n va"

3. logotip "El PSC s'està convertint en un PSOE local"

4. logotip "Qui és el sector catalanista?"

la tarifa plana i la crisi del concepte il·limitat

Les telefòniques estan començant a notar els efectes de la difusió de telèfons amb conexió a internet (smartphones) i anuncien que s'ha acabat la tarifa plana il·limitada. La comunitat web ha reaccionat amb el mateix automatisme acrític que reaccionen els sindicats quan s'anuncia qualsevol retallada. Però, és que no té lògica que qu qui més despeses d'infraestructures generi més pagui? El mateix passa amb l'aigua, electricitat, benzina, etc. Els detractors es queixen de que els usuaris s'enduran ensurts considerables amb la factura, però aquest és un altre tema.

Un problema és la visualització de les dades
Igual que els usuaris veuen la cobertura i la bateria que els queda, si veiéssin quin percentatge de descàrregues han usat de forma fàcil el problema tècnic i d'ús es solucionaria.

El canvi cultural del s 21: res és il·limitat
Però darrera aquesta mesura hi ha un canvi cultural, i això no és tan ràpid. La consciència medioambiental ha posat sobre la taula la validesa del concepte "il·limitat" i encara que aquest cas no hi té res a veure, el fi de les descàrregues il·limitades segueix aquesta lògica. En l'aigua es van accentuar les diferències segons consum per trams, i en benzina el preu i els anuncis de la fi del petroli ja fa temps que han creat consciència d'estalvi. I la comunicació hauria d'enfocar-se en aquest sentit, i els preus haurien d'establir-se per premiar el consumidor moderat.

Per il·lustrar una dada clau: El 5% dels usuaris origina el 75% del tràfic en mòbils. Què faríeu si tinguéssiu un restaurant buffet obert i el 5% dels clients mengéssin el 75% del menjar? posar límits, és clar.

Un exemple és l'aplicació iStatNano, per ordinadors i per iPhones.

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Tarifa/plana/Red/Ahora/ondulada/elpepisoc/20100916elpepisoc_1/Tes

1er concurs de naming personal: brief del nom per la meva filla

Esperem la segona filla i com que vam quedar-nos sense idees amb la primera obro la pluja d'idees en forma de concurs obert no remunerat per aquells que vulguin tenir l'honor de guanyar el 1er concurs de naming personal del món mundial.


- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Briefing:
Condicionants a tenir en compte:
- Que transmeti els valors de la marca familiar.
- El darrer projecte de naming per la primera filla va ser: Blau (més informació aquí)
- Arquitectura de marques: ha de funcionar bé amb el cognom "de Riba"
- Ha de conviure bé amb el nom de la primera filla. Per no evitar canibalisme de marques no és recomanable usar un altre nom de color: Blanca, Violeta, Rosa…
- Valors a comunicar:

• Modernitat: queden descartats els noms dels pares i els seus diminutius
• Catalanitat-localitat. Evitar noms nascuts en altres cultures: queden descartats, Jessica, Asha o Scarlett
• Originalitat: evitar noms massa comuns, especialment els comuns entre els amics: Ona, Jan, Pol, Joan, Ton, Laia, Aina, 
• Simplicitat: evitar originalitats com noms japonesos, de personatges de ficció (Kevin, etc.)
• Patrocinis: No s'admeten noms de patrocinadors. Queden descartats noms com Nike de Riba, Ono de Riba o El Periódico de Catalunya (El més llegit a Catalunya) de Riba. 

Test: per validar les idees es comprovarà que els dos noms cridats en un parc infantil davant d'altres pares no resultin ridículs, com per exemple: "Blau! Cel! baixeu del tobogan!"

Premi: El nom del guanyador/a serà nomenat "padrí de naming"i apareixerà com a autor a totes les comunicacions familiars, així com en un quadre de punt de creu penjat a l'habitació del projecte cortesia de la tieta. L'acceptació d'aquest títol implicarà la donació d'una "mona de naming" en forma de llibre cada any Pasqua. L'organització es reserva el dret de convidar a sopar el guanyador/a.

Jurat: Els dos membres del client. Els avis tindran veu però no vot.
Client: Pau i Núria

Target principal: Família i amics.

Perfil: Classe mitja, amants del disseny i la història de l'art, amants de la natura i ex-monitors.

Data d'entrega: finals de novembre (si és cesàrea podré avisar del deadline exacte).

Esperem les vostres idees als comentaris en aquest blog!
Passeu-ho!

Confieso que soy fan de… (un meme sobre nuestras marcas favoritas)

Los amigos de Luna me invitan a un meme sobre mis marcas favoritas. Leyendo sus escritos (tenéis los enlaces abajo) me doy cuenta que repetiré pero he repetido alguna  donde el motivo no es el mismo.

Como tengo poco tiempo lanzo titulares:

Por su seguridad en sí misma 
y no obedecer lo que dice el usuario: Apple


Por su versión del concepto de calidad 
lejos del lujo: MUJI


Por encontrar un lenguaje low-cost 
que no es cutre: Vueling


Por la flexibilidad y experimentación 
con que trata la identidad gráfica: Camper

Por su uso de las redes sociales 
y el sentido de comunidad: RAC 1

el post de Luna 
el post original de Javier Velilla

no us aconsello fer un logo amb la Bliss…

Eduard Punset i la paràbola del bon projecte

Quin gust l'entrevista del darrer TeleMonegal a Eduard Punset! Com d'altres personatges que van un pam per sobre del terra no importa qui l'entrevisti, ell fa la seva, i està molt bé que així sigui. A l'entrevista va sortir un cas que és una mostra fantàstica de les relacions client dissenyador. el desgrano per etapes de treball:

Definició de l'encàrrec
TV2 li demana ara fa molts anys a Punset que faci un programa econòmic. Suposo que la idea va venir simplement de reconèixer la seva vàlua i suposar que "el seu tema" era l'economia. Ell havia identificat un buit (oportunitat, necessitat si voleu) per un programa de ciència i li van aprovar.
llicó per aprendre:
• El client demana una cosa raonable però poc original.
• El dissenyador ja havia identificat prèviament una oportunitat i l'havia conceptualitzada (no respon a l'encàrrec com diu la teoria, sinó que aplica a l'encàrrec una iniciativa pròpia)


Formalització de l'encàrrec
Eduard va pensar el nom Redes, molts anys abans que internet donés al terme el significat que té avui, i no crec que sigui només casualitat: va intuïr un concepte emergent. Què va respondre el client? que semblaria un programa de pesca. És clar. Si sou dissenyadors no em digueu que no us resulta familiar.
llicó per aprendre:

• El client tenia una mirada superficial, centrada en el present i menystenia la capacitat de l'audiència.

• El dissenyador ja havia conceptualitzat i visualitzat el programa (nom, estil narratiu…) amb visió de futur.

Si s'hagués seguit l'encàrrec el programa hagués estat tan innovador i rellevant?

com si el text tingués audio

No us ha passat que quan llegiu un article d'algú a qui heu sentit sovint teniu la sensació de sentir la seva veu mentre llegiu? És una mena d'experiència audiovisual espontània que afegeix a la lectura els matisos d'entonació que imaginem de l'autor, fins i tot el llenguatge gestual. Amb periodistes amb una parla tan característica com Monegal, Empar Moliner o el mateix Cuní.matins.sí se'm fa difícil no sentir-los en llegir. Monegal inclou en els seus articles els seus famosos "Ah!, alerta!". Per altra banda si coneixem com són, què pensem i quines dèries ténen, podem entendre el text en un context que li dóna més sentit. Si bé abans era freqüent que els locutors de ràdio o premsa apareguéssin a l'audiència com a noms sense cara la presència ara el nostre contacte multicanal ens dóna una major familiaritat.

una idea per millorar Safari

Ara que Safari accepta extensions proposaria un interface del navegador diferent. Els canvis que proposaria a Apple són:
- Reduïr l'espai ocupat per la barra d'adreçes, ocupa molt espai i sovint la part rellevant és només la primera
- Reduïr l'alçada de la barra i deixar més espai al contingut
Senyor Jobs, m'ho compra?

els farmacèutics han après a magrejar arguments

En un escrit recent criticava la campanya dels empresaris de l'oci nocturn que magrejava arguments per dissimular el seu egoïsme. Bé, han creat escola, atenció als farmacèutics.
El rerafons és que els govern estan decidits a que la sanitat pública recepti els medicaments genèrics (sempre que es pugui) i donar només la quantitat exacta de medicaments enlloc de caixes enormes que paguem i que caducaran al botiquí. Això retallaria la despesa pública del pressupost que se'mporta gairebé la meitat dels pressupostos públics. Però sembla que és més important el seu negoci. Algú ha conegut un farmacèutic que passi gana? Jo de dissenyadors sí.

publicitat accidental

La coincidència de dos espais publicitaris és una ruleta russa de la missatges. el resultat però és més interessant que l'anunci no-accidental que apareix al final. Malgrat el canvi de cap de comunicació el PSC segueix escollint com a argument que els altres són pitjors. Primer va ser el PP a les generals amb aquell "Si tu no véns ells tornen", i ara li toca a CiU. Parlar de Mas a mostra que assumeixen la segona posició.  

OPI 3: El medi ambient està molt bé per decorar la paret

Com nens malcriats 
La vida dels rellotges dels nostres avis es comptava en dècades (s'heredaven de pares a fills), la vida dels electrodomèstics es compta en anys, però la vida dels mòbils es compta en mesos: 24, 18 i ara 12. A més tecnologia i més progrés més poc ens duren les coses. La indústria de la telefonia mòbil ens ha ofert caramelets per robar clients als altres i els usuaris ens hem tornat nens insuportables que ens canviem de companyia si no ens regalen un mòbil cada any i mig. I d'això se'n diu cultivar actituds a través dels mitjans de comunicació.


Els compromisos de sostenibilitat són per decorar el web
Un mòbil requereix molta energia per ser fabricat (energia incorporada), usa materials no renovables i químics tòxics per al medi ambient. I per tant cal allargar la vida dels mòbils, i fomentar-ne la reutilització i el reciclatge. Ei, però això Vodafone ho sap millor que ningú, mireu el seu apartat de Responsabilitat Social Corporativa:

Al 3r paràgraf:
Hacer énfasis en tres áreas clave: Responsabilidad con nuestros Clientes; Reutilización y Reciclado de Teléfonos Móviles; y Eficiencia Energética y Cambio Climático.

Nos comprometemos a establecer prácticas de negocio sostenibles y a proteger el medio ambiente.


Pasión por el mundo que nos rodea. “Ayudaremos a la gente a tener vidas más plenas: a través de los servicios que proveemos y a través del impacto que tenemos en el Medio Ambiente y en la Sociedad”.

Al document Guías sobre Marketing, Contenidos y Uso Responsables marqun criteris i mostren exemples de mala publicitat: enganyosa, sexista etc.



L'arrel del problema: falta de diferenciació
És un clàssic, des de les aigues minerals a la distribuidor d'electricitat. Quan la diferenciació del producte és minsa la comunicació comença a fer coses rares. Però hi han altres sortides millors, la innovació pot ajudar a diferenciar multitud d'aspectes. Vodafone podria ser:
- la única telefonia que no usa call centers. ¿Qui no pagaria més per evitar aquestes les experiències frustrants? (Srs de Vodafone, recordin que la idea és meva:)
- la única telefonia de baix cost que no et regala res i et baixa el preu de les trucades tan com es pot.
- la única telefonia que et permet trucar gratis amb publicitat enmig de la trucada
- la única telefonia que presenta ties guapísssimes als solters perquè trobin novia i es gastin una pasta en trucades :))

OPI 2: la gent es mor del tabac, però creem llocs de treball (per als que queden)

"Defensa la nit". Aquesta és la campanya que la Confederació de l'Oci Nocturn de Catalunya (Concat) ha fet contra la Llei del tabac, que vol acabar amb el fum a bars ni a les discoteques.

Defensa la nit = defensa els meus interessos
El lema és tremendament falaç, perquè amaga una confusió d'interessos. L'interès de la gent és divertir-se, alguns fumant i altres no. L'interès de l'administració és reduïr els càncers i els costos sanitaris. Si la nova llei efectivament elimina un 20% dels llocs de treball qui surt perjudicat són només els empresaris que tanquin (els altres poden sortir beneficiats per menor competència), no pas els usuaris. Per tant em sembla legítim fer una campanya però no demanar als usuaris (també als que no volen fum) que els defensin. Mala estratègia de l'agència.

La gent que entra als locals és un mitjà per donar llocs de treball. O a l'inrevés? Està de moda confondre la finalitat amb els mitjans. Els efectes del tabac són coneguts, però la Concat troba que les morts no són tan importants comparats amb els llocs de treball. Més exemples: la funció dels 4x4 no és transportar la gent per la muntanya sinó crear llocs de treball. En la mateixa línia els metges hauríen de demanar per llei que sempre hi hagués malalts per garantir els seus llocs de treball.

+ arguments
els arguments i propostes de la Confederació