bones vacances!

ens veiem el dia 1 de setembre!

Google Wave: el relleu del email

Fa uns dies es va presentar Google Wave, un servei de Google que canviarà totalment la manera de treballar en grup, comentar, escriure's. Una demostració de la salut de Google per 2 aspectes:

el producte

Un pas espectacular cap a aplicacions online (web based), la riquesa d'interaccions i la complexitat de l'interfície fan oblidar que tot passa dins la finestra en un navegador.

Google Wave canvia el paradigma de com ens comuniquem avui, especialment pel que fa als mails on es van sumant respostes de diversa gent. A més és en codi obert (Opensource) i això enriquirà molt la varietat d'aplicacions que tindrà. Google Wave permet una interacció en temps real amb altres usuaris de forma radical: abans que l'altre envïi el missatge els seus colegues ja el poden llegir, 2 usuaris poden editar al mateix temps un album de fotos, posant títols, ordenant-les… al mateix temps.

Una dificultat: tal com avisen, la nostra vella cultura mail serà un obstacle que haurem de deixar enrera per canviar d'hàbits, toca un hàbit cultural.

la presentació

Com Steve Jobs e les presentacions d'Apple… però més familiar, més "campechano" i relaxat. No tan perfecte, no tan teatral, com una reunió en família. Elñs presentadors són treballadors anònims de Google, qui realment desenvolupa el produte, i això li dóna molta força i credibiliotat a la presentació. I per això els perdonem que portin aquestes samarretes mal posades, que es penji l'ordinador i que diguin "no recordo què venia ara". No passa res, ningú es posa tens. Quantes empreses de 10 treballadors presenten amb un estil formal i sobreactuat, i una mega empresa cpom Google presenta "amb sabatilles".

mireu el video sencer o el resum en castellà

juguem a fer-nos el rebel

Absolut Vodka ha llançat una campanya que proclama un món sense etiquetes. "porque cada uno se muestra como es" "porque ninguna etiqueta te definiria"

i a més ens inviten a treure el logo del nostre blog: "Quién da personalidad a tu blog? tu talento o tu logo?"

Trampes trampes trampes… Sr Absolut, el teu logo és la teva ampolla (que has promogut a la publicitat). T'atreveixes a servir el teu vodka en una ampolla genèrica? Què és més important el teu producte o la teva ampolla? No? Realment creus que és tan distintiu?

Tot plegat la típica campanya que busca ser viral jugant a fer-se el rebel, jugant amb els arguments de forma barroera (que jo involuntàriament estic promovent)

Que divertit és fer-se l'antisistema cobrant sous de director creatiu, no?

busque, compare i si encuentra algo mejor…

McKinsey ha publicat un article que analitza com ha canviat l'esquema tradicional segons el qual les persones compren. Com en tants altres processos, la linealitat deixa pas a processos cíclics i més complexos. Com que la inèrcia ens pot portar repetir enfocs coneguts hauriem de revisar si tenim prou presents aquestes novetats a l'hora de definir en l'estratègia de comunicació, especialment quan l'actitud crítica i super-informada dels usuaris no farà més que créixer.

Per veure l'article sencer cal ser soci però la versió resumida dóna prou pistes, i inclou un gràfic amb audio. La meva impressió és que McKinsey no és el primer en dir les coses però sí qui les diu amb més solidesa i recerca al darrera. D'alguna manera quan ho diu McKinsey és que la tendència està consolidada.

imaginar la Diagonal… visualment (actualitzat)

Afegeixo a aquest post un cas similar a San Francisco que va més enllà. No és que es mostrin imatges per il·lustrar canvis urbanístics sinó que es fa una maqueta 1:1, una prova en baix cost del que serà. Avantatges:

- costa poc (potser menys que una campanya com la que ha fet l'Ajuntament)

- permet aprendre dels errors abans de fer la construcció definitiva

- tranquilitza als ciutadans que no ho veuen clar com quedarà

podeu veure l'exemple aquí

Pensar visualment: L'Ajuntament de Barcelona ha volgut fer participar els ciutadans en la remodelació de la Diagonal. Quan un està responent mesures com "disminuir la distància a creuar entre voreres" va imaginant-se com quedaria, i sovint es fa difícil imaginar què implica "disminuís el nombre de carrils destinats al transport privat". Em semblaria molt més eficaç i aclaridor mostrar imatges que visualitzin les opcions, per acompanyar o per substituïr el text. Resulta més fàcil per un públic no professional, ràpid de respondre i deixa menys marge d'interpretació.

Articular la participació i professionalitat: Aquesta consulta segueix la tendència dels concursos que comentava en l'escrit anterior. Em sembla que cal trobar l'equilibri entre la participació i el criteri professional, els ciutadans poden contribuir al concepte, però el com ha de ser cosa dels urbanistes, arquitectes o paisatgistes ("preferiria mantenir la filera central d’arbres, però es podria desplaçar la lateral"). També crec que el que es pregunti ha de ser vinculant (si no, millor no preguntar), desconec si aquest serà el cas.

+ info

imatge: http://www.tramvia.org/

marcas ubicuas: la táctica del calamar

Los amigos de Luna comentaban en su blog como Estrella Damm acumulaba valores contradictorios bajo su marca: ¿qué ocurre cuando las marcas adquieren sobrepeso, se vuelven ubicuas y nos proponen un montón de diferentes valores?

No he podido resistir un comentario… que se convierte en post

Ayer estaba en el concierto de U2 y pensaba en lo mismo: El CD es minimal, casi sublime, la identidad de la gira tiene una estética entre medio militar medio moderna, el escenario parece galáctico, los audiovisuales con look contracultural y los músicos entre el cuero roquero y lo neohippy-chic de la arruga natural con brillantecitos de colores… ¿No es típico de los productos de gran consumo acumular contradicciones para ser ubicuos? ¿borrar los límites de la identidad no es una forma de serlo todo? Es la táctica del calamar (confusión), al fin y al cabo no se puede estar en contra de algo no definido. Con tanta presión y confusión mediática uno acaba para dejar de pensar y simplemente repetir el nombre del producto, hay algo de borrego en ésta estrategia. Uno nunca sabe si es fruto de la estrategia o del caos pero personalmente abogo por el modelo contrario: un concepto, un producto, una marca. Es el modelo Apple, quizá por eso sea tan exitosa y quizá por eso nunca supere el 10% de penetración, es como un gran PyME que no quiere entrar en la liga de las marcas sin (un) sentido.