26 de febr. 2010

dissenyadors i teoria: la estraña pareja?

Dimacres vaig assistir a la sessió AvantLaus, on després d'una exquisita presentació de David Pearson es fer una taula rodona amb el títol "jo només traballo aquí", que volia reflexionar sobre la responsabilitat dels dissenyadors en els projectes. Som només una manats i tot és culpa del client? o som part activa del projecte i compartim responsabilitats? Em va decebre força la taula rodona, la veritat. Essent bons professionals i amb experiència se suposa que hagués pogut ser un debat ric però va quedar en una enumeració d'opinions poc estructurades que s'apropaven més a impressions que a teoria. És més, hom diria que eren allà per obligació i que intentaven esquivar la paraula. El tema anava i venia, i es barrejava amb temes colaterals: la funció social del disseny, si la publicitat ens enganya o no, etc.

Perquè ens costa tant als dissenyadors argumentar, estructurar un discurs, teoritzar i treure conclusions?
Per bé i per mal som una professió de pràctica i no de teòrica, poc analítics i molt de "cas per cas", i potser per això podem contribuir a tangibilitzar solucions, però per a debatre no servim gaire crec. La sessió de'n Pearson va anar bé perquè no teoritzava i analitzava, relatava i comentava la seva experiència, i això sí ho sabem fer (com els Chill Laus). Altres professions saben teoritzar però no saben fer el que fem nosaltres, ves, no es pot tenir tot. Per sort tampoc som molt exigents amb els debats i no crec que la gent en sortís descontenta :)
Una bona exepció és l'afició dels dissenyadors llatinoamericans a teoritzar i el que popularment en diem filosofar. Aquests països tenen una tradició i els dissenyadors no en són una exepció. Podeu veure'n exemples a ForoAlfa on també veureu la particular retòrica llatinoamerica, excessiva i complicada vista des de Barcelona.

PD: sobre aquest pensament de "cas per cas" en parla Otl Aicher a "Analógico y digital"

19 de febr. 2010

Críttica sobbre la novva marrca Unnim

Què en penseu de la marca per la nova caixa presentada fa uns dies? Crec que el judici es farà millor amb més perspectiva però aquí van alguns apunts:
De què va aquetsa identitat? (estratègia)
Ens diuen que els valors a transmetre són "compromís, servei, proximitat, innovació i professionalitat" Us sonen? sí, són els que diu tothom. Siguem honestos, crec que l'únic que podrien defensar és proximitat, en la resta no poden superar la resta (i no passa res). En això crec que la marca és encertada, transmet proximitat sense exedir-se. Símbol i logotip s'han repartit els papers: símbol el simpàtic, logotip el professional.
Aquesta és la nova marca: Ah. Molt bé. i?
I què? no ho sé, ja està. Vull dir que està bé però no aporta massa, no diu res nou ni suposa un plantejament nou… és una marca correcta però gens revolucionària. Una capa de modernitat moderada, d'informalitat moderada i de modernitat moderada. Suposo que no seria arriscat dir que és una marca bastant moderada. El sector bancari ja ho és així però que a Espanya no tinguem bancs amb una comunicació moderna i innovadora no vol dir que no sigui possible, prengueu Smile Bank com exemple, d'¡acords que és banc per internet però si Unnim fos per internet no seria com Smile.
Si tots els colors estan ocupats, agafem el blanc
És una bona opció, la tradició diu que els bancs tenen UN sol color i UNA sola tipografia, i aquest és un model força estàtic que podria evolucionar com ho ha fet la comunicació en altres sectors. Triar el blanc és trencar aquest model i usar el color d'una altra manera. L'entitat ho explica molt millor (crec que deu ser una transcripció del Poeta Morillas, però no ho puc afirmar):
En el món de l’arquitectura, el disseny i l’interiorisme, el blanc és de màxima modernitat, que destaca individualment i per si mateix, dins de la diversitat de colors en els carrers i en els entorns més propers o generals. Escriure negre sobre blanc té també un significat de transparència, de credibilitat, de claredat, i així es vol reflectir també en la imatge com a compromís de la nova caixa.
Morillas, El poeta
Registrar unim.com devia ser impossible. Com convertir un nom comú en marca? Duplicant una lletra, per exemple. De Unim a Unnim i ja està. Però aquesta explicació no té la èpica de les grans ocasions i els grans pressupostos.
Atenció a la poètica explicació de Morillas: Las dos "nn" i la "m" dibujan cuatro puentes, las cuatro cajas" Poesia de la fina. Mentre hi hagi clients insegurs i amb poca cultura gràfica necessitarem poesia. Apostes: si el domini unim.com hagués estat disponible no hi hauria "puentes".
Un símbol que mariscaleja
Mariscaleja de Mariscal, l'il·lustrador. El símbol juga amb la ambivalència entre la U del nom i les C de Caixa. Un article a la Vanguardia deia que eren 4 C però jo només en veig tres, això sí, amb les superposicions apareixen els colors de les marques anteriors. No és gaire veritat i no caldria justificar-se: Donen un aire mediterrani, són colors propers… i són els que ha decidit el dissenyador.
Nom amb data de caducitat?
Escollir un nom que fa referència a la unió és mirar al passat, no al futur. La'latre inconvenient és que és endogàmic. Els clients volen un bon servei i que el canvi no els perjudiqui, però si això és unint-se o separant-se tan els fa. Quin tuf farà aquest nom d'aquí a només 5 anys? i d'aquí a 20 anys? La declinació per cada caixa entenc que és una transició i caurà amb els anys.



video promocional estil "que maco és tot"

2 de febr. 2010

pauderiba a twitter

els twitteros podeu trobar-me a http://twitter.com/pauderiba

el nostre gra de sorra per Haití

Uns ex-alumnes meus de l'escola de disseny BAU han liderat aquesta proposta per recaptar fons per Haití. Diversos estudis de disseny han aportat peces gratuïtament per ser subastades aquest dijous 4. Animeu-vos a passar-hi!
Trobareu més informació al seu web