3 de des. 2010

El diari Ara és un diari del segle XXI?



El diari Ara havia treballat molt bé la creació d'un clima de ganes, expectatives, d'il·lusió. Twitter n'anava ple, el diari exhibia els seus socis com a icones d'un col·lectiu de professionals que feien esperar el millor. Farà falta una mica de temps per veure quina és l'aportació del diari al sector però el que ja m'atreveixo a dir és que no sembla haver innovat en el concepte de diari tal i com avui l'entenem. Em sembla una llàstima haver perdut aquesta oportunitat. Penso que no era tant una opció com una obligació: el model de negoci està per definir, el periodisme clàssic està trontollant, i el manifest fundador ho prometia amb aquestes paraules:
El món digital i les xarxes socials estan transformant el periodisme, desplaçant el lector cap a un protagonisme més gran. És en aquest sentit que ARA neix com alguna cosa més que un diari convencional, neix com una comunitat de persones lectores, connectades pel paper i per la pantalla. ARA serà un diari d’última generació tecnològica, un diari sense fronteres mentals.
Torno a llegir el paràgraf i em torna la trempera, però on ha anat a parar aquest "començem-ho tot de zero"? És veritat que té una versió iPad però no trenca cap norma dels diaris ja establerts: és de periodicitat diària, té un preu estàndard, una llargada estàndard, una densitat de pàgina estàndard, una estructura estàndard, un llenguatge verbal estàndard i un disseny moooolt estàndard. La tipografia romana que domina el diari pesa molt i desllueix molt les pàgines, li dona un aire molt clàssic i a més és una serif mal triada: ni fashion (la usada en la campanya Sabadell del guradiola, per exemple) ni de look editorial com la Swift que va triar Pablo Martín al suplement Cultura|s de la Vanguardia. Aprofito per proclamar encara la meva total devoció per aquest disseny, crec que és la millor peça editorial dels últims anys, la disfruto cada cop que la veig i la mostro als alumnes com exemple a seguir.


Algunes idees de com poden ser els diaris del segle XXI
El magnat dels mitjans Ropert Murdoch i el director d'Apple anunciaran en breu la creació d'un diari que ja fa més bona pinta:
  • Innova en el preu i model de pagament: icostarà 0,99 dòlars…la setmana
  • Innova en distribució i format: exclusiu per iPad. no hi ha versió web. No hi ha versió paper.
  • Innova en la forma de consum: l'aplicació per llegir-lo a l'iPad permet innovar i personalitzar a mida la interacció entre el contingut i el lector. Per cert, n'hem de seguir dient lector del lector? La interacció als diaris web permet els comentaris però a la llarga potser permet complementar la infomació del periodista, no per substituïr-lo però sí per complementar-lo, no es por ser expert en tot.

Canviar de mentalitat
Per una banda un reportatge de TV3 sobre el model actual dels diaris que retrata el moment:

Per altra, aquesta entrevista a Jeff Jarvis, defensor de la revolució necessària dels mitjans impresos:
"La gente de los medios vemos Internet como si fuera un medio; esperamos que actúe como un medio: producido, editado, pulido, limpio, controlado. Pero Internet no es un medio; es un sitio."
"Si la tableta no te permite enlazar, tener Google, añadir comentarios, pierde todo lo sexy de Internet" 

18 de nov. 2010

entrevista de Agency Interloper


Fa uns dies vaig rebre la visita d'un col·lectiu anomenat Agency Interloper. Són americans i venien a captar l'estat del disseny a la ciutat. Amb valentia i sense conèixer ningú van buscar estudis i ens van demanar una visita per explicar què fem. No han penjat l'entrevista completa però sí les seves conclusions a manera de resum. El fet que parlin des de fora de l'esfera local de disseny els dóna una llibertat sense perjudicis que em sembla fantàstica, barrejant estudis molt consagrats amb humils freelance com un servidor. Esperem que la inciativa s'extengui a altres ciutats.

http://www.agencyinterloper.com/2010/10/pau-de-riba-information-architect-one.html

6 de nov. 2010

1er concurs de naming personal: ia, un nom serif


Després de l'èxit de participació del concurs de naming convocat en aquest blog, el nom guanyador ha estat Ia. La pregunta que la gent fa quan els dius el nom és: una "i" i una "a"? Als amants del pot gran de confitura els sembla poc. 


Un nom serif
És veritat, Ia té un problema tipogràfic: En una tipografia de pal sec la "i" majúscula es confon amb la "l" minúscula. És per això que aquest nom implica un mínim manual d'identitat corporativa: cal d'escriure el nom amb una tipografia serif o egípcia.


Acompleix el brief
Atenció perquè al contrari del que passa amb els concursos sembla que hem aconseguit seguir el brief establert, tot un rècord! És modern, català (amb onomàstica i tot), original i simple. Hem sabut per boca de l'institu d'onomàstica de les Illes Balears que hi ha 60 persones a Catalunya amb aquest nom, per tant és poc usual però no inventat. Per altra banda és un nom minimal, una nom inabrebiable, i això en un país de Pepes i Vanes és una gran virtut.



Gràcies a tots els que heu participat, en especial a l'aferrissada defensa del nom i la completa argumentació de Maria Bermúdez. Com veureu al seu blog el nom li encanta :) 

23 d’oct. 2010

perquè fer una campanya si el teu producte es ven sol?


Si tens un producte exepcional no et cal una campanya amb arguments, perquè el public només necessita conèixer l'existència del producte i saber on es compra. Com que els bons tenen un interès clarament superior a la resta la previsió és que s'acabin en dos dies. La Vanguardia anuncia avui que l'inversor mitjà comprarà entre 30.000 i 40.000 euros, així de convençut està el públic objectiu. Per això la campanya per anunciar l'emissió de bons de la Generalitat em sembla prescindible. Amb la cobertura mediàtica n'hi havia prou amb un anunci solemne i potser una posada en escena mediàtica per assegurar quota al Telenotícies.
Seria un cas diferent si la motivació fos merament cívico-patriòtica, amb interès inferior a l'habitual. És el cas d'alguns productes de banca ètica com Oikocredit o Fiare, on els clients accepten renunciar a la màxima rendabilitat per compromís amb la causa. Llavors sí seria el moment de fer sonar la flauta emocional. I per cert, és que totes les campanyes les fa la mateixa agència bon-rotllista?

+ info: 
http://www.bonsdelageneralitat.cat/
http://elperiodico.cat/ca/noticias/politica/20101022/generalitat-publicita-els-seus-bons-apellant-seny-catala/print-551297.shtml

9 d’oct. 2010

Catalanisme Extralight


Com a dissenyador partidari de que les coses semblin el que són i siguin el que semblen, com a dissenyador del logotip original fet quan treballava amb Claret Serrahima a l'estudi Clase, declaro que:
Amb voluntat de servei al país, i veient la deriva del partit dels socialistes catalans m'ofereixo per dissenyar un logotip d'acord amb la realitat actual del partit. Les propostes són:


1. logotip Catalanisme Extralight


2. logotip "El sector catalanista se'n va"

3. logotip "El PSC s'està convertint en un PSOE local"

4. logotip "Qui és el sector catalanista?"



16 de set. 2010

la tarifa plana i la crisi del concepte il·limitat


Les telefòniques estan començant a notar els efectes de la difusió de telèfons amb conexió a internet (smartphones) i anuncien que s'ha acabat la tarifa plana il·limitada. La comunitat web ha reaccionat amb el mateix automatisme acrític que reaccionen els sindicats quan s'anuncia qualsevol retallada. Però, és que no té lògica que qu qui més despeses d'infraestructures generi més pagui? El mateix passa amb l'aigua, electricitat, benzina, etc. Els detractors es queixen de que els usuaris s'enduran ensurts considerables amb la factura, però aquest és un altre tema.

Un problema és la visualització de les dades
Igual que els usuaris veuen la cobertura i la bateria que els queda, si veiéssin quin percentatge de descàrregues han usat de forma fàcil el problema tècnic i d'ús es solucionaria.

El canvi cultural del s 21: res és il·limitat
Però darrera aquesta mesura hi ha un canvi cultural, i això no és tan ràpid. La consciència medioambiental ha posat sobre la taula la validesa del concepte "il·limitat" i encara que aquest cas no hi té res a veure, el fi de les descàrregues il·limitades segueix aquesta lògica. En l'aigua es van accentuar les diferències segons consum per trams, i en benzina el preu i els anuncis de la fi del petroli ja fa temps que han creat consciència d'estalvi. I la comunicació hauria d'enfocar-se en aquest sentit, i els preus haurien d'establir-se per premiar el consumidor moderat.

Per il·lustrar una dada clau: El 5% dels usuaris origina el 75% del tràfic en mòbils. Què faríeu si tinguéssiu un restaurant buffet obert i el 5% dels clients mengéssin el 75% del menjar? posar límits, és clar.

Un exemple és l'aplicació iStatNano, per ordinadors i per iPhones.



http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Tarifa/plana/Red/Ahora/ondulada/elpepisoc/20100916elpepisoc_1/Tes

2 de set. 2010

1er concurs de naming personal: brief del nom per la meva filla

Esperem la segona filla i com que vam quedar-nos sense idees amb la primera obro la pluja d'idees en forma de concurs obert no remunerat per aquells que vulguin tenir l'honor de guanyar el 1er concurs de naming personal del món mundial.


- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Briefing:
Condicionants a tenir en compte:
- Que transmeti els valors de la marca familiar.
- El darrer projecte de naming per la primera filla va ser: Blau (més informació aquí)
- Arquitectura de marques: ha de funcionar bé amb el cognom "de Riba"
- Ha de conviure bé amb el nom de la primera filla. Per no evitar canibalisme de marques no és recomanable usar un altre nom de color: Blanca, Violeta, Rosa…
- Valors a comunicar:

  • Modernitat: queden descartats els noms dels pares i els seus diminutius
  • Catalanitat-localitat. Evitar noms nascuts en altres cultures: queden descartats, Jessica, Asha o Scarlett
  • Originalitat: evitar noms massa comuns, especialment els comuns entre els amics: Ona, Jan, Pol, Joan, Ton, Laia, Aina, 
  • Simplicitat: evitar originalitats com noms japonesos, de personatges de ficció (Kevin, etc.)
  • Patrocinis: No s'admeten noms de patrocinadors. Queden descartats noms com Nike de Riba, Ono de Riba o El Periódico de Catalunya (El més llegit a Catalunya) de Riba. 

Test: per validar les idees es comprovarà que els dos noms cridats en un parc infantil davant d'altres pares no resultin ridículs, com per exemple: "Blau! Cel! baixeu del tobogan!"

Premi: El nom del guanyador/a serà nomenat "padrí de naming"i apareixerà com a autor a totes les comunicacions familiars, així com en un quadre de punt de creu penjat a l'habitació del projecte cortesia de la tieta. L'acceptació d'aquest títol implicarà la donació d'una "mona de naming" en forma de llibre cada any Pasqua. L'organització es reserva el dret de convidar a sopar el guanyador/a.

Jurat: Els dos membres del client. Els avis tindran veu però no vot.
Client: Pau i Núria
Target principal: Família i amics.
Perfil: Classe mitja, amants del disseny i la història de l'art, amants de la natura i ex-monitors.
Data d'entrega: finals de novembre (si és cesàrea podré avisar del deadline exacte).

Esperem les vostres idees als comentaris en aquest blog!
Passeu-ho!

9 de jul. 2010

Confieso que soy fan de… (un meme sobre nuestras marcas favoritas)

Los amigos de Luna me invitan a un meme sobre mis marcas favoritas. Leyendo sus escritos (tenéis los enlaces abajo) me doy cuenta que repetiré pero he repetido alguna  donde el motivo no es el mismo.

Como tengo poco tiempo lanzo titulares:

Por su seguridad en sí misma 
y no obedecer lo que dice el usuario: Apple


Por su versión del concepto de calidad 
lejos del lujo: MUJI


Por encontrar un lenguaje low-cost 
que no es cutre: Vueling


Por la flexibilidad y experimentación 
con que trata la identidad gráfica: Camper


Por su uso de las redes sociales 
y el sentido de comunidad: RAC 1


el post de Luna 
el post original de Javier Velilla

no us aconsello fer un logo amb la Bliss…

7 de jul. 2010

Eduard Punset i la paràbola del bon projecte

Quin gust l'entrevista del darrer TeleMonegal a Eduard Punset! Com d'altres personatges que van un pam per sobre del terra no importa qui l'entrevisti, ell fa la seva, i està molt bé que així sigui. A l'entrevista va sortir un cas que és una mostra fantàstica de les relacions client dissenyador. el desgrano per etapes de treball:

Definició de l'encàrrec
TV2 li demana ara fa molts anys a Punset que faci un programa econòmic. Suposo que la idea va venir simplement de reconèixer la seva vàlua i suposar que "el seu tema" era l'economia. Ell havia identificat un buit (oportunitat, necessitat si voleu) per un programa de ciència i li van aprovar.
llicó per aprendre:
• El client demana una cosa raonable però poc original.
• El dissenyador ja havia identificat prèviament una oportunitat i l'havia conceptualitzada (no respon a l'encàrrec com diu la teoria, sinó que aplica a l'encàrrec una iniciativa pròpia)


Formalització de l'encàrrec
Eduard va pensar el nom Redes, molts anys abans que internet donés al terme el significat que té avui, i no crec que sigui només casualitat: va intuïr un concepte emergent. Què va respondre el client? que semblaria un programa de pesca. És clar. Si sou dissenyadors no em digueu que no us resulta familiar.
llicó per aprendre:
• El client tenia una mirada superficial, centrada en el present i menystenia la capacitat de l'audiència.
• El dissenyador ja havia conceptualitzat i visualitzat el programa (nom, estil narratiu…) amb visió de futur.

Si s'hagués seguit l'encàrrec el programa hagués estat tan innovador i rellevant?

25 de juny 2010

com si el text tingués audio


No us ha passat que quan llegiu un article d'algú a qui heu sentit sovint teniu la sensació de sentir la seva veu mentre llegiu? És una mena d'experiència audiovisual espontània que afegeix a la lectura els matisos d'entonació que imaginem de l'autor, fins i tot el llenguatge gestual. Amb periodistes amb una parla tan característica com Monegal, Empar Moliner o el mateix Cuní.matins.sí se'm fa difícil no sentir-los en llegir. Monegal inclou en els seus articles els seus famosos "Ah!, alerta!". Per altra banda si coneixem com són, què pensem i quines dèries ténen, podem entendre el text en un context que li dóna més sentit. Si bé abans era freqüent que els locutors de ràdio o premsa apareguéssin a l'audiència com a noms sense cara la presència ara el nostre contacte multicanal ens dóna una major familiaritat.


16 de juny 2010

una idea per millorar Safari


Ara que Safari accepta extensions proposaria un interface del navegador diferent. Els canvis que proposaria a Apple són:
- Reduïr l'espai ocupat per la barra d'adreçes, ocupa molt espai i sovint la part rellevant és només la primera
- Reduïr l'alçada de la barra i deixar més espai al contingut
Senyor Jobs, m'ho compra?

els farmacèutics han après a magrejar arguments


En un escrit recent criticava la campanya dels empresaris de l'oci nocturn que magrejava arguments per dissimular el seu egoïsme. Bé, han creat escola, atenció als farmacèutics.
El rerafons és que els govern estan decidits a que la sanitat pública recepti els medicaments genèrics (sempre que es pugui) i donar només la quantitat exacta de medicaments enlloc de caixes enormes que paguem i que caducaran al botiquí. Això retallaria la despesa pública del pressupost que se'mporta gairebé la meitat dels pressupostos públics. Però sembla que és més important el seu negoci. Algú ha conegut un farmacèutic que passi gana? Jo de dissenyadors sí.

publicitat accidental

La coincidència de dos espais publicitaris és una ruleta russa de la missatges. el resultat però és més interessant que l'anunci no-accidental que apareix al final. Malgrat el canvi de cap de comunicació el PSC segueix escollint com a argument que els altres són pitjors. Primer va ser el PP a les generals amb aquell "Si tu no véns ells tornen", i ara li toca a CiU. Parlar de Mas a mostra que assumeixen la segona posició.  




8 de juny 2010

OPI 3: El medi ambient està molt bé per decorar la paret


Com nens malcriats 
La vida dels rellotges dels nostres avis es comptava en dècades (s'heredaven de pares a fills), la vida dels electrodomèstics es compta en anys, però la vida dels mòbils es compta en mesos: 24, 18 i ara 12. A més tecnologia i més progrés més poc ens duren les coses. La indústria de la telefonia mòbil ens ha ofert caramelets per robar clients als altres i els usuaris ens hem tornat nens insuportables que ens canviem de companyia si no ens regalen un mòbil cada any i mig. I d'això se'n diu cultivar actituds a través dels mitjans de comunicació.


Els compromisos de sostenibilitat són per decorar el web
Un mòbil requereix molta energia per ser fabricat (energia incorporada), usa materials no renovables i químics tòxics per al medi ambient. I per tant cal allargar la vida dels mòbils, i fomentar-ne la reutilització i el reciclatge. Ei, però això Vodafone ho sap millor que ningú, mireu el seu apartat de Responsabilitat Social Corporativa:


Al 3r paràgraf:
Hacer énfasis en tres áreas clave: Responsabilidad con nuestros Clientes; Reutilización y Reciclado de Teléfonos Móviles; y Eficiencia Energética y Cambio Climático.

Nos comprometemos a establecer prácticas de negocio sostenibles y a proteger el medio ambiente.


Pasión por el mundo que nos rodea. “Ayudaremos a la gente a tener vidas más plenas: a través de los servicios que proveemos y a través del impacto que tenemos en el Medio Ambiente y en la Sociedad”.

Al document Guías sobre Marketing, Contenidos y Uso Responsables marqun criteris i mostren exemples de mala publicitat: enganyosa, sexista etc.



L'arrel del problema: falta de diferenciació
És un clàssic, des de les aigues minerals a la distribuidor d'electricitat. Quan la diferenciació del producte és minsa la comunicació comença a fer coses rares. Però hi han altres sortides millors, la innovació pot ajudar a diferenciar multitud d'aspectes. Vodafone podria ser:
- la única telefonia que no usa call centers. ¿Qui no pagaria més per evitar aquestes les experiències frustrants? (Srs de Vodafone, recordin que la idea és meva:)
- la única telefonia de baix cost que no et regala res i et baixa el preu de les trucades tan com es pot.
- la única telefonia que et permet trucar gratis amb publicitat enmig de la trucada
- la única telefonia que presenta ties guapísssimes als solters perquè trobin novia i es gastin una pasta en trucades :))

7 de juny 2010

OPI 2: la gent es mor del tabac, però creem llocs de treball (per als que queden)

"Defensa la nit". Aquesta és la campanya que la Confederació de l'Oci Nocturn de Catalunya (Concat) ha fet contra la Llei del tabac, que vol acabar amb el fum a bars ni a les discoteques.

Defensa la nit = defensa els meus interessos
El lema és tremendament falaç, perquè amaga una confusió d'interessos. L'interès de la gent és divertir-se, alguns fumant i altres no. L'interès de l'administració és reduïr els càncers i els costos sanitaris. Si la nova llei efectivament elimina un 20% dels llocs de treball qui surt perjudicat són només els empresaris que tanquin (els altres poden sortir beneficiats per menor competència), no pas els usuaris. Per tant em sembla legítim fer una campanya però no demanar als usuaris (també als que no volen fum) que els defensin. Mala estratègia de l'agència.

La gent que entra als locals és un mitjà per donar llocs de treball. O a l'inrevés? Està de moda confondre la finalitat amb els mitjans. Els efectes del tabac són coneguts, però la Concat troba que les morts no són tan importants comparats amb els llocs de treball. Més exemples: la funció dels 4x4 no és transportar la gent per la muntanya sinó crear llocs de treball. En la mateixa línia els metges hauríen de demanar per llei que sempre hi hagués malalts per garantir els seus llocs de treball.


+ arguments
els arguments i propostes de la Confederació

3 de juny 2010

OPI 1: Actimel Bola de Drac SuperPower!


Europa ha prohibit a Danone anunciar Actimel com a aliment amb propietats beneficioses per la salut. L'Agència de Seguretat Alimentària de la Unió Europea (EFSA) ha posat com a termini el dia 1 de setembre. El propi Danone ha retirat les seves alegacions per demostrar-ho. Potser per això els responsables de comunicació estan aprofitant els últims dies per evangelitzar-nos amb un enorme "Sistema Inmunitario". Només entrar al seu web ens parlen de Pasteur, són realment implacables.

El futur seran les vitamines? Per altra banda potser fan alusió a les vitamines, un argument nou fins ara que potser esdevindrà protagonista donat que l'argument defenses s'esgota. La campanya actual presenta els Actimel com un super concentrat de vitamines. Per trobar elixirs de tanta potència hem de remuntar-nos a les càpsules hoipoi de Bola de Drac. Les recordeu? Atenció perquè l'argument de concentrat tan usat en detergents érs important si tenim en compte que el preu per litre s'acosta als 4€ el litre. 

links
Si voleu càpules hoipoi us surten millor de preu que els Actimels: per 9,90 en teniu una per tota la vida :)

18 de maig 2010

Design Police

El somni secret de qualsevol dissenyador gràfic: actuar com apolicia despietat contra el crim gràfic: vídues escandaloses, particions aberrants, espaiats delictius, i tribus urbanes que usen comic sans. Això s'ha d'acabar. Destapeu el tirà gràfic que teniu a dins i denuncieu públicament els errors gràfics amb aquests adhesius.


podeu descarregar el kit aquí
més info sobre l'autor aquí

9 de maig 2010

imaginar la Diagonal (3)


No pensava parlar més de la Diagonal però un escrit de Ricard Gomà on rebat l'argument que no és a l'abast dels ciutadans prendre una decisió amb visió global m'hi ha fet repensat. Ricard Gomà (ICV) defensa al seu blog la reforma de la Diagonal però després de llegir els arguments encara em sembla nés clar que aquesta no era la manera de fer-ho.

Rebato els seus arguments:
1 (és política decidir sobre el tipus de transport): 
Totes dues opcions van en la mateixa direcció, i només es deixa la sortida de la C per aquells que no hi estiguin d'acord. És a dir, les decisions ja estan preses.

2 (tenim una ciutadania educada i reflexiva) 
No n'hi ha prou. cal alguna cosa més, les decidions tenen moltes implicacions i no és a l'abast dels ciutadans (com jo) tenir la visió global. 

3 (El govern de Barcelona fem una aposta molt clara sobre el QUÈ) 
La meva experiència com a dissenyador em diu que els millors resultats surten quan els rols són els contraris: el ciutadà opina sobre el què (la visió, els objectius) i el professional determina si és viable i la seva resolució (el COM) 

Malgrat ser partidari de les consultes i la necessitat de reformar la Diagonal per reduïr el trànsit privat, el procés i la despesa (2M d'€) em fan dubtar entre la C i l'absentisme intencionat. Sí, a Suïssa en fan cada setmana però amb opcions realment diferents i sense campanyes que-guai-que-som que costen 2 milions d'euros.  

escrits anteriors sobre la Diagonal
http://pauderiba.blogspot.com/2009/06/imaginar-la-diagonal-visualment.html
http://pauderiba.blogspot.com/2010/03/pensar-la-diagonal-2-questio-de-rols.html

debat a can Cuní amb els 5 candidats (47min):
http://www.tv3.cat/videos/2890190/Els-liders-municipals-barcelonins-confrontats-per-la-Diagonal 

7 de maig 2010

nou projecte: Passin per caixa

Publicat fa pocs dies, aquest és un informe de Setem que forma part de la Campanya Roba Neta, que alhora forma part de la campanya internacional Clean Clothes Campaign. Inicialment havia de ser una traducció i remaquetació d'un informe anglès però ha acabat tenint vida pròpia, els continguts ha estat adaptats al context espanyol i la gràfica no té res a veure amb l'original. Amb la por que aquests informes amb tant rigor i dades tan reveladores es quedin en un calaix he optat per la gràfica cridanera dels propis protagonistes (els supermercats). Per una vegada aquest SPAM visual diua lguna cosa rellevant! :)

Podeu veure aquest projecte al meu web

3 de maig 2010

el fascinant món dels concursos: la Festa Major de St. Cugat

Us presento el nou flamant i genial cartell de la Festa Major de Sant Cugat:

i a continuació alguns anuncis seleccionats a l'atzar, amb qui alguns malpensats troben alguna similitud




possibles tags de l'escrit:
- concursos
- falta de temps
- copy-paste
- if you pay peanuts you get monkeys
- Álvaro Sobrino ja ho deia

28 d’abr. 2010

sobre el procés mental dels dissenyadors


Recullo les 10 conclusions d'un estudi de Humantific amb diverses universitats per entendre el procés mental dels dissenyadors, comparant-lo a cops amb el procés d'estudiants de direcció empresarial:

Finding 1 This research predates and debunks the 2009 academic theory that thinking attributes (“reliability”, “validity”, etc) can be rigidly pre-assigned to individuals or teams based on discipline labels such as design, designer or business, business manager.

Finding 2 Some students in design schools have the same thinking preferences as some students in business schools and vice-versa.

Finding 3 Professors and students are generally unaware of how radically different design process approaches are from one person to another.

Finding 4 Many students of design/innovation are not accustomed to externalizing their thinking process.

Finding 5 For numerous students in this study, design thinking jumps off from a framed problem defined by a brief. Often there was no process activity upstream from the brief.

Finding 6 Design thinking processes often appear very different visually while similar fundamental steps can often be found within. Some steps appear universal, others situational.

Finding 7 Most design thinking processes seen here have assumptions embedded that outcomes will be product or service creation.

Finding 8 Most design thinking process models seen in this study contain no reference to behaviors.

Finding 9 This research makes visible why the orchestration of design innovation work remains complex and a key challenge for teams and organizations.

Finding 10 This research suggests that real tools and visually shareable results are extremely useful in moving understanding and dialogue regarding integrative thinking beyond stereotypical notions of design thinking and business thinking.

l'article sencer: http://www.humantific.com/design-thinking-made-visible/

21 d’abr. 2010

tenir més opcions no ens fa més feliços

Un altre vídeo fantàstic de TED.com, aquest cop de Barry Schwartz: "the paradox of choice". Explica perquè el aquest tòpic no funciona i ho argumenta amb fets.

Més opcions causen paràlisi: Si volem escollir bé tenir tantes opcions ens dóna molta feina, i això ens treu temps, ens treu concentració d'altres coses o bé ens fa desistir d'aquell tema. Si amés és un tema crucial, tenir tantes opcions pot aportar força estrès. Explica el cas d'uns plans de jubilació que una empresa proposava als treballadors: per cada opció de més baixava un 10% el nombre d'inscrits.

Més opcions causen insatisfacció: Tenir tantes opcions ens puja les expectatives de manera que serà molt més fàcil quedar decebuts, ens deixa la sensació que hi havia una opció millor (encara que la nostra sigui bona) i el millor de tot: ens fa sentir culpables, no tenim uns límits als que donar la culpa.
A tenir en compte per definir productes i dissenyar la comunicació, masses opcions desanimen a l'usuari. Si mirem les opcions que ofereixen moltes serveis web veurem una simplicitat en la oferta i en la comunicació que millora empreses tradicionals amb oferta. Skype, Yousendit…

Per cert aquest discurs enllaça amb el que fa Alain de Botton al mateix TED.
PD: perquè els americans presenten tan bé???

15 d’abr. 2010

nou projecte: llibreta d'estalvis

He rescatat un projecte que té ja un temps i que tenia ganes de penjar al web: Una llibreta d'estalvis que pretén explicar en 12 missatges què és la banca ètica. Un projecte fet en temps rècord: definició, continguts, disseny i correccions en 5 dies. El client (FETS) l'ha divulgat extensament.

projecte en català
projecte en castellà
projecte en anglès

Per llegir còmodament els textos podeu descarregar-vos el PDF original aquí ("llibreta Festa")

14 d’abr. 2010

dissenyadors com a namers

Si bé a molts dissenyadors tendim a pensar que el nom no és cosa nostra, segons Joan Costa, ningú millor que un dissenyador gràfic per fer de namer.

De hecho, crear nombres de marca no tiene nada que ver en absoluto con la redacción de textos (copy) (…) Nadie me convencerá de que el trabajo de naming es más propio de lingüistas, semiólogos y gramáticos que de creativos y diseñadores o comunicadores visuales.
Crear marcas verbales es cuestión de aprender unas técnicas mentales y practicar unos ejercicios al alcance de cualquier persona que desarrolla un trabajo de imaginación creativa o de estrategia comunicativa.

l'article a ForoAlfa
http://foroalfa.org/es/articulo/226/La_marca_verbal

13 d’abr. 2010

la Festa del Comerç Just estrena web!

avui s'inaugura el nou web de la Festa del Comerç Just i la Banca Ètica! Dissenyada per Run Design amb l'ajuda d'un servidor en la part d'estratègia i continguts. Esperem que serveixi per facilitar la consulta d'activitats, divulgar els principis del Comerç Just i la banca ètica facilitar l'accés a les botigues de proximitat.

Visiteu-la i feu molts clics! :)
http://www.festacj.org/

9 d’abr. 2010

estudi sobre el disseny anglès


El Design Council ha publicat un estudi sobre l'estat del sector a Gran Bretanya. A sota teniu l'enllaç per descarregar-vos el resum i text complet. Alguns punts destacats:

  • 29% més de dissenyadors (vs. 2005)
  • Un 39% més de freelances (vs. 2005)
  • els dissenyadors interns han mantingut els llocs a pesar de la crisi
  • Un 60% dels estudis tenen menys de 5 dissenyadors, mentre que el 37% dels equips interns superen aquest nombre
  • Un 29% dels estudis tenen menys de 3 anys  
  • El perfil mig és un home, blanc de 38 anys


web on podeu trobar el resum de l'estudi (1pg) i el resum complet

30 de març 2010

Pensar la Diagonal 2: qüestió de rols


Ara que l'Ajuntament ha mostrat visualment les opcions (tal com proposava fa uns mesos en aquest escrit :), ataquem el tema dels rols i responsabilitats. El procés de la Diagonal és sembant al procés client-dissenyador: Com incloure al participació sense sense perdre la responsabilitat? Qui mana sobre què? Què es pot preguntar i com?

el pacient assenyala els símptomes, el doctor defineix el tractment
Crec que usar imatges permet facilita que els ciutadans expressin les seves preferències però no hauria de ser el resultat final. Jo veig les imatges com una eina per entendre prioritats però només el professional pot determinar la solució. Peruquè? Punt següent:

Sense tota la informació no es pot delegar responsabilitat
Hi ha milers de coses que els responsables de l'Ajuntament saben i que nosaltres no: quins canvis implicarà a la circulació de la ciutat (canvis de sentit, embussos…), quin cost tindrà cadascuna de les solucions? Quin impacte comercial? Quina duració de les obres? etc. A més capacitat de decisió més responsabilitat i més informació cal. Pregunta a un nen si vol un donut o un plat de verdura. La solució hagués estat mostrar al costat de les imatges els avantatges i inconvenients de cada opció

Qua presento més d'una opció als clients (normalment és una) és perquè hi ha temes en què ells en saben més que jo que condicionen la decisió, sinó no té cap sentit preguntar, em paguen per mullar-me i fer-me responsable de la decisió.

Articles

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20100319/53897743004.html
http://www.avui.cat/cat/notices/2010/03/debat_obert_per_la_diagonal_91952.php
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20100319/53898769656.html
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20100319/53897753624.html



16 de març 2010

artistes o comunicadors?


Ahir, una alumna de l'escola BAU em deia que a l'escola fem projectes "poc realistes", i avui en parlava amb unes amigues de l'estudi Marnich: l'escola de de ser una rèplica de l'anomenat món real? o ha de ser un lloc d'experimentació per fomentar la creativitat radical? A la prestigiosa escola Royal College of Art hi ha un intens debat per decidir si l'escola ha de formar artistes o comunicadors. Em sembla una versió actualitzada del debat art-disseny. El debat és tant antic que cansa, i probablement això significa que aquestes paraules no ens serveixen al segle 21. Algú creu que siguin dos categories tan netament separables? Un mateix objecte pot ser art o disseny en funció del context, i l'història de l'art està plena d'encàrrecs i clients (la Capella Sixtina, per exemple). No pretenc desplegar grans arguments aquí però apunto 5 enllaços que sí aporten arguments:

un editorial brillant al Plec 14 d'Eina sobre el tema "El professor ha d’actuar com a client?"

un debat al Plec 60 d'Eina amb el títol "Roma o Bolonya? Europa, entre el mercat i la cultura". També hi trobareu un l'editorial titulada "No oblidar la societat" que analitza el dissenyador com a artista o com a servidor submís del que marquen les tendències.

un article sobre el debat per escollir el nou cap de l'escola RCA
http://observatory.designobserver.com/entry.html?entry=13038

i amb els tres primers, el quart enllaç gratis! un vídeo de TED sobre com l'educació mata la creativitat
http://www.ted.com/talks/lang/eng/ken_robinson_says_schools_kill_creativity.html

11 de març 2010

el llop disfressat d'ovella


Què penseu d'aquesta campanya? Fa dies que la veig i em provoca reaccions contradictòries Que ser pessimistes no ens ajuda i que es crei una iniciativa per canviar l'estat d'ànim em sembla fantàstic. Però la llista d'arguments falaços és massa llarga:

Si ens unim podem fer qualsevol cosa: FALS
Es bo unir-se, però canviar el país cap una economia del coneixement i deixar el totxo no es fa en dos dies, ni depèn per igual de tothom, depèn d'uns quants líders (polítics i empresarials) que han demostrat no estar a l'alçada. O és que algú creu que la crisi no era evitable? La Unió Europea feia temps que ho anunciava.

Tots ho estem passant malament: FALS
Cap dels famosos que apareixen al vídeo ha canviat el ritme de vida. Quant guanya al mes en Buenafuente? i en Gasol? la Barceló? Em sembla molt bé, fan molt bé la seva feina però no tenen tanta credibilitat parlant de passar-ho malament. La majoria de bancs han seguit tenint beneficis, simplement menors que altres anys. 

Tots podem contribuir: FALS
Uns més que els altres. Tots podem tenir una actitut constructiva però que el que ahir et va donar una hipoteca massa alta avui et demana que t'animis mentre et nega el crèdit em sembla lleig. Si els bancs haguéssin advertit a alguns clients que aquella hipoteca era massa alta per ells avui el problema seria menor. Si ara donéssin crèdit (amb els diners que l'Estat els va donar per fer-ho), ara la situació seria millor. Però ara ens diuen que tots hi podem fer. No tots tenim el mateix poder. 

Com aconsegueixes convèncer a 18 empreses perquè et donin 4 milions d'euros? 
Quins motius porten a aquestes empreses per gastar-se tants diners per animar-nos? L'autor de la idea ho revela en una entrevista: "Hemos visto que de cada 100 euros no gastados, 70 están vinculados a la falta de expectativas. Y eso ocurre en gente que tiene ingresos estables". Els aconsegueixes si els promets que la gent tornarà a consumir.

Sobre l'estratègia de comunicació
Probablement el millor hagués estat que l'autopr de la idea enlloc d'anar a buscar els empredsaris hagués promogut un moviment social, com ho són els referèndums per la independència o les manifestacions del No ala Guerra. Un dels problemes per mi ha estat intentar comunicar una iniciativa de les majors empreses del país com si fos una iniciativa popular. És lleig i contraproduent (veure reaccions més avall)
L'altre error relacionat amb aquest ha estat ser poc transparent amb els objectius, barrejar interessos per activar el consum amb millorar l'estat d'ànim de la gent em sembla pervers, i després de tants anys de publicitat enganyosa els ciutadans s'han tornat extremadament escèptics amb els missatges publicitaris. 



La campanya ha tingut molt ressò, a favor i tant o més en contra, passo alguns enllaços:
el web "estosololoarreglamosentretodos.org"
entrevista a l'autor de la idea
article d'Àlvaro Sobrino sobre el tema
grup a Facebook Esto deberían arreglarlo los que lo jodieron
La campaña estosololoarreglamosentretodos.org provoca un aluvión de críticas en la Red 
article a El País

26 de febr. 2010

dissenyadors i teoria: la estraña pareja?

Dimacres vaig assistir a la sessió AvantLaus, on després d'una exquisita presentació de David Pearson es fer una taula rodona amb el títol "jo només traballo aquí", que volia reflexionar sobre la responsabilitat dels dissenyadors en els projectes. Som només una manats i tot és culpa del client? o som part activa del projecte i compartim responsabilitats? Em va decebre força la taula rodona, la veritat. Essent bons professionals i amb experiència se suposa que hagués pogut ser un debat ric però va quedar en una enumeració d'opinions poc estructurades que s'apropaven més a impressions que a teoria. És més, hom diria que eren allà per obligació i que intentaven esquivar la paraula. El tema anava i venia, i es barrejava amb temes colaterals: la funció social del disseny, si la publicitat ens enganya o no, etc.

Perquè ens costa tant als dissenyadors argumentar, estructurar un discurs, teoritzar i treure conclusions?
Per bé i per mal som una professió de pràctica i no de teòrica, poc analítics i molt de "cas per cas", i potser per això podem contribuir a tangibilitzar solucions, però per a debatre no servim gaire crec. La sessió de'n Pearson va anar bé perquè no teoritzava i analitzava, relatava i comentava la seva experiència, i això sí ho sabem fer (com els Chill Laus). Altres professions saben teoritzar però no saben fer el que fem nosaltres, ves, no es pot tenir tot. Per sort tampoc som molt exigents amb els debats i no crec que la gent en sortís descontenta :)
Una bona exepció és l'afició dels dissenyadors llatinoamericans a teoritzar i el que popularment en diem filosofar. Aquests països tenen una tradició i els dissenyadors no en són una exepció. Podeu veure'n exemples a ForoAlfa on també veureu la particular retòrica llatinoamerica, excessiva i complicada vista des de Barcelona.

PD: sobre aquest pensament de "cas per cas" en parla Otl Aicher a "Analógico y digital"

19 de febr. 2010

Críttica sobbre la novva marrca Unnim

Què en penseu de la marca per la nova caixa presentada fa uns dies? Crec que el judici es farà millor amb més perspectiva però aquí van alguns apunts:
De què va aquetsa identitat? (estratègia)
Ens diuen que els valors a transmetre són "compromís, servei, proximitat, innovació i professionalitat" Us sonen? sí, són els que diu tothom. Siguem honestos, crec que l'únic que podrien defensar és proximitat, en la resta no poden superar la resta (i no passa res). En això crec que la marca és encertada, transmet proximitat sense exedir-se. Símbol i logotip s'han repartit els papers: símbol el simpàtic, logotip el professional.
Aquesta és la nova marca: Ah. Molt bé. i?
I què? no ho sé, ja està. Vull dir que està bé però no aporta massa, no diu res nou ni suposa un plantejament nou… és una marca correcta però gens revolucionària. Una capa de modernitat moderada, d'informalitat moderada i de modernitat moderada. Suposo que no seria arriscat dir que és una marca bastant moderada. El sector bancari ja ho és així però que a Espanya no tinguem bancs amb una comunicació moderna i innovadora no vol dir que no sigui possible, prengueu Smile Bank com exemple, d'¡acords que és banc per internet però si Unnim fos per internet no seria com Smile.
Si tots els colors estan ocupats, agafem el blanc
És una bona opció, la tradició diu que els bancs tenen UN sol color i UNA sola tipografia, i aquest és un model força estàtic que podria evolucionar com ho ha fet la comunicació en altres sectors. Triar el blanc és trencar aquest model i usar el color d'una altra manera. L'entitat ho explica molt millor (crec que deu ser una transcripció del Poeta Morillas, però no ho puc afirmar):
En el món de l’arquitectura, el disseny i l’interiorisme, el blanc és de màxima modernitat, que destaca individualment i per si mateix, dins de la diversitat de colors en els carrers i en els entorns més propers o generals. Escriure negre sobre blanc té també un significat de transparència, de credibilitat, de claredat, i així es vol reflectir també en la imatge com a compromís de la nova caixa.
Morillas, El poeta
Registrar unim.com devia ser impossible. Com convertir un nom comú en marca? Duplicant una lletra, per exemple. De Unim a Unnim i ja està. Però aquesta explicació no té la èpica de les grans ocasions i els grans pressupostos.
Atenció a la poètica explicació de Morillas: Las dos "nn" i la "m" dibujan cuatro puentes, las cuatro cajas" Poesia de la fina. Mentre hi hagi clients insegurs i amb poca cultura gràfica necessitarem poesia. Apostes: si el domini unim.com hagués estat disponible no hi hauria "puentes".
Un símbol que mariscaleja
Mariscaleja de Mariscal, l'il·lustrador. El símbol juga amb la ambivalència entre la U del nom i les C de Caixa. Un article a la Vanguardia deia que eren 4 C però jo només en veig tres, això sí, amb les superposicions apareixen els colors de les marques anteriors. No és gaire veritat i no caldria justificar-se: Donen un aire mediterrani, són colors propers… i són els que ha decidit el dissenyador.
Nom amb data de caducitat?
Escollir un nom que fa referència a la unió és mirar al passat, no al futur. La'latre inconvenient és que és endogàmic. Els clients volen un bon servei i que el canvi no els perjudiqui, però si això és unint-se o separant-se tan els fa. Quin tuf farà aquest nom d'aquí a només 5 anys? i d'aquí a 20 anys? La declinació per cada caixa entenc que és una transició i caurà amb els anys.



video promocional estil "que maco és tot"