Sostenibilitat, culpabilitat i 80 Km/h

"La comunicació per promoure estils de vida més sostenibles ha estat enfocada en negatiu", diu Bruce Mau, "i hem de plantejar-la en termes posotius si volem arribar a un públic majoritari".


Perquè s'ha comunicat tant malament? No crec que hagi estat tant un error com una estratègia de la fase inicial, on els promotors de la sostenibilitat eren ciutadans amb una consciència ambiental enrome, disposats a canviar el que fes falta demà mateix. Aquesta manera de viure el fenòmen ha donat un to de dramarisme i autoexigència que, malgrat ser perfectament justificats, potser no són la millor estratègia per arribar a un públic ampli amb menys informació i menys predisposició als canvi d'hàbits.

I aquí va Bruce Mau, que veu el disseny com una eina per fer més atractiu allò que és més convenient a la comunitat. L'estratègia no és per tant la ideologia (com en l'etapa inicial) sinó l'atractiu de la vida sostenible i com a màxim la conveniència de viure sosteniblement (estaria bé que…, és educat fer…). Posa l'exemple del transport: mentre que  el mercat està ple de cotxes contaminants que fan molt goig, el públic públic és gris i trist. Aquesta és una mentalitat molt de dissenyador: les coses han de semblar el que semblen, l'estètica és la cara visible de l'ètica. Cal dissenyar una experiència que sigui millor que anar en cotxe, diu Mau.

Efectivitat vs. consciència
Segons Mau, la majoria de decisions les prenem de forma poc conscient, poc racional, i les campanyes explícites (com "no beguis si condueixes") no funcionen tant com veure a la televisió que es decideix qui conduirà (i per tant no beurà). Treballant amb ONG he tingut aquesta discussió més d'una vegada. Aquesta estratègia busca l'efectivitat (quantitaviva, nombre de persones), però sacrifica la consciència: l'usuari no ho tria perquè és més sostenible, ho tria perquè és més agradable.

- - - -
l'entrevista (13')
http://bmdesign.tumblr.com/post/1250201320/bruce-mau-on-need-to-know-pbs

For designer and author Bruce Mau, environmentalists will never win hearts and minds as long as they frame the issue of sustainable living negatively. Rather than talking about cost and sacrifice, he believes the emphasis should be placed on investment and opportunity. Mau aims to reshape culture and create better, greener experiences through design.

MM&DVDD: enveja

Fa massa dies que no escric, la feina no m'ha deixat espais i ara acabo de trobar un motiu per recuperar el blog.

Acabo de veure una conferència de l'estudi holandès MM&DVD que m'ha fet enveja. Per als políticament correctes enveja sana, si voleu. Per la qualitat de les feines, per la densitat i profunditat dels seus arguments i per la capacitat de crear un projecte molt més enllà del brief. Per sort els projectes de disseny gràfic són visuals i es capten ràpid, però per desgràcia això ens fa oblidar de la riquesa de veure els dissenyadors explicant el projecte, ens saltem el context i anem a la foto com qui en l'eròtica se salta les prèvies i va al porno.  

Dura 54 minuts i la podeu trobar a iTunes U - Architecture / Design - Archis - MM&DVDD
o al link següent:

http://channel.walkerart.org/play/mmdvdd-amsterdam/

sobre la innovació als diaris: (min. 9.30)

"the newspaper dismissed the proposal calling it “art”, and that for us is an insult" 

sobre la relació disseny - contingut: (min 25.30)

Maybe content must be considered a front-end quality of design rather than a back-end hidden treasure that design always has to reveal (…) the [Archis] magazine does not talk about architecture, it IS architecture

+ info:

May 10, 2005 Daniel van der Velden is a graphic designer and writer based in Amsterdam who, since 1998, has been collaborating with Maureen Mooren on a variety of design and editorial projects. http://bit.ly/OLFO0