Definint què és una conferència de disseny
Les conferències van desiguals, i inclús entre les millors hi havia plantejaments del que és una conferència molt diferents, dissonants en alguns moments. Això em va fer pensar que el sector està provant què es pot fer en una conferència. A l'AGI Open vaig identificar aquestes tipologies:
nivell 1. Mostrar projectes
nivell 2. Explicar la història darrera el projecte
nivell 3. Reflexionar sobre un projecte
nivell 4. Exposar una tesi sobre el disseny
Si hem de trobar el millor format per cada contingut estarem d'acord que mostrar les imatges d'un projecte n'hi ha prou amb un web o un llibre. Explicar el procés de treball ja aporta alguna cosa més però si el procés no serveix de base per reflexionar sobre algun tema el procés es queda només en una historieta més a menys divertida segons les dots teatrals del conferenciant. I no sé per si sola la història justifica una conferència com l'AGI Open, em sembla més propi de formats informals com el Chill Laus. El que em sembla més propi d'una conferència és l'exposició d'una reflexió, d'una tesi. Pot ser a partir d'un projecte propi o pot ser recollint projectes d'altre gent. Crec que les conferències de disseny són l'oportunitat per a l'argumentació i el discurs que li falta al sector, un format que permet una aproximació més intelectual que no seria possible ni en un web ni en un taller.
Això ens porta aun altre tema: ser bon professional no implica ser un conferenciant interessant. Ho sabíem dels professors i el mateix s'aplica als conferenciats. Una cosa és saber fer coses i l'altre és saber parlar de les coses. Si vols una bona cançó busca un músic, si vols un bon article de música busca un crític musical. Alguns dissenyadors tenen una vessant reflexiva que encaixa amb els conferències però altres s'expressen millor en altres formats. En aquest sentit crec que els millors exponents Lars Muller i la parella Lefland-Drentel són exemples del que han de ser les conferències de disseny. Marina Willer, Christoph Niemann o Ahn Sang-Soo van ser exemples de com l'explicació d'un projecte pot motivar un comentari que trascendeix el projecte. Però per molt interessants que siguin els projectes o molt divertits que siguin els conferenciants intervencions com les de Marian Bantjes, Joost Grootens o Pierre di Sciulo no em semblen interessants, i no justifiquen el preu ni la visibilitat d'un congrés.
Allà van les meves conclusions: Una conferència de disseny és interessant quan…
- Quan aporta més informació que el que es pot trobar al web
- Quan reflexiona, argumenta, planteja hipòtesis o preguntes sense resposta
- Quan no abusa d'anècdotes personals
- Quan el show no es menja el contingut
El disseny va començar amb l'ofici, després van venir les escoles i poc a poc la consolidació d'un sector que es va extenent diverses àrees de la societat. Ara, amb la pràctica professional madura i amb la calma de qui comença a tenir el negoci rodat el disseny es pot permetre mirar més enllà de la pràctica i reflexionar sobre la pròpia disciplina. I amb un èxit notable. En pocs anys han florit tot tipus de formats nous en el sector: màsters (desde ganxet a tipografia avançada), xerrades (Avant Laus, Chill Laus), i festivals farcits de tallers i conferències (Festa del Grafisme, Blanc, Design Week…). I en aquest context arriba AGI Open, com una cirereta que culmina el pastís. Em trobo alumnes que viuen amb tota normalitat que es faci un congrés de disseny gràfic amb els millors dissenyadors del món a Barcelona. Fascinant. El que no saben és que històricament la normalitat de la professió no ha esta gaire normal, fa encara poques dècades que el disseny ha arribat al país, no oblidem molts directors d'estudis encara van estudiar belles arts.
La professió té molts símptomes de l'adolescència: els canvis ràpids, l'entusiasme de qui explora noves àrees (recordeu l'ambient pre-Agi Open), la inmaduresa d'alguns àmbits i la indefinició en d'altres. I moltes ganes de créixer. Totes aquestes contradiccions adolescents s'han vist a l'AGI Open. Amb totes les imperfeccions ha estat una gran notícia per Barcelona i el disseny. Fins la propera.
