Els condons del Barça, el rentavaixelles del Barça, l'iboprufè 600mg del Barça, els pneumàtics del Barça, el Rolex del Barça, el gat del Barça, l'asil del Barça, el xampú del Barça, el tampax del Barça, la urbanització del Barça, la declaració de la Renta del Barça, les pèrdues d'orina del Barça i la quimioteràpia del Barça.
Si la comunicació reflexa el producte, el Barça hauria de ser la hòstia, hauria de ser una demostració d'estatus total. Però en canvi mostra signes de submissió que no són propis d'una institució tan poderosa simbòlicament i en un moment esportiu tan brillant. Submissió per acceptar un patrocini qüestionable amb Qatar, submissió d'identitat acceptant canvis sense sentit a la samarreta per a Nike, i submissió a la dignitat amb promocions surrealistes per a Sport i Mundo Deportivo.
Cap campanya serà tant eficaç per transmetre que el Barça és "Més que un Club" com eliminar promocions i mantenir el control sobre el disseny de la samarreta. Si posa massa el focus sobre el merchandising corre el risc de seguir el model Disney, on la pel·lícula és només el pretext per vendre els productes i les llicències comercials.
