La petita diferència entre ser low-cost cool o ser cutre

Fa dies que els dissenyadors en parlem: Ikea ha deixat la seva tipografia de tota la vida (Futura) per una qualsevol: la humil Verdana. Sembla que pot ser un canvi sense massa repercussions més enllà del petit boom mediàtic però pot acabar essent més important del que d'entrada sembla.
Els motius que argumenta IKEA: una tipo sense llicència (ja està pagada en comprar un Mac o PC), existeix a tot arreu i en tots els alfabets i es pot usar en tots els suports.
Perquè els motius no resulten convincents: El tema dels suports i els idiomes sona a excusa, cap altre empresa ho fa i no suposa cap problema. Al final estaran usant una tipografia pensada per pantalla per elements impresos, es pot dir que s'adapta a tots els mitjans? Per la 3a publicació més gran del món (després de la Bíblia i Harry Potter) quina importància pot tenir el cost de les llicències de Futura? l'equivalent quants catàlegs? (que per cert es reparteixen indiscriminadament).

La petita diferència entre IKEA entre low-cost cool o ser cutre
L'èxit de cadenes com Zara, GAP o altres és que tenen preus mínims però mantenen un nivell més que decent en botigues i comunicació. En paraules del que va ser director de GAP a final dels noranta: "GAP triomfa perquè no et fa sentir pobre". Canviar la tipografia pot ser un detall que faci creaur la delicada línia que separa el cool del cutre. Sobretot si la mateixa política s'aplica a altres factors: netejar menys sovint les botigues, atendre amb menys educació als clients… la tipografia no forma part del servei?
Atenció als dissenyadors: esperem que cap client s'animi a seguir el mateix camí, jo ja ho he sentit més d'una vegada.

Aspectes positius: Hem vist un debat que va més enllà dels professionals del disseny, per un dia les discussions al bar eren sobre tipografia enlloc de futbol, i la nostra societat pot educada en disseny ho necessita… una vegada al mes ;)

+ info:
Time Magazine
Ikea Fans
New York Times

PD: per cert, aquest bloc està escrit en Verdana… al meu pesar. Per queixes truqueu a Bill Gates que va ser l'expert que va triar les tipografies universals

TED Talks: sobre disseny i èxit social

Probablement algun coneixereu les xerrades de TED, són una col·lecció de videos on els conferenciants toquen temes molt diversos (societat, tecnologia, felicitat, disseny, art, ecologia) en un format curt (el més llargb que he vist té 25 minunts). En proposo 2 però ja n'he vist una pila, remeneu i trobareu perles

Don Norman: "3 ways good design makes you happy"

A una certa edat un no només es deixa anar sinó que sap explicar coses amb el cor i al cap al mateix temps. Una xerrada divertida que parla molt sobre el rol del disseny a les nostres vides.

Alain The botton: a kinder gentler philosophy of success

Amb el seu estil didàctic habitual (una mica més accelerat) Alain de Botton ens parla de com mesurem l'èxit, s'explica molt bé i té una argumentació perfecte.

www.ted.com

per cert, el web està en molts idiomes, inclòs català. Aquells que us animeu podeu posar subtítols als vídeos en el vostre idioma.

apagar els llums

Desde que Google va comprar youTube no ha deixat de fer petites innovacions per pulir el producte. Una de les darreres que he vist ha estat "apagar las luces": en videos de llarga durada (1h?) youTube ens permet apagar el fons blanc de la pàgina per disfrutar més del vídeo. Em sembla un encert però a mateix temps no li veig massa lògica si hi ha el format de pantalla completa. De tota manera aquest detalls donen la mida de la cultura d'experiència d'usuari de Google.

Aquesta idea la podría adoptar el servei de metro nocturn: no seria millor que baixesin la intensitat de la llum als vagons durant el servei nocturn? Com a usuari he tingut la sensació que mantenir la il·luminació habitual trenca l'ambient nocturn (carrer, bar de copes…), i per altra banda és un record desagradable del trajecte a la feina per aquells que usen el metro cada dia.

ofrena de logotips

L'ofrena floral al monument de Rafel de Casanovas per la Diada de l'onze de setembre s'ha convertit en una ofrena de logotips. Si bé fa uns anys els partits i institucions quedaven satisfets posant el seu nom al ram de flors ara les flors són el de menys i el que entreguen és una reproducció el més fidel possible els logotips respectius. Apropiació de la diada per promocionar els partits? sortiran ofrenes de pizzes Tarradellas per destacar la seva catalanitat? o de CocaCola per "integrar-se en el teixit social"? potser simplement podríem veure-ho com l'únic dia de l'any que un "objecte visual" es converteix en el centre d'un acte cultural.

millorar la marca o el producte?

Acabo de llegir un fantàstic article al blog de Saffron, amb el que no puc estar més d'acord: Les grans marques van néixer sobre un gran producte. Quan hi ha problemes molts directius sempre recorren a la mateixa solució: branding i publicitat, enlloc de preocupar-se per millorar el producte. Treballant com a consultor d'innovació he vist amb frustració com es regatejaven pressupostos de projectes d'innovació mentre es gastaven fortunes en publicitat. Però ja se sap que els pressupostos de publicitat i màrqueting no es discuteixen. El resultat és una oferta de productes on abunden els mals vins amb etiquetes maques.

post - vacances

percepcions alterades post-vacances

Hola de nou, torno amb unes bones vacances prou llargues per sentir estrany el que ha estat el dia a dia de tot l'any. Després de 4 setmanes entre el Pirineu i les vinyes de Bordeus m'ha sorprès el soroll a Barcelona, la quantitat d'asfalt, i he vist ridículs el que anomenem espais verds urbans. També he estat un mes sense televisió, i aquests dies em molesten (encara més) els anuncis i el volum alt. Per desgràcia aquestes impressions duren poc i ben aviat estaré pujant el volum de la tele i sentint la muntanya de Collserola com si fos el MontBlanc.

Un souvenir de França: dins d'algunes esglésies vaig trobar un suport amb tot de fulletons que tractaven diversos temes: divorci, avortament, casament, i altres. Acostumat a l'església espanyola esperava el pitjor però haig de dir que el fromat i el tracatament dels temes em va semblar encertat: "Sóc diverciada, em puc confessar i combregar"? El to didàctic mostra que la pèrdua de feligresos no és només un problema espanyol però no sé si aquest el to directe i actual es correspon amb l'experiència d'usuari de diumenges al matí.

bones vacances!

ens veiem el dia 1 de setembre!

Google Wave: el relleu del email

Fa uns dies es va presentar Google Wave, un servei de Google que canviarà totalment la manera de treballar en grup, comentar, escriure's. Una demostració de la salut de Google per 2 aspectes:

el producte

Un pas espectacular cap a aplicacions online (web based), la riquesa d'interaccions i la complexitat de l'interfície fan oblidar que tot passa dins la finestra en un navegador.

Google Wave canvia el paradigma de com ens comuniquem avui, especialment pel que fa als mails on es van sumant respostes de diversa gent. A més és en codi obert (Opensource) i això enriquirà molt la varietat d'aplicacions que tindrà. Google Wave permet una interacció en temps real amb altres usuaris de forma radical: abans que l'altre envïi el missatge els seus colegues ja el poden llegir, 2 usuaris poden editar al mateix temps un album de fotos, posant títols, ordenant-les… al mateix temps.

Una dificultat: tal com avisen, la nostra vella cultura mail serà un obstacle que haurem de deixar enrera per canviar d'hàbits, toca un hàbit cultural.

la presentació

Com Steve Jobs e les presentacions d'Apple… però més familiar, més "campechano" i relaxat. No tan perfecte, no tan teatral, com una reunió en família. Elñs presentadors són treballadors anònims de Google, qui realment desenvolupa el produte, i això li dóna molta força i credibiliotat a la presentació. I per això els perdonem que portin aquestes samarretes mal posades, que es penji l'ordinador i que diguin "no recordo què venia ara". No passa res, ningú es posa tens. Quantes empreses de 10 treballadors presenten amb un estil formal i sobreactuat, i una mega empresa cpom Google presenta "amb sabatilles".

mireu el video sencer o el resum en castellà

juguem a fer-nos el rebel

Absolut Vodka ha llançat una campanya que proclama un món sense etiquetes. "porque cada uno se muestra como es" "porque ninguna etiqueta te definiria"

i a més ens inviten a treure el logo del nostre blog: "Quién da personalidad a tu blog? tu talento o tu logo?"

Trampes trampes trampes… Sr Absolut, el teu logo és la teva ampolla (que has promogut a la publicitat). T'atreveixes a servir el teu vodka en una ampolla genèrica? Què és més important el teu producte o la teva ampolla? No? Realment creus que és tan distintiu?

Tot plegat la típica campanya que busca ser viral jugant a fer-se el rebel, jugant amb els arguments de forma barroera (que jo involuntàriament estic promovent)

Que divertit és fer-se l'antisistema cobrant sous de director creatiu, no?

busque, compare i si encuentra algo mejor…

McKinsey ha publicat un article que analitza com ha canviat l'esquema tradicional segons el qual les persones compren. Com en tants altres processos, la linealitat deixa pas a processos cíclics i més complexos. Com que la inèrcia ens pot portar repetir enfocs coneguts hauriem de revisar si tenim prou presents aquestes novetats a l'hora de definir en l'estratègia de comunicació, especialment quan l'actitud crítica i super-informada dels usuaris no farà més que créixer.

Per veure l'article sencer cal ser soci però la versió resumida dóna prou pistes, i inclou un gràfic amb audio. La meva impressió és que McKinsey no és el primer en dir les coses però sí qui les diu amb més solidesa i recerca al darrera. D'alguna manera quan ho diu McKinsey és que la tendència està consolidada.

imaginar la Diagonal… visualment (actualitzat)

Afegeixo a aquest post un cas similar a San Francisco que va més enllà. No és que es mostrin imatges per il·lustrar canvis urbanístics sinó que es fa una maqueta 1:1, una prova en baix cost del que serà. Avantatges:

- costa poc (potser menys que una campanya com la que ha fet l'Ajuntament)

- permet aprendre dels errors abans de fer la construcció definitiva

- tranquilitza als ciutadans que no ho veuen clar com quedarà

podeu veure l'exemple aquí

Pensar visualment: L'Ajuntament de Barcelona ha volgut fer participar els ciutadans en la remodelació de la Diagonal. Quan un està responent mesures com "disminuir la distància a creuar entre voreres" va imaginant-se com quedaria, i sovint es fa difícil imaginar què implica "disminuís el nombre de carrils destinats al transport privat". Em semblaria molt més eficaç i aclaridor mostrar imatges que visualitzin les opcions, per acompanyar o per substituïr el text. Resulta més fàcil per un públic no professional, ràpid de respondre i deixa menys marge d'interpretació.

Articular la participació i professionalitat: Aquesta consulta segueix la tendència dels concursos que comentava en l'escrit anterior. Em sembla que cal trobar l'equilibri entre la participació i el criteri professional, els ciutadans poden contribuir al concepte, però el com ha de ser cosa dels urbanistes, arquitectes o paisatgistes ("preferiria mantenir la filera central d’arbres, però es podria desplaçar la lateral"). També crec que el que es pregunti ha de ser vinculant (si no, millor no preguntar), desconec si aquest serà el cas.

+ info

imatge: http://www.tramvia.org/

marcas ubicuas: la táctica del calamar

Los amigos de Luna comentaban en su blog como Estrella Damm acumulaba valores contradictorios bajo su marca: ¿qué ocurre cuando las marcas adquieren sobrepeso, se vuelven ubicuas y nos proponen un montón de diferentes valores?

No he podido resistir un comentario… que se convierte en post

Ayer estaba en el concierto de U2 y pensaba en lo mismo: El CD es minimal, casi sublime, la identidad de la gira tiene una estética entre medio militar medio moderna, el escenario parece galáctico, los audiovisuales con look contracultural y los músicos entre el cuero roquero y lo neohippy-chic de la arruga natural con brillantecitos de colores… ¿No es típico de los productos de gran consumo acumular contradicciones para ser ubicuos? ¿borrar los límites de la identidad no es una forma de serlo todo? Es la táctica del calamar (confusión), al fin y al cabo no se puede estar en contra de algo no definido. Con tanta presión y confusión mediática uno acaba para dejar de pensar y simplemente repetir el nombre del producto, hay algo de borrego en ésta estrategia. Uno nunca sabe si es fruto de la estrategia o del caos pero personalmente abogo por el modelo contrario: un concepto, un producto, una marca. Es el modelo Apple, quizá por eso sea tan exitosa y quizá por eso nunca supere el 10% de penetración, es como un gran PyME que no quiere entrar en la liga de las marcas sin (un) sentido.

exposicions en format tapas

Avui he visitat dues exposicions del Disseny Hub amb un format de mini-exposició: Low Cost i Multirambles. Minis per tamany, per espai i per pressupost (suposo). Fer diverses exposicions petites vinculades em sembla una bona idea, ve a ser una sèrie en capítols amb l'avantatge de variar els recursos expositius i l'enfoc a cadascuna. Més revista, més fresc. És com una tapa de expo.

Low Cost: molta salsa per poca carn (m'he quedat amb gana) El plantejament de Low Cost és fresc amb sentit de l'humor, conté uns cubicles-casetes que contenen intervencions diverses (La caseta de "I wish" és molt bona, i hi he trobat participacions molt divertides). El que em sap greu és que l'únic que aporta una mica de contingut són els 4 vídeos del final de la sala. Cal que jo em desplaçi a una sala per veure aquests vídeos? Podrien estar a internet i considerar la resta com una instal·lació a partir del tema (perquè no hi són?), però ni si mateixes ni acompanyades dels vídeos les instal·lacions no es poden considerar ni una mini-exposició.

Multirambles: informació sense tesi En aquest cas la informació abunda, desborda el visitant. Quan un comença a sentir-se saturat descobreix que tot just està a la introducció i que només ha avançat 5 metres. Per aquells qui hagueu vist coses de Manel Gausa (un dels comissaris) ja sabreu de què parlo. Per analitzar l'ús de la rambla comencen amb dos panells són un macro-resum de tota la història de Barcelona (calia ser tan detallat?). La resta són uns 12 metres de plafons amb tot tipus de dades, des dels usos històrics de la rambla fins un retrat de Barcelona en dades. 2 crítiques: falta un final! Acumular dades és fàcil i amb uns quants estudiants es pot fer, però on els experts marquen la diferència és donant la seva interpretació de les dades. Què cal fer, doncs? Tot queda en 6 conceptes que no entren es mullen. Potser és la vida moderna, allò tan maco de "que el visitant faci la seva interpretació". No té més pes (i interès) la interpretació de l'expert que jo?. (Sí, és un tema recurrent en altres escrits). Destacar la bona feina dels dissenyadors en els gràfics – que no apareixen al web :(–, llàstima que els dos primers plafons no estan dissenyats (???).

Compte amb les expectatives que genera la comunicació Un últim feedback per aquest format tapa de exposició, el vídeo de Low Cost dóna una imatge de "exposició amb mitjans" que no es correspon amb l'experiència del visitant. Potser aquest format hauria de recórrer a altres formats: flyers, postalfree, banners?

concursos i democràcia mal entesa

un altre exemple de mal concurs, aquest cop ni més ni menys que per dissenyar el logotip de productes ecològics de la Unió Europea. Si aquest no és un encàrrec per professionals no ho és cap. Quines diferències hi ha entre un concurs de cartell i aquest?

• impacte econòmic i d'imatge
• condicionants tècnics difícils: reduccions, idiomes, versions, aspectes legals, implementació…
• contingut i connotacions delicats: què defineix exactament l'agricultura ecològica? quin símbol usar sense caure en generalitzacions o fal·làcies?
• durabilitat del logotip (dècades!)

Per al guanyador: 6000 euros. Amb els euros de la promoció, impressió de material, creació del web etc s'hagués pogut pagar un bon estudi. Esperem que passi aviat aquesta plaga de concursos, i amb ella la confusió d'aquesta societat que ha passat de l'autoritarisme total a la democràcia mal entesa: pares que dubten a manar els fills, professors no respectats… i dissenyadors que han de patir el gust personal dels clients.

gràfics

7 gràfics interessants que he anat trobant recentment:

un projecte de IDEO proposava aquesta manera de visualitzar l'estat de la teva compta bancària. Com és que un gràfic tan establert no ha arribat als bancs encara?

En la mateixa línia hi ha One Mile Scroll, una idea de Daniel Eatock que ens proposa recórrer una milla amb el ratolí.

Un gràfic interactiu que mostra la red energètica dels EUA, podeu seleccionar un estat o amagar les capes d'una o altre energia

interessant el concepte de "intensitat del partit" que hi ha darrera aquest gràfic. posant el ratolí sobre els punts mostra més informació. cliqueu per veure'l gran. Podeu veure'l a El Pais amb cada partit. El Pais té una secció específica de gràfics, alguns d'ells interessants.

Un salvapantalles que mostra l'hora d'una manera fantàstica. Per Mac i PC a Pixel Breaker.

un gràfic mal dissenyat però que mostra el nostre dia en relació a les marques

aquest no és tan nou ni tan innovador però em sembla molt útil. Clicant es desplega més informació, i dóna la possibilitat de mostrar només un tipus de contigut (informatius, ficció…). Podeu veure'l i provar-lo a La Vanguardia cada dia. S'assimila als gràfics que incorpora la TDT.