més burocràcia, si us plau

m'haurà tocat la loteria?
sóc milionari? m'acomiado de la feina?
escapo a les Bahamas?
faig enveja als veïns?

clic: "éste número no ha sido premiado"

ah, vaja. Ja està, així de ràpid i eficient. I així d'avorrit. L'experiència d'usuari empitjora amb l'eficiència. Igual que desembolicar mil capes de paper d'un regal enriqueix l'experiència de veure què és, passar-se una minuts repassant les llistes de la loteria dóna una millor experiència.
Encara que sigui per una vegada.

Obsessive Branding Disorder

Un llibre que pinta interessant: una crítica als exessos del branding. Segons l'autor, massa importants, massa influents, i massa invasives de l'espai públic. Tot és susceptible de ser suport de comunicació, tot es pot camuflar sota una comunicació brillant.
El més sorprenent és que questa vegada no és un dissenyador molest qui critica sinó algú del món empresarial, col·laborador habitual de Revistes com Fast Company. Aquesta revista és una referència en innovació, i no és pas estrany que la innovació s'enfronti al branding perquè com assenyala l'autor per a molts directius marquetinians la solució a un producte dolent no és innovació per millorar-lo sinó més publicitat i millor branding. Qui hagi treballat en innovació sabrà que per cada euro dedicat a innovació n'hi ha 1000 per a publicitat.

En paraules seves:

In Conley’s view, corporate America is in thrall of the cult of branding and this has led to the abandonment of the “trusty, dusty principles of business — innovative products, good service, solid management” in favor of the “idealism of branding . . .” He berates executives for becoming “so focused on the strength of the all-encompassing idea — the brand — that they ignore the physical properties that compose it.” In other words, branding has become the quick fix that promises instant success: why bother with expensive improvements to products and services when a new logo, a ritzy strap line, and a brand guidelines book can do the job just as well and at a fraction of the cost?

el comentari de Design Observer
el web oficial del llibre

Experience Design aplicat als hospitals

Una conferència interessant de Peter Coughlan (IDEO) sobre Experience Design, organitzada per Adaptive Path. Peter explica alguns principis del disseny d'experiències a través d'exemples. En un món relativament recent és un plaer sentir algú que no parla d'idees sinó de coneixement adquirit amb moltes hores de vol. Ideo ha treballat força per hospitals i el mateix Peter relata amb humor una experiència personal que ha patit recentment en un hospital.

Qualsevol que hagi hagut de renovar-se el DNI o el carnet de conduïr pot recordar experiències semblants. Uns parents que es van casar fa 30 anys es van trobar que al registre civil també s'encarregaven dels presos, imagineu-vos-els asseguts de costat, esperant el seu torn. Seria interessantíssim, i donat l'enfoc administratiu (no user-friendly) dels processos els primers avenços no serien gaire difícils. Però comptem quants anys falten perquè una organització espanyola encarregui serveis avançats a proveïdors avançats com aquests, creuem els dits.

tradueixo els punts principals, que com sempre són més entenedors després de veure el video :)

1. troba què és rellevant per a l'usuari en una experiència.
2. defineix una nova oferta abans de redefinir l'organització
3. implica a tothom a visualitzar el teu futur (especialment els líders, especialment de diferents departaments)
4. comença ara i comença amb reptes petits
5. sigues tangible

podeu veure el vídeo aquí