discussió sobre els límits del Design Thinking

Després de tan soroll i hype amb el terme Design Thinking una veu autoritzada com Peter Merholz posa els punts sobre les "i"s i desmitifica la idea que els dissenyadors són la salvació a tot.

http://blogs.harvardbusiness.org/merholz/2009/10/why-design-thinking-wont-save.html

Alguns punts de la discussió:

• el potencial del Design Thinking és quan treballa integrat amb altres disciplines, sol té limitacions (com qualsevol disciplina sola)
• per tant no devalorem els coneixements de gestió empresarial que han liderat les empreses fins ara, el cervell esquerra encara pot aportar molt.
• compte amb l'ús indiscriminat i hype marquetinià sobre la nova raça de salvadors de la humantitat que vesteixen de negre
• si altres disciplines aporten tant al Design Thinking (com l'antropologia amb els seus mètodes), no és estrany que el nom es refereixi només al disseny?

PD: no us perdeu els comentaris que tenen el mateix nivell

conferència de Eatock i altres a iTunes U

No hi ha excuses per no estar al dia del que passa a tot arreu, en qualsevol camp. Un dissenyador admirat com Daniel Eatock té una conferència de gairebé 2 hores a iTunes U. Per trobar-ho:

iTunes > iTunes Store > iTunes U > Architecture / Design - Tracks > Daniel Eatock

iTunes U és un servei gratuït (diria) que ofereix continguts de diverses disciplines en podcasts de audio i vídeo. Més interessant que la majoria de la tele.

felicitats! (de veritat?)

Un mail automàtic de felicitació amb el títol "rep la nostra felicitació més sincera". sincera? no és una contradicció tractant-se d'un mail automàtic? i jo que pensava que era una eina per fidelitzar el client i oferir-me productes… que malpensat sóc! :)

identitat moderna: entre Heràclit i Belén Esteban

Victor Amela m'encanta, és l'únic personatge públic capaç de tocar extrems tan contrastats com l'entrevista periodística (La Contra de la Vanguardia), el crític literari (El Senyot Boix a C33) i la tertúlia televisiva (AruCitys a TD8).
El millor de tot és que en tots tres registres se'n surt bé, i el que és més exemplar per aplicar-ho a la identitat corporativa de les empreses: és coherent. Mai deixa de ser el mateix però sap desplegar les seves facetes (tots les tenim) segons el context. Adapta el to de veu, el vocabulari, el llenguatge verbal (molt més contingut en literatura) i el vestuari. A AruCitys adopta el to més informal amb alusions a la seva vida personal (un to "blogger"), mentre que en literatura treu la cara erudita.

Moraleja: La identitat del segle 21, ha de ser variable i acceptar un cert grau de contradiccions, la coherència absoluta suggereix guió i falta d'espontaneitat. I captar molt el to del mitjà: quants blogs hem vist que semblaven notes de premsa?

només em pregunto: després de sopar què fa llegeix Heràclit o veu Belén Esteban

article: marques en temps de crisi

Aquesta setmana s'ha publicat una article sobre el moment actual de les marques en què he participat. L'article és de Javier Velilla i es s'ha publicat a la revista del Col·legi dels Agents Comercials de Catalunya. Podeu descarregar l'article aquí, o la revista sencera al seu web. El podreu trobar al meu web, a la secció d'articles.