Victor Amela m'encanta, és l'únic personatge públic capaç de tocar extrems tan contrastats com l'entrevista periodística (La Contra de la Vanguardia), el crític literari (El Senyot Boix a C33) i la tertúlia televisiva (AruCitys a TD8).
El millor de tot és que en tots tres registres se'n surt bé, i el que és més exemplar per aplicar-ho a la identitat corporativa de les empreses: és coherent. Mai deixa de ser el mateix però sap desplegar les seves facetes (tots les tenim) segons el context. Adapta el to de veu, el vocabulari, el llenguatge verbal (molt més contingut en literatura) i el vestuari. A AruCitys adopta el to més informal amb alusions a la seva vida personal (un to "blogger"), mentre que en literatura treu la cara erudita.
Moraleja: La identitat del segle 21, ha de ser variable i acceptar un cert grau de contradiccions, la coherència absoluta suggereix guió i falta d'espontaneitat. I captar molt el to del mitjà: quants blogs hem vist que semblaven notes de premsa?
només em pregunto: després de sopar què fa llegeix Heràclit o veu Belén Esteban
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada