Eduard Punset i la paràbola del bon projecte

Quin gust l'entrevista del darrer TeleMonegal a Eduard Punset! Com d'altres personatges que van un pam per sobre del terra no importa qui l'entrevisti, ell fa la seva, i està molt bé que així sigui. A l'entrevista va sortir un cas que és una mostra fantàstica de les relacions client dissenyador. el desgrano per etapes de treball:

Definició de l'encàrrec
TV2 li demana ara fa molts anys a Punset que faci un programa econòmic. Suposo que la idea va venir simplement de reconèixer la seva vàlua i suposar que "el seu tema" era l'economia. Ell havia identificat un buit (oportunitat, necessitat si voleu) per un programa de ciència i li van aprovar.
llicó per aprendre:
• El client demana una cosa raonable però poc original.
• El dissenyador ja havia identificat prèviament una oportunitat i l'havia conceptualitzada (no respon a l'encàrrec com diu la teoria, sinó que aplica a l'encàrrec una iniciativa pròpia)


Formalització de l'encàrrec
Eduard va pensar el nom Redes, molts anys abans que internet donés al terme el significat que té avui, i no crec que sigui només casualitat: va intuïr un concepte emergent. Què va respondre el client? que semblaria un programa de pesca. És clar. Si sou dissenyadors no em digueu que no us resulta familiar.
llicó per aprendre:

• El client tenia una mirada superficial, centrada en el present i menystenia la capacitat de l'audiència.

• El dissenyador ja havia conceptualitzat i visualitzat el programa (nom, estil narratiu…) amb visió de futur.

Si s'hagués seguit l'encàrrec el programa hagués estat tan innovador i rellevant?