16/09/2010

la tarifa plana i la crisi del concepte il·limitat


Les telefòniques estan començant a notar els efectes de la difusió de telèfons amb conexió a internet (smartphones) i anuncien que s'ha acabat la tarifa plana il·limitada. La comunitat web ha reaccionat amb el mateix automatisme acrític que reaccionen els sindicats quan s'anuncia qualsevol retallada. Però, és que no té lògica que qu qui més despeses d'infraestructures generi més pagui? El mateix passa amb l'aigua, electricitat, benzina, etc. Els detractors es queixen de que els usuaris s'enduran ensurts considerables amb la factura, però aquest és un altre tema.

Un problema és la visualització de les dades
Igual que els usuaris veuen la cobertura i la bateria que els queda, si veiéssin quin percentatge de descàrregues han usat de forma fàcil el problema tècnic i d'ús es solucionaria.

El canvi cultural del s 21: res és il·limitat
Però darrera aquesta mesura hi ha un canvi cultural, i això no és tan ràpid. La consciència medioambiental ha posat sobre la taula la validesa del concepte "il·limitat" i encara que aquest cas no hi té res a veure, el fi de les descàrregues il·limitades segueix aquesta lògica. En l'aigua es van accentuar les diferències segons consum per trams, i en benzina el preu i els anuncis de la fi del petroli ja fa temps que han creat consciència d'estalvi. I la comunicació hauria d'enfocar-se en aquest sentit, i els preus haurien d'establir-se per premiar el consumidor moderat.

Per il·lustrar una dada clau: El 5% dels usuaris origina el 75% del tràfic en mòbils. Què faríeu si tinguéssiu un restaurant buffet obert i el 5% dels clients mengéssin el 75% del menjar? posar límits, és clar.

Un exemple és l'aplicació iStatNano, per ordinadors i per iPhones.



http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Tarifa/plana/Red/Ahora/ondulada/elpepisoc/20100916elpepisoc_1/Tes

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada