El diari Ara és un diari del segle XXI?

El diari Ara havia treballat molt bé la creació d'un clima de ganes, expectatives, d'il·lusió. Twitter n'anava ple, el diari exhibia els seus socis com a icones d'un col·lectiu de professionals que feien esperar el millor. Farà falta una mica de temps per veure quina és l'aportació del diari al sector però el que ja m'atreveixo a dir és que no sembla haver innovat en el concepte de diari tal i com avui l'entenem. Em sembla una llàstima haver perdut aquesta oportunitat. Penso que no era tant una opció com una obligació: el model de negoci està per definir, el periodisme clàssic està trontollant, i el manifest fundador ho prometia amb aquestes paraules:

El món digital i les xarxes socials estan transformant el periodisme, desplaçant el lector cap a un protagonisme més gran. És en aquest sentit que ARA neix com alguna cosa més que un diari convencional, neix com una comunitat de persones lectores, connectades pel paper i per la pantalla. ARA serà un diari d’última generació tecnològica, un diari sense fronteres mentals.

Torno a llegir el paràgraf i em torna la trempera, però on ha anat a parar aquest "començem-ho tot de zero"? És veritat que té una versió iPad però no trenca cap norma dels diaris ja establerts: és de periodicitat diària, té un preu estàndard, una llargada estàndard, una densitat de pàgina estàndard, una estructura estàndard, un llenguatge verbal estàndard i un disseny moooolt estàndard. La tipografia romana que domina el diari pesa molt i desllueix molt les pàgines, li dona un aire molt clàssic i a més és una serif mal triada: ni fashion (la usada en la campanya Sabadell del guradiola, per exemple) ni de look editorial com la Swift que va triar Pablo Martín al suplement Cultura|s de la Vanguardia. Aprofito per proclamar encara la meva total devoció per aquest disseny, crec que és la millor peça editorial dels últims anys, la disfruto cada cop que la veig i la mostro als alumnes com exemple a seguir.


Algunes idees de com poden ser els diaris del segle XXI
El magnat dels mitjans Ropert Murdoch i el director d'Apple anunciaran en breu la creació d'un diari que ja fa més bona pinta:

• Innova en el preu i model de pagament: icostarà 0,99 dòlars…la setmana
• Innova en distribució i format: exclusiu per iPad. no hi ha versió web. No hi ha versió paper.
• Innova en la forma de consum: l'aplicació per llegir-lo a l'iPad permet innovar i personalitzar a mida la interacció entre el contingut i el lector. Per cert, n'hem de seguir dient lector del lector? La interacció als diaris web permet els comentaris però a la llarga potser permet complementar la infomació del periodista, no per substituïr-lo però sí per complementar-lo, no es por ser expert en tot.

Canviar de mentalitat

Per una banda un reportatge de TV3 sobre el model actual dels diaris que retrata el moment:

Per altra, aquesta entrevista a Jeff Jarvis, defensor de la revolució necessària dels mitjans impresos:

"La gente de los medios vemos Internet como si fuera un medio; esperamos que actúe como un medio: producido, editado, pulido, limpio, controlado. Pero Internet no es un medio; es un sitio."

"Si la tableta no te permite enlazar, tener Google, añadir comentarios, pierde todo lo sexy de Internet"