infogràfics contracorrent: simples!

Quan una cosa es posa de moda es desvirtua. El torn li ha tocat ara als inforgràfics. No en va, en aquesta època de sobre informació els necessitem més que mai per aprofitar la quantitat d'informació i fer-la visible, per agafar la informació complexa i fer-la entenedora. Però l'ús i abús del terme ha provocat un concurs de virtuosisme gràfic "jo més que tu". El resultat són infogràfics que necessiten un expert, una lupa i una hora per ser entesos… és a dir, un fracàs. Però ens encanten.
Recordem la idea bàsica: es tracta de facilitar la comprensió, no de liar-la. Els meus admirats colegues de Humantific han llançat una nova sèrie d'infogràfics que volen ser el contrari: simples i punyents.

N'hi diuen "concise, bite-size infographics (…) highlighting astonishing facts about the U.S."

I així ho expliquen ells al seu blog:
Why VisBits, you ask? With growing interest in the state of affairs in the United States from a data analysis perspective, news media and blogs have become saturated with complex and often hard-to-understand visualizations. Sometimes, the message or story is buried in the display, making it difficult to extract meaning.

Només han penjat aquet exemple però m'ha fet gràcia perquè fa ben poc vaig fer uns gràfics ben semblants per al Dia Internacional per l'eradicació de la pobresa, aquí sota en poso una quants, podeu veure el projecte complet al meu web.

Bla, bla, bla, Bankia

La feina dels darrers mesos no em deixa escriure gaire, però una article de Saffron sobre la identitat m'ha recordat el fracàs de Bankia. No cal gaire anàlisi per veure que és una marca de poc nivell, però intentem que aquest accident serveixi almenys per entendre què no funciona i perquè passen aquests desastres gràfics.

Bla, bla, bla #1: Un nom genèric i un disseny maldestre 

El nom ha suscitat tot tipus de comentaris. Apart d'haver estat ja un nom d'un banc desaparegut Bankia és un exemple més de la moda de creació de noms simplement afegit la terminació -ia a la paraula de torn. És antic i tou, faltat de caràcter. Si bé el brief ja no donava pistes per saber quin és el perfil del banc, almenys es podria haver resolt bé la feina des d'un punt de vista gràfic, però essent aquest el cas l'estudi Interbrand no és el bon proveïdor. L'enorme diferència entre la dimensió de l'estudi (i els presspostos que mou) i la qualitat del disseny és tan evident que no fa altre cosa que potenciar l'argument que estratègia i disseny no casen. Sóc un ferm defensor del matrimoni estratègia-disseny però amb exemples com aquest és normal que es creï aquesta percepció entre els dissenyadors. La marca pateix els típics símptomes dels productes de gran consum, falta de concepte, promeses incomplertes i abús dels tòpics. Bla, bla, bla.

Bla, bla, bla #2: Valors que tothom podria signar tohom
Una de les causes d'una gràfica pobra pot ser la falta de definició de la identitat de Bankia. Entre ells hi ha errors com "pujante" (qui no vol ser-ho?) o arraigada (una fusió entre tantes caixes no pot competir en això). Són diferenciadors els seus valors, realment? Comparem-ho amb què diuen altres:
Bankia: Comprometida, internacional, arraigada, pujante, afín, práctica.

Catalunya Caixa: servei a les persones, compromís amb els territoris i amb la societat, proximitat, atenció personal, agilitat i assessorament.

Unnim: proximitat, territorialitat, qualitat, tracte i experiència

La repetició és evident, encara que sigui amb paraules diferents. Com tantes vegades, la poca diferenciació real del servei porta a exessos verbals i al distanciament de la marca de la realitat de l'empresa. L'alternativa ens la donen el Santander i el Sabadell, amb descripcions molt més tècniques, més clares i sense malabarismes verbals.

Els processos de fusió improvisats i forçats pel Banc d'Espanya sens dubte no han donat temps a gestar una identitat sincera i diferenciadora, i tinc la impressió que això també s'ha notat (a un altre nivell) en els casos de Unnim i Catalunya Caixa, però siguem creatius, es podria haver establert un període de transisió amb una marca neutre provisional per guanyar temps. Sobretot perquè com deia J. Mª Mir de Summa: "Las prisas pasan pero la mierda queda".

Actualització 2-6-11:
"BANKIA invirtió 100.000€ en empresa Lockheed Martin q fabrica bombas de racimo prohibidas." Com esperem que els ciutadans no esdevinguin cínics amb aquestes contradiccions entre comunicació i realitat?
http://www.bancalimpia.com/




Bibliografia:
http://saffron-consultants.com/2011/03/18/bankia-a-missed-opportunity/
http://www.outono.net/elentir/2011/03/02/bankia-un-breve-analisis-de-su-nombre-y-su-imagen-corporativa/
http://www.bienvenidoabankia.com/index.html