Art i comunicació elitista

Sobre l'enorme contradicció entre la banderola que vol ser propera-colega i una proposta de museu i de comunicació endogàmica que fa temps que allunya als que no som de la tribu. 

Servei elitista

Confesso que fa temps que no visito el Macba, però recordo perfectament el respecte que imposa l'entrada: silenci, espais enormes, i la sensació d'alta cultura més que de cultura a seques. El mateix respecte distant que un santuari o una botiga de luxe del Passeig de Gràcia. Un no sap si és digne d'entrar-hi.  

Els museus d'art mostren unes peces que sovint no entren per la vista i resulten opaques, difícils d'interpretar sense una muntanya d'idees i referents a l'abast de pocs. Les sales es caracteritzen per l'absència total de didàctica, les carteles minimals es limiten a la fitxa tècnica. Hi ha els vigilants – informadors – de sala, però el context dissuadeix de demanar massa explicacions. Si les obres no tenen una entrada fàcil i no hi ha didàctica per explicar les obres el missatge és "estàs fora de lloc". Potser exagero una mica, però sabeu de què parlo.

Comunicació elitista

La comunicació dels museus d'art segueix el mateix patró. Es dóna per descomptat que coneixes l'artista, i es mostra una retòrica minimal amb especial predilecció per conceptes abstractes propera al món de les colònies de Calvin Klein. Vegeu sinó a sota els títols d'algunes exposicions recents. Els títols (i els cartells) no informen de res, no apropen l'obra, no pretenen seduïr, no semblen voler arribar a cap altre públic que "els nostres", els del ram que no necessiten un cartell perquè hi aniran igualment. 

Preguntes per a un servei públic

• Essent un museu públic no hauria d'equilibrar el nivell de les exposicions amb l'afluència de públic?
• Les exposicions més vanguardistes sense públic són com aeroports sense viatgers?
• No hi ha referents de qualitat i vocació d'arribar a la major gent possible? 
• El Pompidou no es comunica de forma més oberta?
• Si el públic és reduït es justifica l'ús de mitjans massius com banderoles i Mupis?
• Si el públic assidu ja hi aniria la comunicació no acaba essent una forma d'exhibicionisme cultural?

Alguns dels títols recents 

Atenció a les perles com "Possibilitat d'acció", "Amb la probabilitat de ser vist" o el magnífic "...per a la compensació osmòtica de la pressió de la riquesa"

Col·lecció MACBA. Šejla Kamerić and Anri Sala. 1395 Days without Red

# 04 Natascha Sadr Haghighian. De paso

En el laberint. Àngels Ribé, 1969-1984

Museu de les narratives paral·leles. En el marc de La Internacional

#03 Pep Duran. Una cadena d'esdeveniments

#02 Latifa Echakhch. La ronda

Paral·lel Benet Rossell

#01 Armando Andrade Tudela. ahir, demà

John Baldessari. Pura bellesa

Amb la probabilitat de ser vist. Dorothee i Konrad Fischer. Arxius d'una actitud

Possibilitat d'acció. La vida de la partitura

...per a la compensació osmòtica de la pressió de la riquesa. Alice Creischer: obres i col·laboracions

Entre ells alguns títols que sí tenen un component més informatiu o descriptiu.

Als marges de l’art. Creació i compromís polític

Temps com a matèria. Col·lecció MACBA. Noves incorporacions 22

El mal d’escriptura. Un projecte sobre text i imaginació especulativa

Així com l'estratègia em sembla incoherent el disseny dels diversos materials em sembla força encertat, a càrrec d'estudis com emeyele o Twoelf.