Disseny invisible

El disseny com a premium

En el context espanyol el disseny ha entrat per dalt de la piràmide, com entren tantes costums, com un extra, com un delicatessen d’importació. Potser per això el concepte de disseny més estès encara avui està lligat al valor afegit i al concepte premium. El disseny està ben establert a empreses amb venda directa al públic, on el disseny actua com a diferenciador, com a indicador de qualitat, de producte que va més enllà dels mínims exigits. En alguns sectors el disseny encara pot ser vist com a signe de modernitat, en altres simplement signe de feina ben feta. El pack de marca que vol fer-se valer davant la marca blanca, la pel·lícula d’autor que vol marcar distàncies amb Hollywood o el rètol d’un restaurant que vol mostrar com fan les coses amb amor. Però seguint els nostres veïns europeus amb més tradició de disseny, ara ens toca passar a una segona fase.

El disseny com a commodity

Però hi ha un concepte de disseny que va molt més enllà de ser un signe d’estatus. Si la cultura social del disseny continua avançant com fins ara el bon disseny serà un bé comú, una commodity. Una determinada proposta de disseny podrà ser diferenciadora però no el simple fet d’estar ben dissenyat. Si bé el disseny premium ha crescut sobretot a l’empresa privada i lligat a una venda al consumidor final, en una societat on la qualitat i l’atenció al detall es donin per descomptat el disseny arribarà a altres sectors com el comerç majorista o els serveis públics. Però no hi arribarà com a element de seducció comercial sinó com a un component més de la societat del benestar. Si preguntéssim a les organitzacions perquè usen el disseny ens dirien simplement: perquè així és com es fan les coses, perquè tothom ho fa, perquè no som tan cutres… perquè sí. En última instància aquesta pregunta no tindrà sentit. Les idees que tenim més establertes acaben resultant invisibles per nosaltres. Ningú se sorprèn que en obrir una l’aixeta surti aigua. El bon disseny es donarà per descomptat fins a resultar invisible. El disseny serà normal el dia que un president del Govern tingui formació de dissenyador i ningú pregunti perquè.