article: marques en temps de crisi

Aquesta setmana s'ha publicat una article sobre el moment actual de les marques en què he participat. L'article és de Javier Velilla i es s'ha publicat a la revista del Col·legi dels Agents Comercials de Catalunya. Podeu descarregar l'article aquí, o la revista sencera al seu web. El podreu trobar al meu web, a la secció d'articles.

acabat d'imprimir!

que emocionant és obrir els sobres que arriben d'imprempta! acabo de rebre unes mostres d'un projecte recent i estic com un nen amb sabates noves :) si la feina m'ho permet, podreu veure el projecte ben aviat al web.

que modern que sóc!

No, no he canviat d'opinió sobre l'estètica dels 80's :)
Només m'he comprat un llibre del crític de disseny Rick Poynor anomenat "Obey the Giant", però això no l'important, el que puntua per ser modern és:

1. l'he comprat per internet (5 points)
2. és de segona mà (10 points)
3. és un llibre "contra-cultural" (5 points)
4. és l'edició original en anglès (1 point)
5. vaig conèixer el llibre sentint una conferència de l'autor (2 points)
6. vaig sentir la conferència en format podcast (5 points)
7. i el més modern de tot: no recordo com vaig conèixer el podcast (15 points)
8. he escrit un post al meu blog comentant-ho :)

Em sento tan modern i satisfet que no sé si llegiré el llibre, potser no llegir-lo seria encara més modern?
tota una experiència a l'abast de tothom: 14€ a Amazon

La petita diferència entre ser low-cost cool o ser cutre

Fa dies que els dissenyadors en parlem: Ikea ha deixat la seva tipografia de tota la vida (Futura) per una qualsevol: la humil Verdana. Sembla que pot ser un canvi sense massa repercussions més enllà del petit boom mediàtic però pot acabar essent més important del que d'entrada sembla.
Els motius que argumenta IKEA: una tipo sense llicència (ja està pagada en comprar un Mac o PC), existeix a tot arreu i en tots els alfabets i es pot usar en tots els suports.
Perquè els motius no resulten convincents: El tema dels suports i els idiomes sona a excusa, cap altre empresa ho fa i no suposa cap problema. Al final estaran usant una tipografia pensada per pantalla per elements impresos, es pot dir que s'adapta a tots els mitjans? Per la 3a publicació més gran del món (després de la Bíblia i Harry Potter) quina importància pot tenir el cost de les llicències de Futura? l'equivalent quants catàlegs? (que per cert es reparteixen indiscriminadament).

La petita diferència entre IKEA entre low-cost cool o ser cutre
L'èxit de cadenes com Zara, GAP o altres és que tenen preus mínims però mantenen un nivell més que decent en botigues i comunicació. En paraules del que va ser director de GAP a final dels noranta: "GAP triomfa perquè no et fa sentir pobre". Canviar la tipografia pot ser un detall que faci creaur la delicada línia que separa el cool del cutre. Sobretot si la mateixa política s'aplica a altres factors: netejar menys sovint les botigues, atendre amb menys educació als clients… la tipografia no forma part del servei?
Atenció als dissenyadors: esperem que cap client s'animi a seguir el mateix camí, jo ja ho he sentit més d'una vegada.

Aspectes positius: Hem vist un debat que va més enllà dels professionals del disseny, per un dia les discussions al bar eren sobre tipografia enlloc de futbol, i la nostra societat pot educada en disseny ho necessita… una vegada al mes ;)

+ info:
Time Magazine
Ikea Fans
New York Times

PD: per cert, aquest bloc està escrit en Verdana… al meu pesar. Per queixes truqueu a Bill Gates que va ser l'expert que va triar les tipografies universals

TED Talks: sobre disseny i èxit social

Probablement algun coneixereu les xerrades de TED, són una col·lecció de videos on els conferenciants toquen temes molt diversos (societat, tecnologia, felicitat, disseny, art, ecologia) en un format curt (el més llargb que he vist té 25 minunts). En proposo 2 però ja n'he vist una pila, remeneu i trobareu perles

Don Norman: "3 ways good design makes you happy"

A una certa edat un no només es deixa anar sinó que sap explicar coses amb el cor i al cap al mateix temps. Una xerrada divertida que parla molt sobre el rol del disseny a les nostres vides.

Alain The botton: a kinder gentler philosophy of success

Amb el seu estil didàctic habitual (una mica més accelerat) Alain de Botton ens parla de com mesurem l'èxit, s'explica molt bé i té una argumentació perfecte.

www.ted.com

per cert, el web està en molts idiomes, inclòs català. Aquells que us animeu podeu posar subtítols als vídeos en el vostre idioma.

apagar els llums

Desde que Google va comprar youTube no ha deixat de fer petites innovacions per pulir el producte. Una de les darreres que he vist ha estat "apagar las luces": en videos de llarga durada (1h?) youTube ens permet apagar el fons blanc de la pàgina per disfrutar més del vídeo. Em sembla un encert però a mateix temps no li veig massa lògica si hi ha el format de pantalla completa. De tota manera aquest detalls donen la mida de la cultura d'experiència d'usuari de Google.

Aquesta idea la podría adoptar el servei de metro nocturn: no seria millor que baixesin la intensitat de la llum als vagons durant el servei nocturn? Com a usuari he tingut la sensació que mantenir la il·luminació habitual trenca l'ambient nocturn (carrer, bar de copes…), i per altra banda és un record desagradable del trajecte a la feina per aquells que usen el metro cada dia.

ofrena de logotips

L'ofrena floral al monument de Rafel de Casanovas per la Diada de l'onze de setembre s'ha convertit en una ofrena de logotips. Si bé fa uns anys els partits i institucions quedaven satisfets posant el seu nom al ram de flors ara les flors són el de menys i el que entreguen és una reproducció el més fidel possible els logotips respectius. Apropiació de la diada per promocionar els partits? sortiran ofrenes de pizzes Tarradellas per destacar la seva catalanitat? o de CocaCola per "integrar-se en el teixit social"? potser simplement podríem veure-ho com l'únic dia de l'any que un "objecte visual" es converteix en el centre d'un acte cultural.

millorar la marca o el producte?

Acabo de llegir un fantàstic article al blog de Saffron, amb el que no puc estar més d'acord: Les grans marques van néixer sobre un gran producte. Quan hi ha problemes molts directius sempre recorren a la mateixa solució: branding i publicitat, enlloc de preocupar-se per millorar el producte. Treballant com a consultor d'innovació he vist amb frustració com es regatejaven pressupostos de projectes d'innovació mentre es gastaven fortunes en publicitat. Però ja se sap que els pressupostos de publicitat i màrqueting no es discuteixen. El resultat és una oferta de productes on abunden els mals vins amb etiquetes maques.

post - vacances

percepcions alterades post-vacances

Hola de nou, torno amb unes bones vacances prou llargues per sentir estrany el que ha estat el dia a dia de tot l'any. Després de 4 setmanes entre el Pirineu i les vinyes de Bordeus m'ha sorprès el soroll a Barcelona, la quantitat d'asfalt, i he vist ridículs el que anomenem espais verds urbans. També he estat un mes sense televisió, i aquests dies em molesten (encara més) els anuncis i el volum alt. Per desgràcia aquestes impressions duren poc i ben aviat estaré pujant el volum de la tele i sentint la muntanya de Collserola com si fos el MontBlanc.

Un souvenir de França: dins d'algunes esglésies vaig trobar un suport amb tot de fulletons que tractaven diversos temes: divorci, avortament, casament, i altres. Acostumat a l'església espanyola esperava el pitjor però haig de dir que el fromat i el tracatament dels temes em va semblar encertat: "Sóc diverciada, em puc confessar i combregar"? El to didàctic mostra que la pèrdua de feligresos no és només un problema espanyol però no sé si aquest el to directe i actual es correspon amb l'experiència d'usuari de diumenges al matí.

bones vacances!

ens veiem el dia 1 de setembre!

Google Wave: el relleu del email

Fa uns dies es va presentar Google Wave, un servei de Google que canviarà totalment la manera de treballar en grup, comentar, escriure's. Una demostració de la salut de Google per 2 aspectes:

el producte

Un pas espectacular cap a aplicacions online (web based), la riquesa d'interaccions i la complexitat de l'interfície fan oblidar que tot passa dins la finestra en un navegador.

Google Wave canvia el paradigma de com ens comuniquem avui, especialment pel que fa als mails on es van sumant respostes de diversa gent. A més és en codi obert (Opensource) i això enriquirà molt la varietat d'aplicacions que tindrà. Google Wave permet una interacció en temps real amb altres usuaris de forma radical: abans que l'altre envïi el missatge els seus colegues ja el poden llegir, 2 usuaris poden editar al mateix temps un album de fotos, posant títols, ordenant-les… al mateix temps.

Una dificultat: tal com avisen, la nostra vella cultura mail serà un obstacle que haurem de deixar enrera per canviar d'hàbits, toca un hàbit cultural.

la presentació

Com Steve Jobs e les presentacions d'Apple… però més familiar, més "campechano" i relaxat. No tan perfecte, no tan teatral, com una reunió en família. Elñs presentadors són treballadors anònims de Google, qui realment desenvolupa el produte, i això li dóna molta força i credibiliotat a la presentació. I per això els perdonem que portin aquestes samarretes mal posades, que es penji l'ordinador i que diguin "no recordo què venia ara". No passa res, ningú es posa tens. Quantes empreses de 10 treballadors presenten amb un estil formal i sobreactuat, i una mega empresa cpom Google presenta "amb sabatilles".

mireu el video sencer o el resum en castellà

juguem a fer-nos el rebel

Absolut Vodka ha llançat una campanya que proclama un món sense etiquetes. "porque cada uno se muestra como es" "porque ninguna etiqueta te definiria"

i a més ens inviten a treure el logo del nostre blog: "Quién da personalidad a tu blog? tu talento o tu logo?"

Trampes trampes trampes… Sr Absolut, el teu logo és la teva ampolla (que has promogut a la publicitat). T'atreveixes a servir el teu vodka en una ampolla genèrica? Què és més important el teu producte o la teva ampolla? No? Realment creus que és tan distintiu?

Tot plegat la típica campanya que busca ser viral jugant a fer-se el rebel, jugant amb els arguments de forma barroera (que jo involuntàriament estic promovent)

Que divertit és fer-se l'antisistema cobrant sous de director creatiu, no?

busque, compare i si encuentra algo mejor…

McKinsey ha publicat un article que analitza com ha canviat l'esquema tradicional segons el qual les persones compren. Com en tants altres processos, la linealitat deixa pas a processos cíclics i més complexos. Com que la inèrcia ens pot portar repetir enfocs coneguts hauriem de revisar si tenim prou presents aquestes novetats a l'hora de definir en l'estratègia de comunicació, especialment quan l'actitud crítica i super-informada dels usuaris no farà més que créixer.

Per veure l'article sencer cal ser soci però la versió resumida dóna prou pistes, i inclou un gràfic amb audio. La meva impressió és que McKinsey no és el primer en dir les coses però sí qui les diu amb més solidesa i recerca al darrera. D'alguna manera quan ho diu McKinsey és que la tendència està consolidada.

imaginar la Diagonal… visualment (actualitzat)

Afegeixo a aquest post un cas similar a San Francisco que va més enllà. No és que es mostrin imatges per il·lustrar canvis urbanístics sinó que es fa una maqueta 1:1, una prova en baix cost del que serà. Avantatges:

- costa poc (potser menys que una campanya com la que ha fet l'Ajuntament)

- permet aprendre dels errors abans de fer la construcció definitiva

- tranquilitza als ciutadans que no ho veuen clar com quedarà

podeu veure l'exemple aquí

Pensar visualment: L'Ajuntament de Barcelona ha volgut fer participar els ciutadans en la remodelació de la Diagonal. Quan un està responent mesures com "disminuir la distància a creuar entre voreres" va imaginant-se com quedaria, i sovint es fa difícil imaginar què implica "disminuís el nombre de carrils destinats al transport privat". Em semblaria molt més eficaç i aclaridor mostrar imatges que visualitzin les opcions, per acompanyar o per substituïr el text. Resulta més fàcil per un públic no professional, ràpid de respondre i deixa menys marge d'interpretació.

Articular la participació i professionalitat: Aquesta consulta segueix la tendència dels concursos que comentava en l'escrit anterior. Em sembla que cal trobar l'equilibri entre la participació i el criteri professional, els ciutadans poden contribuir al concepte, però el com ha de ser cosa dels urbanistes, arquitectes o paisatgistes ("preferiria mantenir la filera central d’arbres, però es podria desplaçar la lateral"). També crec que el que es pregunti ha de ser vinculant (si no, millor no preguntar), desconec si aquest serà el cas.

+ info

imatge: http://www.tramvia.org/

marcas ubicuas: la táctica del calamar

Los amigos de Luna comentaban en su blog como Estrella Damm acumulaba valores contradictorios bajo su marca: ¿qué ocurre cuando las marcas adquieren sobrepeso, se vuelven ubicuas y nos proponen un montón de diferentes valores?

No he podido resistir un comentario… que se convierte en post

Ayer estaba en el concierto de U2 y pensaba en lo mismo: El CD es minimal, casi sublime, la identidad de la gira tiene una estética entre medio militar medio moderna, el escenario parece galáctico, los audiovisuales con look contracultural y los músicos entre el cuero roquero y lo neohippy-chic de la arruga natural con brillantecitos de colores… ¿No es típico de los productos de gran consumo acumular contradicciones para ser ubicuos? ¿borrar los límites de la identidad no es una forma de serlo todo? Es la táctica del calamar (confusión), al fin y al cabo no se puede estar en contra de algo no definido. Con tanta presión y confusión mediática uno acaba para dejar de pensar y simplemente repetir el nombre del producto, hay algo de borrego en ésta estrategia. Uno nunca sabe si es fruto de la estrategia o del caos pero personalmente abogo por el modelo contrario: un concepto, un producto, una marca. Es el modelo Apple, quizá por eso sea tan exitosa y quizá por eso nunca supere el 10% de penetración, es como un gran PyME que no quiere entrar en la liga de las marcas sin (un) sentido.