22 de des. 2008

Obsessive Branding Disorder



Un llibre que pinta interessant: una crítica als exessos del branding. Segons l'autor, massa importants, massa influents, i massa invasives de l'espai públic. Tot és susceptible de ser suport de comunicació, tot es pot camuflar sota una comunicació brillant.
El més sorprenent és que questa vegada no és un dissenyador molest qui critica sinó algú del món empresarial, col·laborador habitual de Revistes com Fast Company. Aquesta revista és una referència en innovació, i no és pas estrany que la innovació s'enfronti al branding perquè com assenyala l'autor per a molts directius marquetinians la solució a un producte dolent no és innovació per millorar-lo sinó més publicitat i millor branding. Qui hagi treballat en innovació sabrà que per cada euro dedicat a innovació n'hi ha 1000 per a publicitat.

En paraules seves:
In Conley’s view, corporate America is in thrall of the cult of branding and this has led to the abandonment of the “trusty, dusty principles of business — innovative products, good service, solid management” in favor of the “idealism of branding . . .” He berates executives for becoming “so focused on the strength of the all-encompassing idea — the brand — that they ignore the physical properties that compose it.” In other words, branding has become the quick fix that promises instant success: why bother with expensive improvements to products and services when a new logo, a ritzy strap line, and a brand guidelines book can do the job just as well and at a fraction of the cost?

el comentari de Design Observer
el web oficial del llibre

1 comentari: