"La cursilada que volia ser multicultural i era colonialista" i altres èxits Nadalencs

1. La cursilada que volia ser multicultural i era colonialista: dir Bones Festes amb idiomes exòtics pot semblar multicultural i modern i guai, però en el fons és pretendre que el Nadal és universal, però no és el cas. Em semblaria més madur assumir que és una festa occidental i prou, si Japó, Rússia o Emirats Àrabs ho celebra és només degut al nostre colonialisme cultural, que per cert és molt poc modern.

2. la cursilada més ensucrada, suposo que deu ser idea d'algun funcionari de l'ajuntament, o de debò una agència ha venut aquesta idea. Per cert, si som multiculturals i assumim que no tots som iguals podríem deixar de banda el pare Noel i referir-nos als reis, no?

3. aquesta em sembla un encert, un exemple de que es pot tocar el tema Nadalenc sense caure en cursileries

l'oposat a la compra compulsiva

En aquest moment de regals compulsius us mostro un exemple contrari: la compra superinformada, superespecialitzada. Algú n'ha dit prosumer (de professional consumer). Us comentava en una entrada anterior que estic participant en un projecte de boca orella, bàsicament em van regalar unes bambes de gama alta (Asics Kayano) i em van demanar que les provés i opinés el que cregués. Quan una marca té confiança en el seu producte n'hi ha prou per deixar-lo provar i que la gent opini lliurement, realment són fantàstiques.

Però, al loro!: Això que veieu a sobre és l'anàlisi de petjada del meu peu, un escàner 3D va mesurar diverses parts dels meus peus. Ara sé que el meu esquerre és 2,1 mm més llarg i el perímetre 1,6 mm més ample. I el més important, la posició dels peus respecte al terra: com que el meu angle és de 3,5º (dret) i 5,2º (esquerra) sóc un pronador lleu, i per tant haig de dur bambes que corregeixen per aquesta manera de recolzar-lo. A sota podeu veure un gràfic que ho explica millor.

Aquest cas és una mica extrem d'acord, però amb la facilitat de trobar informació i amb tants productes en competència per un mateix producte no té sentit l'especialització en aquelles àrees que ens preocupen-interessen més?. Un argument clàssic: Tota la vida hem anat amb bambes cutres i no ha passat res. Erroni: els nostres avis no anaven al Dir 3 vegades per setmana, no corrien maratons als 50 anys i menys encara sense tenir lesions. Podeu veure un vídeo sobre com s'estudia la petjada aquí.

la meva torradora americana és una inadaptada culturalment

No, no sóc un guarro, és que la meva torradora està pensada per pa de motlle. Però jo uso pa "europeu", i aquesta petita diferència suposa dos grans problemes:

• les engrunes que genera el pa d'aquí són molt més grans i abundants que les del pa de motlle i per tant el minúscul recollidor de molles no serveix de res.
• les llesques de pa de motllo són prou altes per ser agafades un cop s'han torrat però el pa de pagès o la baguette sovint queden amagades i m'haig de cremar els dits per agafar-les.

Potser semblen banals però cremar-se els dits i tenir la torradora plena de crostons carbonitzats durant tota la vida útil de la torradora no és agradable. Si jo fos fabricant de torradores i tingués tot el dia per pensar en el meu producte no em costaria tant pensar-hi, no? Ni tan sols caldria fer massa estudis d'usuari. De totes maneres si el fabricant és americà hagués estat bé estudiar els usuaris per tenir feedback.
Els meus colegues de Smart van escriure un article sobre l'adaptació cultural (entre d'altres coses) dels productes, podeu llegir-lo aquí.

L'experiència és un grau

L'aplicació del pla Bolonya a les escoles de disseny comporta que hi hagi una majoria de professors licenciats. Si bé això té sentit per molts estudis, no encaixa amb la realitat actual del disseny a Catalunya. En no haver-hi títol oficial fins ara els professors haurien de venir d'altres disciplines (Art, sociologia, antropologia…) i es perdria un professorat amb una experiència professional i docent que ha estat responsable de les darreres generacions de dissenyadors.
Per evitar-ho s'ha creat una plataforma per demanar que es valori aquesta experiència i es creïn mecanismes per convertir-la en un títol, sigui de manera automàtica o mitjançant uns estudis suplementaris, caldrà contemplar diversos casos.
Com a interessat vaig participar en la creació de la plataforma, en breu tindrem maneres de fer-se soci i/o recolzar la plataforma. Seguirem informant.

visiteu el web de Experienciaesungrau.net

aquí teniu una article de Oscar Guayabero que ho comenta

l'hora dels regals

Arriben les festes i l'hora de triar regals. Enlloc d'omplir la casa d'objectes innecessaris podem intentar donar-li la volta i convertir-ho en una ocasió per omplir les cases de bon disseny. Aquí van una parell de recomanacions:

La tenda de 5.5 designers, on podeu trobar objectes de tot tipus. Ja vaig comprar-hi l'any passat i aquest any repetiré. Els seus objectes no deixen de sorprendre'm, realment són brillants.

La tenda de l'estudi Toormix, on podreu trobar la bossa de la foto.

Si teniu més idees compartiu-les als comentaris!

Belén redesign

nou projecte: Campus per la pau (UOC)

Acabo de penjar un nou projecte al web: una publicació anual per Campus per la pau de la UOC. He agafat afició a usar fotos de pantalla de vídeos de YouTube per projectes impresos, té alguna cosa informal i directe que m'atrau. També hem intentat potenciar la interacció entre paper i web amb codis QR i peus de foto amb els enllaços als vídeos que es mostraven.


http://www.pauderiba.com/cat/projectes/campus_per_la_pau/index.html