Pensar la Diagonal 2: qüestió de rols

Ara que l'Ajuntament ha mostrat visualment les opcions (tal com proposava fa uns mesos en aquest escrit :), ataquem el tema dels rols i responsabilitats. El procés de la Diagonal és sembant al procés client-dissenyador: Com incloure al participació sense sense perdre la responsabilitat? Qui mana sobre què? Què es pot preguntar i com?

el pacient assenyala els símptomes, el doctor defineix el tractment
Crec que usar imatges permet facilita que els ciutadans expressin les seves preferències però no hauria de ser el resultat final. Jo veig les imatges com una eina per entendre prioritats però només el professional pot determinar la solució. Peruquè? Punt següent:

Sense tota la informació no es pot delegar responsabilitat
Hi ha milers de coses que els responsables de l'Ajuntament saben i que nosaltres no: quins canvis implicarà a la circulació de la ciutat (canvis de sentit, embussos…), quin cost tindrà cadascuna de les solucions? Quin impacte comercial? Quina duració de les obres? etc. A més capacitat de decisió més responsabilitat i més informació cal. Pregunta a un nen si vol un donut o un plat de verdura. La solució hagués estat mostrar al costat de les imatges els avantatges i inconvenients de cada opció

Qua presento més d'una opció als clients (normalment és una) és perquè hi ha temes en què ells en saben més que jo que condicionen la decisió, sinó no té cap sentit preguntar, em paguen per mullar-me i fer-me responsable de la decisió.

Articles

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20100319/53897743004.html
http://www.avui.cat/cat/notices/2010/03/debat_obert_per_la_diagonal_91952.php
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20100319/53898769656.html
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20100319/53897753624.html

artistes o comunicadors?

Ahir, una alumna de l'escola BAU em deia que a l'escola fem projectes "poc realistes", i avui en parlava amb unes amigues de l'estudi Marnich: l'escola de de ser una rèplica de l'anomenat món real? o ha de ser un lloc d'experimentació per fomentar la creativitat radical? A la prestigiosa escola Royal College of Art hi ha un intens debat per decidir si l'escola ha de formar artistes o comunicadors. Em sembla una versió actualitzada del debat art-disseny. El debat és tant antic que cansa, i probablement això significa que aquestes paraules no ens serveixen al segle 21. Algú creu que siguin dos categories tan netament separables? Un mateix objecte pot ser art o disseny en funció del context, i l'història de l'art està plena d'encàrrecs i clients (la Capella Sixtina, per exemple). No pretenc desplegar grans arguments aquí però apunto 5 enllaços que sí aporten arguments:

un editorial brillant al Plec 14 d'Eina sobre el tema "El professor ha d’actuar com a client?"

un debat al Plec 60 d'Eina amb el títol "Roma o Bolonya? Europa, entre el mercat i la cultura". També hi trobareu un l'editorial titulada "No oblidar la societat" que analitza el dissenyador com a artista o com a servidor submís del que marquen les tendències.

un article sobre el debat per escollir el nou cap de l'escola RCA
http://observatory.designobserver.com/entry.html?entry=13038

i amb els tres primers, el quart enllaç gratis! un vídeo de TED sobre com l'educació mata la creativitat
http://www.ted.com/talks/lang/eng/ken_robinson_says_schools_kill_creativity.html

el llop disfressat d'ovella

Què penseu d'aquesta campanya? Fa dies que la veig i em provoca reaccions contradictòries Que ser pessimistes no ens ajuda i que es crei una iniciativa per canviar l'estat d'ànim em sembla fantàstic. Però la llista d'arguments falaços és massa llarga:

Si ens unim podem fer qualsevol cosa: FALS

Es bo unir-se, però canviar el país cap una economia del coneixement i deixar el totxo no es fa en dos dies, ni depèn per igual de tothom, depèn d'uns quants líders (polítics i empresarials) que han demostrat no estar a l'alçada. O és que algú creu que la crisi no era evitable? La Unió Europea feia temps que ho anunciava.

Tots ho estem passant malament: FALS

Cap dels famosos que apareixen al vídeo ha canviat el ritme de vida. Quant guanya al mes en Buenafuente? i en Gasol? la Barceló? Em sembla molt bé, fan molt bé la seva feina però no tenen tanta credibilitat parlant de passar-ho malament. La majoria de bancs han seguit tenint beneficis, simplement menors que altres anys. 

Tots podem contribuir: FALS

Uns més que els altres. Tots podem tenir una actitut constructiva però que el que ahir et va donar una hipoteca massa alta avui et demana que t'animis mentre et nega el crèdit em sembla lleig. Si els bancs haguéssin advertit a alguns clients que aquella hipoteca era massa alta per ells avui el problema seria menor. Si ara donéssin crèdit (amb els diners que l'Estat els va donar per fer-ho), ara la situació seria millor. Però ara ens diuen que tots hi podem fer. No tots tenim el mateix poder. 

Com aconsegueixes convèncer a 18 empreses perquè et donin 4 milions d'euros? 

Quins motius porten a aquestes empreses per gastar-se tants diners per animar-nos? L'autor de la idea ho revela en una entrevista: "Hemos visto que de cada 100 euros no gastados, 70 están vinculados a la falta de expectativas. Y eso ocurre en gente que tiene ingresos estables". Els aconsegueixes si els promets que la gent tornarà a consumir.

Sobre l'estratègia de comunicació
Probablement el millor hagués estat que l'autopr de la idea enlloc d'anar a buscar els empredsaris hagués promogut un moviment social, com ho són els referèndums per la independència o les manifestacions del No ala Guerra. Un dels problemes per mi ha estat intentar comunicar una iniciativa de les majors empreses del país com si fos una iniciativa popular. És lleig i contraproduent (veure reaccions més avall)
L'altre error relacionat amb aquest ha estat ser poc transparent amb els objectius, barrejar interessos per activar el consum amb millorar l'estat d'ànim de la gent em sembla pervers, i després de tants anys de publicitat enganyosa els ciutadans s'han tornat extremadament escèptics amb els missatges publicitaris. 


La campanya ha tingut molt ressò, a favor i tant o més en contra, passo alguns enllaços:
el web "estosololoarreglamosentretodos.org"
entrevista a l'autor de la idea
article d'Àlvaro Sobrino sobre el tema
grup a Facebook Esto deberían arreglarlo los que lo jodieron
La campaña estosololoarreglamosentretodos.org provoca un aluvión de críticas en la Red 
article a El País