Ara que l'Ajuntament ha mostrat visualment les opcions (tal com proposava fa uns mesos en aquest escrit :), ataquem el tema dels rols i responsabilitats. El procés de la Diagonal és sembant al procés client-dissenyador: Com incloure al participació sense sense perdre la responsabilitat? Qui mana sobre què? Què es pot preguntar i com?
el pacient assenyala els símptomes, el doctor defineix el tractment
Crec que usar imatges permet facilita que els ciutadans expressin les seves preferències però no hauria de ser el resultat final. Jo veig les imatges com una eina per entendre prioritats però només el professional pot determinar la solució. Peruquè? Punt següent:
Sense tota la informació no es pot delegar responsabilitat
Hi ha milers de coses que els responsables de l'Ajuntament saben i que nosaltres no: quins canvis implicarà a la circulació de la ciutat (canvis de sentit, embussos…), quin cost tindrà cadascuna de les solucions? Quin impacte comercial? Quina duració de les obres? etc. A més capacitat de decisió més responsabilitat i més informació cal. Pregunta a un nen si vol un donut o un plat de verdura. La solució hagués estat mostrar al costat de les imatges els avantatges i inconvenients de cada opció
Qua presento més d'una opció als clients (normalment és una) és perquè hi ha temes en què ells en saben més que jo que condicionen la decisió, sinó no té cap sentit preguntar, em paguen per mullar-me i fer-me responsable de la decisió.
Articles
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20100319/53897743004.html
http://www.avui.cat/cat/notices/2010/03/debat_obert_per_la_diagonal_91952.php
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20100319/53898769656.html
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20100319/53897753624.html
