16/03/2010

artistes o comunicadors?


Ahir, una alumna de l'escola BAU em deia que a l'escola fem projectes "poc realistes", i avui en parlava amb unes amigues de l'estudi Marnich: l'escola de de ser una rèplica de l'anomenat món real? o ha de ser un lloc d'experimentació per fomentar la creativitat radical? A la prestigiosa escola Royal College of Art hi ha un intens debat per decidir si l'escola ha de formar artistes o comunicadors. Em sembla una versió actualitzada del debat art-disseny. El debat és tant antic que cansa, i probablement això significa que aquestes paraules no ens serveixen al segle 21. Algú creu que siguin dos categories tan netament separables? Un mateix objecte pot ser art o disseny en funció del context, i l'història de l'art està plena d'encàrrecs i clients (la Capella Sixtina, per exemple). No pretenc desplegar grans arguments aquí però apunto 5 enllaços que sí aporten arguments:

un editorial brillant al Plec 14 d'Eina sobre el tema "El professor ha d’actuar com a client?"

un debat al Plec 60 d'Eina amb el títol "Roma o Bolonya? Europa, entre el mercat i la cultura". També hi trobareu un l'editorial titulada "No oblidar la societat" que analitza el dissenyador com a artista o com a servidor submís del que marquen les tendències.

un article sobre el debat per escollir el nou cap de l'escola RCA
http://observatory.designobserver.com/entry.html?entry=13038

i amb els tres primers, el quart enllaç gratis! un vídeo de TED sobre com l'educació mata la creativitat
http://www.ted.com/talks/lang/eng/ken_robinson_says_schools_kill_creativity.html