imaginar la Diagonal (3)

No pensava parlar més de la Diagonal però un escrit de Ricard Gomà on rebat l'argument que no és a l'abast dels ciutadans prendre una decisió amb visió global m'hi ha fet repensat. Ricard Gomà (ICV) defensa al seu blog la reforma de la Diagonal però després de llegir els arguments encara em sembla nés clar que aquesta no era la manera de fer-ho.

Rebato els seus arguments:

1 (és política decidir sobre el tipus de transport): 

Totes dues opcions van en la mateixa direcció, i només es deixa la sortida de la C per aquells que no hi estiguin d'acord. És a dir, les decisions ja estan preses.

2 (tenim una ciutadania educada i reflexiva) 

No n'hi ha prou. cal alguna cosa més, les decidions tenen moltes implicacions i no és a l'abast dels ciutadans (com jo) tenir la visió global. 

3 (El govern de Barcelona fem una aposta molt clara sobre el QUÈ) 

La meva experiència com a dissenyador em diu que els millors resultats surten quan els rols són els contraris: el ciutadà opina sobre el què (la visió, els objectius) i el professional determina si és viable i la seva resolució (el COM) 

Malgrat ser partidari de les consultes i la necessitat de reformar la Diagonal per reduïr el trànsit privat, el procés i la despesa (2M d'€) em fan dubtar entre la C i l'absentisme intencionat. Sí, a Suïssa en fan cada setmana però amb opcions realment diferents i sense campanyes que-guai-que-som que costen 2 milions d'euros.  

escrits anteriors sobre la Diagonal

http://pauderiba.blogspot.com/2009/06/imaginar-la-diagonal-visualment.html

http://pauderiba.blogspot.com/2010/03/pensar-la-diagonal-2-questio-de-rols.html

debat a can Cuní amb els 5 candidats (47min):
http://www.tv3.cat/videos/2890190/Els-liders-municipals-barcelonins-confrontats-per-la-Diagonal