Abans de tot creiem correcte presentar-nos, som Alberto Reyes i Marçal Martínez de grafriks.com, dissenyadors i guanyadors del concurs amb el cartell en qüestió
Respectant sempre la llibertat d'opinió i de crítica de qui alimenta aquest blog, i amb tota la consideració cap a ell com a professional, creiem que en aquest cas la crítica és pobre d'arguments pel que fa al recurs utilitzat en el disseny del cartell, i que l'autor s'ha pogut precipitar en les seves reflexions sense haver consultat la informació necessaria.
En el post es cita un article del periodista i dissenyador Alvaro Sobrino, a qui tenim en gran consideració i admiració, on posa de relleu l'abús d'un recurs de manera gratuïta i com a moda passatgera, i ho argumenta amb diversos exemples on possiblement un altre opció no hagués variat el resultat, o si i positivament. En l'execució d'aquesta proposta érem perfectament conscients del recurs utilitzat i de la seva difusió i aplicació. En el nostre cas, ens ajudava a obrir camí, junt amb altres elements, cap a la intenció comunicativa final de la peça. Evidentment si que hi han dissenyadors que són creadors de nous llenguatges i recursos, verdaders monstres de la creació gràfica amb els que tots somiem, algun dia, compartir-hi un tros de cel.
En el cas del concurs, cal esmentar que l'organització va elaborar unes bases d'un concurs tancat per professionals i estudiants de disseny, on el jurat el formaven 4 dissenyadors professionals, un director d'escola de disseny i el Degà del Col·legi Oficial de Disseny Gràfic, entre d'altres. D'altre banda, la dotació econòmica d'aquest està en concordança amb el projecte y lluny de ser "peanuts", igualment que nosaltres humilment estem lluny de considerar-nos "monkeys". Aquestes bases es poden consultar: http://www.cugat.cat/docs/bases-concurs-cartells.pdf
Esperem que els nostres arguments, allunyant-se de pretendre justificar-nos, ajudin a veure el cas des de una altre perspectiva No volem acomiadar-nos sense agrair la oportunitat de rèplica que se'ns ha atorgat, i perquè negar-ho, l'orgull de que algú centri temps i esforços criticant una obra de dos humils joves dissenyadors com nosaltres
ok, vist el que dieu sí que m'he precipitat en algunes coses. Celebro que hagi estat un concurs tancat, m'ho havia mirat ràpid i donada la tendència als concursos oberts i no remunerats vaig assumir que era un més. El següent pas seria que l'Ajuntament es decidía a pagar la participació, per poder-hi dedicar més temps i poder "crear llenguatges nous". Encara se'm escapa quina és "la intenció comunicativa final" i el perquè usar una fórmula coneguda. Com que formalment estava ben resolt no dubto que (amb temps remunerat) podríeu haver creat "de zero", no cal ser taaaan monstre crec :) El sarcasme del text surt de la frustració de veure com clients sense excuses per ser plenament professionals tiren de concursos amb pressupostos ajustats. (6.000 per tot no és un gran pressupost per un estudi). Ajuden a començar però dificulten la consolidació.
Abans de tot creiem correcte presentar-nos, som Alberto Reyes i Marçal Martínez de grafriks.com, dissenyadors i guanyadors del concurs amb el cartell en qüestió
ResponEliminaRespectant sempre la llibertat d'opinió i de crítica de qui alimenta aquest blog, i amb tota la consideració cap a ell com a professional, creiem que en aquest cas la crítica és pobre d'arguments pel que fa al recurs utilitzat en el disseny del cartell, i que l'autor s'ha pogut precipitar en les seves reflexions sense haver consultat la informació necessaria.
En el post es cita un article del periodista i dissenyador Alvaro Sobrino, a qui tenim en gran consideració i admiració, on posa de relleu l'abús d'un recurs de manera gratuïta i com a moda passatgera, i ho argumenta amb diversos exemples on possiblement un altre opció no hagués variat el resultat, o si i positivament. En l'execució d'aquesta proposta érem perfectament conscients del recurs utilitzat i de la seva difusió i aplicació. En el nostre cas, ens ajudava a obrir camí, junt amb altres elements, cap a la intenció comunicativa final de la peça. Evidentment si que hi han dissenyadors que són creadors de nous llenguatges i recursos, verdaders monstres de la creació gràfica amb els que tots somiem, algun dia, compartir-hi un tros de cel.
En el cas del concurs, cal esmentar que l'organització va elaborar unes bases d'un concurs tancat per professionals i estudiants de disseny, on el jurat el formaven 4 dissenyadors professionals, un director d'escola de disseny i el Degà del Col·legi Oficial de Disseny Gràfic, entre d'altres. D'altre banda, la dotació econòmica d'aquest està en concordança amb el projecte y lluny de ser "peanuts", igualment que nosaltres humilment estem lluny de considerar-nos "monkeys". Aquestes bases es poden consultar: http://www.cugat.cat/docs/bases-concurs-cartells.pdf
Esperem que els nostres arguments, allunyant-se de pretendre justificar-nos, ajudin a veure el cas des de una altre perspectiva
No volem acomiadar-nos sense agrair la oportunitat de rèplica que se'ns ha atorgat, i perquè negar-ho, l'orgull de que algú centri temps i esforços criticant una obra de dos humils joves dissenyadors com nosaltres
ok, vist el que dieu sí que m'he precipitat en algunes coses. Celebro que hagi estat un concurs tancat, m'ho havia mirat ràpid i donada la tendència als concursos oberts i no remunerats vaig assumir que era un més. El següent pas seria que l'Ajuntament es decidía a pagar la participació, per poder-hi dedicar més temps i poder "crear llenguatges nous".
ResponEliminaEncara se'm escapa quina és "la intenció comunicativa final" i el perquè usar una fórmula coneguda. Com que formalment estava ben resolt no dubto que (amb temps remunerat) podríeu haver creat "de zero", no cal ser taaaan monstre crec :)
El sarcasme del text surt de la frustració de veure com clients sense excuses per ser plenament professionals tiren de concursos amb pressupostos ajustats. (6.000 per tot no és un gran pressupost per un estudi). Ajuden a començar però dificulten la consolidació.
Bé sort amb la feina