"La cursilada que volia ser multicultural i era colonialista" i altres èxits Nadalencs

1. La cursilada que volia ser multicultural i era colonialista: dir Bones Festes amb idiomes exòtics pot semblar multicultural i modern i guai, però en el fons és pretendre que el Nadal és universal, però no és el cas. Em semblaria més madur assumir que és una festa occidental i prou, si Japó, Rússia o Emirats Àrabs ho celebra és només degut al nostre colonialisme cultural, que per cert és molt poc modern.

2. la cursilada més ensucrada, suposo que deu ser idea d'algun funcionari de l'ajuntament, o de debò una agència ha venut aquesta idea. Per cert, si som multiculturals i assumim que no tots som iguals podríem deixar de banda el pare Noel i referir-nos als reis, no?

3. aquesta em sembla un encert, un exemple de que es pot tocar el tema Nadalenc sense caure en cursileries

l'oposat a la compra compulsiva

En aquest moment de regals compulsius us mostro un exemple contrari: la compra superinformada, superespecialitzada. Algú n'ha dit prosumer (de professional consumer). Us comentava en una entrada anterior que estic participant en un projecte de boca orella, bàsicament em van regalar unes bambes de gama alta (Asics Kayano) i em van demanar que les provés i opinés el que cregués. Quan una marca té confiança en el seu producte n'hi ha prou per deixar-lo provar i que la gent opini lliurement, realment són fantàstiques.

Però, al loro!: Això que veieu a sobre és l'anàlisi de petjada del meu peu, un escàner 3D va mesurar diverses parts dels meus peus. Ara sé que el meu esquerre és 2,1 mm més llarg i el perímetre 1,6 mm més ample. I el més important, la posició dels peus respecte al terra: com que el meu angle és de 3,5º (dret) i 5,2º (esquerra) sóc un pronador lleu, i per tant haig de dur bambes que corregeixen per aquesta manera de recolzar-lo. A sota podeu veure un gràfic que ho explica millor.

Aquest cas és una mica extrem d'acord, però amb la facilitat de trobar informació i amb tants productes en competència per un mateix producte no té sentit l'especialització en aquelles àrees que ens preocupen-interessen més?. Un argument clàssic: Tota la vida hem anat amb bambes cutres i no ha passat res. Erroni: els nostres avis no anaven al Dir 3 vegades per setmana, no corrien maratons als 50 anys i menys encara sense tenir lesions. Podeu veure un vídeo sobre com s'estudia la petjada aquí.

la meva torradora americana és una inadaptada culturalment

No, no sóc un guarro, és que la meva torradora està pensada per pa de motlle. Però jo uso pa "europeu", i aquesta petita diferència suposa dos grans problemes:

• les engrunes que genera el pa d'aquí són molt més grans i abundants que les del pa de motlle i per tant el minúscul recollidor de molles no serveix de res.
• les llesques de pa de motllo són prou altes per ser agafades un cop s'han torrat però el pa de pagès o la baguette sovint queden amagades i m'haig de cremar els dits per agafar-les.

Potser semblen banals però cremar-se els dits i tenir la torradora plena de crostons carbonitzats durant tota la vida útil de la torradora no és agradable. Si jo fos fabricant de torradores i tingués tot el dia per pensar en el meu producte no em costaria tant pensar-hi, no? Ni tan sols caldria fer massa estudis d'usuari. De totes maneres si el fabricant és americà hagués estat bé estudiar els usuaris per tenir feedback.
Els meus colegues de Smart van escriure un article sobre l'adaptació cultural (entre d'altres coses) dels productes, podeu llegir-lo aquí.

L'experiència és un grau

L'aplicació del pla Bolonya a les escoles de disseny comporta que hi hagi una majoria de professors licenciats. Si bé això té sentit per molts estudis, no encaixa amb la realitat actual del disseny a Catalunya. En no haver-hi títol oficial fins ara els professors haurien de venir d'altres disciplines (Art, sociologia, antropologia…) i es perdria un professorat amb una experiència professional i docent que ha estat responsable de les darreres generacions de dissenyadors.
Per evitar-ho s'ha creat una plataforma per demanar que es valori aquesta experiència i es creïn mecanismes per convertir-la en un títol, sigui de manera automàtica o mitjançant uns estudis suplementaris, caldrà contemplar diversos casos.
Com a interessat vaig participar en la creació de la plataforma, en breu tindrem maneres de fer-se soci i/o recolzar la plataforma. Seguirem informant.

visiteu el web de Experienciaesungrau.net

aquí teniu una article de Oscar Guayabero que ho comenta

l'hora dels regals

Arriben les festes i l'hora de triar regals. Enlloc d'omplir la casa d'objectes innecessaris podem intentar donar-li la volta i convertir-ho en una ocasió per omplir les cases de bon disseny. Aquí van una parell de recomanacions:

La tenda de 5.5 designers, on podeu trobar objectes de tot tipus. Ja vaig comprar-hi l'any passat i aquest any repetiré. Els seus objectes no deixen de sorprendre'm, realment són brillants.

La tenda de l'estudi Toormix, on podreu trobar la bossa de la foto.

Si teniu més idees compartiu-les als comentaris!

Belén redesign

nou projecte: Campus per la pau (UOC)

Acabo de penjar un nou projecte al web: una publicació anual per Campus per la pau de la UOC. He agafat afició a usar fotos de pantalla de vídeos de YouTube per projectes impresos, té alguna cosa informal i directe que m'atrau. També hem intentat potenciar la interacció entre paper i web amb codis QR i peus de foto amb els enllaços als vídeos que es mostraven.


http://www.pauderiba.com/cat/projectes/campus_per_la_pau/index.html

dubtes postmortem sobre la marca Bcneta

Bcneta, la marca més guai de neteja de carrers ha mort. quan ha durat la marca? uns 10 anys, és prou temps però per una marca no és massa temps. Valia la pena? No ho sé. Quin cost devia tenir llançar-la i aplicar-la? Perquè cal donar tanta visibilitat a un servei de neteja d'un ajuntament? Cal comunicar tant la neteja de carrers en una ciutat prou neta? És sostenible en termes de contaminació visual? Si cada servei actués igual hom ni veuria els OPIs. No és just que siguin més cridaners la Guardia Urbana o els Bombers?

Mario Eskenazi la va portar al món, i Mario ha creat la descendència. Però oh! fracàs de modernitat guai, la nova marca no és com la mare! Bcneta era tan guai que fins i tot incloia un signe d'admiració! apareix un símbol correctet ell, massa correctet crec, que no molesta ningú i agrada a les tietes modernes. I amb ell una marca estrictament funcional, ben bé com si fos un departament de la Generalitat. Res de noms moderns, una marca (casi) organitzativa i racional, que indica el departament  (medi ambient) i el subdepartament (Gestió de Residus). El "casi" és per un detall de modernitat guai: Barcelona pel Medi ambient (Pel medi ambient som-hi, que diria la Generalitat). Un dubte de contingut: millorar el tranport públic no és també clau pel medi ambient (menys cotxes)? 

credibilitat i màrqueting participatiu

Un estudi ben recent de Nielsen analitza la credibilitat que té la publicitat segons el mitjà. Algunes coses interessants:

• després de tants anys i tants anuncis, la televisió segueix tenint un posició respectable (???)
• les posicions més altes són per canals "neutrals": amics, comentaris d'usuaris.
• per alguna raó els webs corporatius mantenen una credibilitat alta, potser no és percebut com informació publicitària? (de fet ho és)
• la novetat es paga: els mòbils no tenen credibilitat

La pressió publicitària i el descrèdit de la publicitat ha potenciat els formats amb un missatge menys explícit: esponsorització, product placement, blogs,… però malgrat tot em sorprèn que la publicitat encara mantingui un certa credibilitat, honestament crec que no se la mereix (mireu 10min. d'anuncis sense sofà ni son i veureu). Tal com es deia que a l'escola calia ensenyara llegir el diari és d'esperar que la formació audiovisual a les generacions joves porti coneixement esperit crític, i això baixarà la credibilitat.
És en aquest context que apareix el marketing participatiu, per potenciar el boca a boca ("word of mouth") a partir d'una experiència real i un missatge honest. Resulta que per casualitats de la vida participo en un projecte, que funciona així: Per divulgar les virtuts d'una marca de calçat esportiu (Asics) m'han regalat un parell de bambes de gama alta, i a canvi em demanen que les provi i opini. Bé, ara mateicx vaig a estrenar-les, ja us diré què tal.
Aquest és l'article al blog de l'empresa que fa el projecte, allà hi podreu trobar altres escrits sobre el "word of mouth".

la publicitat com a art de masses

Fa poc he acabat un llibre anomenat Una filosofía del arte de masas, de Noël Carroll. (Ed. Machado Libros, col·lecció filosofía, núm 128, 1998) que vol establir les bases perquè l'art de masses sigui considerat seriosament pels teòrics de l'art. el llibre recopila totes acusacions que s'han fet a l'art de masses, i malgrat sorprenentment no ho menciona em semblen totalment pròpies de la publicitat. Vosaltres mateixos, les resumeixo en aquests punts:

L'art de masses…

• és impersonal, producte creat per la indústria (no creació individual)
• busca adaptar-se al major núm de persones (és una mercaderia)
• per això no demana esforç ni participació
• és un art útil (per distreure, etc)
• codificat (usa codis coneguts per ser eficaç i arribar a tothom)
• i per tant és previsible
• defensa la moral majoritària (políticament correcte)
• usa emocions de molta intensitat i poca profunditat
• busca les emocions com a fi en si mateix
• incita als impulsos (cedeix a l'autocontrol) [ i al sentit crític respecte els productes ]

La idea no és meva, recordo llegir aquest paral·lelisme a el que va ser comissari de la fira d'art Experimenta i actual director del Macba, Bartomeu Marí que afirmava que la publicitat era l'art dels nostres dies (l'art de masses, suposo). A l'altre extrem hi tenim l'Art amb majúscules, el que ell ara exposa al Macba. el problema és que les últimes visites que hi he fet han estat un fracàs (per mi), passejant per internet trobo projectes molt més estimulants, però aquests es troben entre el poder de les masses i el poder de les elits influents. Entre uns i altres hi ha un món sense sponsors.
PD: Vaig estudiar art a la carrera i sóc dissenyador, algú em pot explicar què més em cal per gaudir de l'art contemporani dels museus?

pedagogia de disseny per tots els públics

Aquesta és la imatge té del disseny bona part de la població, una imatge patètica que, com les males herbes, no hi ha manera d'eliminar. El meu amic i col·lega professional fa una col·laboració regular a Ona Catalana sobre comunicació i esport. És una bona acció per divulgar què carai fem els dissenyadors-comunicadors d'una manera amena i a partir del món de l'esport. Podeu veure al seu blog els vídeos que està comentant per la ràdio.

Per sentir-lo:
Cada dijous a les 18,15h a Ona fm (103.5 Barcelona)

el blog amb els audios i els vídeos comentats

http://carlesgrauros.blogspot.com/

PD: no podria la divulgació ser una categoria als LAUS?

com recollir 536 kg de residus per persona/any de manera sexy

Encara no han arribat els reis i els nous contenidors ja són aquí. Donat que tenen molta presència a l'espai públic és com si els ciutadans ens haguéssim comprat un nou sofà per al menjador. Quines innovacions aporten?

reciclar serà sexy: Com tantes coses reciclar primer va ser un deure pesat i gris, i aviat serà un gest modern i sexy, d'aquí que els primers contenidors fossin caixes grises (intentaven ser invisibles), i aquests aportin color com una proclamació pública de "reciclar és modern!". Si els comparem amb els primers contenidors és veritat que segueix la tendència a tractar-los amb la mateixa cura que qualsevol altre element de mobiliari urbà. Al final simplement acabaran essent una activitat de civisme bàsica com dutxar-se o pagar impostos, i probablement s'integrin a la infratructura bàsica de qualsevol ciutat, com l'electricitat abans era una afegit i ara va per sota terra, potser així serà el futur del reciclatge.
Per cert, ha estat el mateix camí que ha seguit les compreses, de ser un tema tabú i gris a proclamar l'exhuberància menstrual amb els packs més coloristes del super.

Marques tàctils: Si recilar és deixa de ser de minories, també els cecs han de poder reciclar. Aquestes marques tàctils han estat pactades amb l’ONCE. Estan col·locades a la banda dreta del contenidor i separades de les boques per evitar que s’embrutin. Tenen unes dimensions (10 cm d’alçada i 0,5 cm de profunditat) que les fan fàcilment resseguibles i detectables amb una mà. Són de color negre sobre cercle de color blanc i es col·loquen sobre el fons gris del contenidor per potenciar el contrast visual i facilitar la seva identificació a les persones amb discapacitat visual. Personalment crec que aporten un toc de qualitat al contenidor, li senta bé.

Podeu trobar més detalls al PDF de l'Ajuntament, on per exemple es diu que la mitjana de residus generats per ciutadà a Barcelona se situa l’any 2008 en 1,47 quilos/habitant/dia. O sigui 536 Kg a l'any. Perquè no ho fem saber?
info sobre el nou servei de neteja i gestió de residus 2009-2017 
info sobre els nous contenidors (PDF)

queda pendent:

• explicar els beneficis de la recollida orgànica, que s'usen per produïr compost o biogàs (i perquè això és important).
• experimentar si els mateixos ontenidors podrien un OPI on posar-hi consells, detalls de la separació o dades sobre el funcionament del reciclatge a la zona.

discussió sobre els límits del Design Thinking

Després de tan soroll i hype amb el terme Design Thinking una veu autoritzada com Peter Merholz posa els punts sobre les "i"s i desmitifica la idea que els dissenyadors són la salvació a tot.

http://blogs.harvardbusiness.org/merholz/2009/10/why-design-thinking-wont-save.html

Alguns punts de la discussió:

• el potencial del Design Thinking és quan treballa integrat amb altres disciplines, sol té limitacions (com qualsevol disciplina sola)
• per tant no devalorem els coneixements de gestió empresarial que han liderat les empreses fins ara, el cervell esquerra encara pot aportar molt.
• compte amb l'ús indiscriminat i hype marquetinià sobre la nova raça de salvadors de la humantitat que vesteixen de negre
• si altres disciplines aporten tant al Design Thinking (com l'antropologia amb els seus mètodes), no és estrany que el nom es refereixi només al disseny?

PD: no us perdeu els comentaris que tenen el mateix nivell

conferència de Eatock i altres a iTunes U

No hi ha excuses per no estar al dia del que passa a tot arreu, en qualsevol camp. Un dissenyador admirat com Daniel Eatock té una conferència de gairebé 2 hores a iTunes U. Per trobar-ho:

iTunes > iTunes Store > iTunes U > Architecture / Design - Tracks > Daniel Eatock

iTunes U és un servei gratuït (diria) que ofereix continguts de diverses disciplines en podcasts de audio i vídeo. Més interessant que la majoria de la tele.

felicitats! (de veritat?)

Un mail automàtic de felicitació amb el títol "rep la nostra felicitació més sincera". sincera? no és una contradicció tractant-se d'un mail automàtic? i jo que pensava que era una eina per fidelitzar el client i oferir-me productes… que malpensat sóc! :)

identitat moderna: entre Heràclit i Belén Esteban

Victor Amela m'encanta, és l'únic personatge públic capaç de tocar extrems tan contrastats com l'entrevista periodística (La Contra de la Vanguardia), el crític literari (El Senyot Boix a C33) i la tertúlia televisiva (AruCitys a TD8).
El millor de tot és que en tots tres registres se'n surt bé, i el que és més exemplar per aplicar-ho a la identitat corporativa de les empreses: és coherent. Mai deixa de ser el mateix però sap desplegar les seves facetes (tots les tenim) segons el context. Adapta el to de veu, el vocabulari, el llenguatge verbal (molt més contingut en literatura) i el vestuari. A AruCitys adopta el to més informal amb alusions a la seva vida personal (un to "blogger"), mentre que en literatura treu la cara erudita.

Moraleja: La identitat del segle 21, ha de ser variable i acceptar un cert grau de contradiccions, la coherència absoluta suggereix guió i falta d'espontaneitat. I captar molt el to del mitjà: quants blogs hem vist que semblaven notes de premsa?

només em pregunto: després de sopar què fa llegeix Heràclit o veu Belén Esteban

article: marques en temps de crisi

Aquesta setmana s'ha publicat una article sobre el moment actual de les marques en què he participat. L'article és de Javier Velilla i es s'ha publicat a la revista del Col·legi dels Agents Comercials de Catalunya. Podeu descarregar l'article aquí, o la revista sencera al seu web. El podreu trobar al meu web, a la secció d'articles.

acabat d'imprimir!

que emocionant és obrir els sobres que arriben d'imprempta! acabo de rebre unes mostres d'un projecte recent i estic com un nen amb sabates noves :) si la feina m'ho permet, podreu veure el projecte ben aviat al web.

que modern que sóc!

No, no he canviat d'opinió sobre l'estètica dels 80's :)
Només m'he comprat un llibre del crític de disseny Rick Poynor anomenat "Obey the Giant", però això no l'important, el que puntua per ser modern és:

1. l'he comprat per internet (5 points)
2. és de segona mà (10 points)
3. és un llibre "contra-cultural" (5 points)
4. és l'edició original en anglès (1 point)
5. vaig conèixer el llibre sentint una conferència de l'autor (2 points)
6. vaig sentir la conferència en format podcast (5 points)
7. i el més modern de tot: no recordo com vaig conèixer el podcast (15 points)
8. he escrit un post al meu blog comentant-ho :)

Em sento tan modern i satisfet que no sé si llegiré el llibre, potser no llegir-lo seria encara més modern?
tota una experiència a l'abast de tothom: 14€ a Amazon

La petita diferència entre ser low-cost cool o ser cutre

Fa dies que els dissenyadors en parlem: Ikea ha deixat la seva tipografia de tota la vida (Futura) per una qualsevol: la humil Verdana. Sembla que pot ser un canvi sense massa repercussions més enllà del petit boom mediàtic però pot acabar essent més important del que d'entrada sembla.
Els motius que argumenta IKEA: una tipo sense llicència (ja està pagada en comprar un Mac o PC), existeix a tot arreu i en tots els alfabets i es pot usar en tots els suports.
Perquè els motius no resulten convincents: El tema dels suports i els idiomes sona a excusa, cap altre empresa ho fa i no suposa cap problema. Al final estaran usant una tipografia pensada per pantalla per elements impresos, es pot dir que s'adapta a tots els mitjans? Per la 3a publicació més gran del món (després de la Bíblia i Harry Potter) quina importància pot tenir el cost de les llicències de Futura? l'equivalent quants catàlegs? (que per cert es reparteixen indiscriminadament).

La petita diferència entre IKEA entre low-cost cool o ser cutre
L'èxit de cadenes com Zara, GAP o altres és que tenen preus mínims però mantenen un nivell més que decent en botigues i comunicació. En paraules del que va ser director de GAP a final dels noranta: "GAP triomfa perquè no et fa sentir pobre". Canviar la tipografia pot ser un detall que faci creaur la delicada línia que separa el cool del cutre. Sobretot si la mateixa política s'aplica a altres factors: netejar menys sovint les botigues, atendre amb menys educació als clients… la tipografia no forma part del servei?
Atenció als dissenyadors: esperem que cap client s'animi a seguir el mateix camí, jo ja ho he sentit més d'una vegada.

Aspectes positius: Hem vist un debat que va més enllà dels professionals del disseny, per un dia les discussions al bar eren sobre tipografia enlloc de futbol, i la nostra societat pot educada en disseny ho necessita… una vegada al mes ;)

+ info:
Time Magazine
Ikea Fans
New York Times

PD: per cert, aquest bloc està escrit en Verdana… al meu pesar. Per queixes truqueu a Bill Gates que va ser l'expert que va triar les tipografies universals

TED Talks: sobre disseny i èxit social

Probablement algun coneixereu les xerrades de TED, són una col·lecció de videos on els conferenciants toquen temes molt diversos (societat, tecnologia, felicitat, disseny, art, ecologia) en un format curt (el més llargb que he vist té 25 minunts). En proposo 2 però ja n'he vist una pila, remeneu i trobareu perles

Don Norman: "3 ways good design makes you happy"

A una certa edat un no només es deixa anar sinó que sap explicar coses amb el cor i al cap al mateix temps. Una xerrada divertida que parla molt sobre el rol del disseny a les nostres vides.

Alain The botton: a kinder gentler philosophy of success

Amb el seu estil didàctic habitual (una mica més accelerat) Alain de Botton ens parla de com mesurem l'èxit, s'explica molt bé i té una argumentació perfecte.

www.ted.com

per cert, el web està en molts idiomes, inclòs català. Aquells que us animeu podeu posar subtítols als vídeos en el vostre idioma.

apagar els llums

Desde que Google va comprar youTube no ha deixat de fer petites innovacions per pulir el producte. Una de les darreres que he vist ha estat "apagar las luces": en videos de llarga durada (1h?) youTube ens permet apagar el fons blanc de la pàgina per disfrutar més del vídeo. Em sembla un encert però a mateix temps no li veig massa lògica si hi ha el format de pantalla completa. De tota manera aquest detalls donen la mida de la cultura d'experiència d'usuari de Google.

Aquesta idea la podría adoptar el servei de metro nocturn: no seria millor que baixesin la intensitat de la llum als vagons durant el servei nocturn? Com a usuari he tingut la sensació que mantenir la il·luminació habitual trenca l'ambient nocturn (carrer, bar de copes…), i per altra banda és un record desagradable del trajecte a la feina per aquells que usen el metro cada dia.

ofrena de logotips

L'ofrena floral al monument de Rafel de Casanovas per la Diada de l'onze de setembre s'ha convertit en una ofrena de logotips. Si bé fa uns anys els partits i institucions quedaven satisfets posant el seu nom al ram de flors ara les flors són el de menys i el que entreguen és una reproducció el més fidel possible els logotips respectius. Apropiació de la diada per promocionar els partits? sortiran ofrenes de pizzes Tarradellas per destacar la seva catalanitat? o de CocaCola per "integrar-se en el teixit social"? potser simplement podríem veure-ho com l'únic dia de l'any que un "objecte visual" es converteix en el centre d'un acte cultural.

millorar la marca o el producte?

Acabo de llegir un fantàstic article al blog de Saffron, amb el que no puc estar més d'acord: Les grans marques van néixer sobre un gran producte. Quan hi ha problemes molts directius sempre recorren a la mateixa solució: branding i publicitat, enlloc de preocupar-se per millorar el producte. Treballant com a consultor d'innovació he vist amb frustració com es regatejaven pressupostos de projectes d'innovació mentre es gastaven fortunes en publicitat. Però ja se sap que els pressupostos de publicitat i màrqueting no es discuteixen. El resultat és una oferta de productes on abunden els mals vins amb etiquetes maques.

post - vacances

percepcions alterades post-vacances

Hola de nou, torno amb unes bones vacances prou llargues per sentir estrany el que ha estat el dia a dia de tot l'any. Després de 4 setmanes entre el Pirineu i les vinyes de Bordeus m'ha sorprès el soroll a Barcelona, la quantitat d'asfalt, i he vist ridículs el que anomenem espais verds urbans. També he estat un mes sense televisió, i aquests dies em molesten (encara més) els anuncis i el volum alt. Per desgràcia aquestes impressions duren poc i ben aviat estaré pujant el volum de la tele i sentint la muntanya de Collserola com si fos el MontBlanc.

Un souvenir de França: dins d'algunes esglésies vaig trobar un suport amb tot de fulletons que tractaven diversos temes: divorci, avortament, casament, i altres. Acostumat a l'església espanyola esperava el pitjor però haig de dir que el fromat i el tracatament dels temes em va semblar encertat: "Sóc diverciada, em puc confessar i combregar"? El to didàctic mostra que la pèrdua de feligresos no és només un problema espanyol però no sé si aquest el to directe i actual es correspon amb l'experiència d'usuari de diumenges al matí.

bones vacances!

ens veiem el dia 1 de setembre!

Google Wave: el relleu del email

Fa uns dies es va presentar Google Wave, un servei de Google que canviarà totalment la manera de treballar en grup, comentar, escriure's. Una demostració de la salut de Google per 2 aspectes:

el producte

Un pas espectacular cap a aplicacions online (web based), la riquesa d'interaccions i la complexitat de l'interfície fan oblidar que tot passa dins la finestra en un navegador.

Google Wave canvia el paradigma de com ens comuniquem avui, especialment pel que fa als mails on es van sumant respostes de diversa gent. A més és en codi obert (Opensource) i això enriquirà molt la varietat d'aplicacions que tindrà. Google Wave permet una interacció en temps real amb altres usuaris de forma radical: abans que l'altre envïi el missatge els seus colegues ja el poden llegir, 2 usuaris poden editar al mateix temps un album de fotos, posant títols, ordenant-les… al mateix temps.

Una dificultat: tal com avisen, la nostra vella cultura mail serà un obstacle que haurem de deixar enrera per canviar d'hàbits, toca un hàbit cultural.

la presentació

Com Steve Jobs e les presentacions d'Apple… però més familiar, més "campechano" i relaxat. No tan perfecte, no tan teatral, com una reunió en família. Elñs presentadors són treballadors anònims de Google, qui realment desenvolupa el produte, i això li dóna molta força i credibiliotat a la presentació. I per això els perdonem que portin aquestes samarretes mal posades, que es penji l'ordinador i que diguin "no recordo què venia ara". No passa res, ningú es posa tens. Quantes empreses de 10 treballadors presenten amb un estil formal i sobreactuat, i una mega empresa cpom Google presenta "amb sabatilles".

mireu el video sencer o el resum en castellà

juguem a fer-nos el rebel

Absolut Vodka ha llançat una campanya que proclama un món sense etiquetes. "porque cada uno se muestra como es" "porque ninguna etiqueta te definiria"

i a més ens inviten a treure el logo del nostre blog: "Quién da personalidad a tu blog? tu talento o tu logo?"

Trampes trampes trampes… Sr Absolut, el teu logo és la teva ampolla (que has promogut a la publicitat). T'atreveixes a servir el teu vodka en una ampolla genèrica? Què és més important el teu producte o la teva ampolla? No? Realment creus que és tan distintiu?

Tot plegat la típica campanya que busca ser viral jugant a fer-se el rebel, jugant amb els arguments de forma barroera (que jo involuntàriament estic promovent)

Que divertit és fer-se l'antisistema cobrant sous de director creatiu, no?

busque, compare i si encuentra algo mejor…

McKinsey ha publicat un article que analitza com ha canviat l'esquema tradicional segons el qual les persones compren. Com en tants altres processos, la linealitat deixa pas a processos cíclics i més complexos. Com que la inèrcia ens pot portar repetir enfocs coneguts hauriem de revisar si tenim prou presents aquestes novetats a l'hora de definir en l'estratègia de comunicació, especialment quan l'actitud crítica i super-informada dels usuaris no farà més que créixer.

Per veure l'article sencer cal ser soci però la versió resumida dóna prou pistes, i inclou un gràfic amb audio. La meva impressió és que McKinsey no és el primer en dir les coses però sí qui les diu amb més solidesa i recerca al darrera. D'alguna manera quan ho diu McKinsey és que la tendència està consolidada.

imaginar la Diagonal… visualment (actualitzat)

Afegeixo a aquest post un cas similar a San Francisco que va més enllà. No és que es mostrin imatges per il·lustrar canvis urbanístics sinó que es fa una maqueta 1:1, una prova en baix cost del que serà. Avantatges:

- costa poc (potser menys que una campanya com la que ha fet l'Ajuntament)

- permet aprendre dels errors abans de fer la construcció definitiva

- tranquilitza als ciutadans que no ho veuen clar com quedarà

podeu veure l'exemple aquí

Pensar visualment: L'Ajuntament de Barcelona ha volgut fer participar els ciutadans en la remodelació de la Diagonal. Quan un està responent mesures com "disminuir la distància a creuar entre voreres" va imaginant-se com quedaria, i sovint es fa difícil imaginar què implica "disminuís el nombre de carrils destinats al transport privat". Em semblaria molt més eficaç i aclaridor mostrar imatges que visualitzin les opcions, per acompanyar o per substituïr el text. Resulta més fàcil per un públic no professional, ràpid de respondre i deixa menys marge d'interpretació.

Articular la participació i professionalitat: Aquesta consulta segueix la tendència dels concursos que comentava en l'escrit anterior. Em sembla que cal trobar l'equilibri entre la participació i el criteri professional, els ciutadans poden contribuir al concepte, però el com ha de ser cosa dels urbanistes, arquitectes o paisatgistes ("preferiria mantenir la filera central d’arbres, però es podria desplaçar la lateral"). També crec que el que es pregunti ha de ser vinculant (si no, millor no preguntar), desconec si aquest serà el cas.

+ info

imatge: http://www.tramvia.org/

marcas ubicuas: la táctica del calamar

Los amigos de Luna comentaban en su blog como Estrella Damm acumulaba valores contradictorios bajo su marca: ¿qué ocurre cuando las marcas adquieren sobrepeso, se vuelven ubicuas y nos proponen un montón de diferentes valores?

No he podido resistir un comentario… que se convierte en post

Ayer estaba en el concierto de U2 y pensaba en lo mismo: El CD es minimal, casi sublime, la identidad de la gira tiene una estética entre medio militar medio moderna, el escenario parece galáctico, los audiovisuales con look contracultural y los músicos entre el cuero roquero y lo neohippy-chic de la arruga natural con brillantecitos de colores… ¿No es típico de los productos de gran consumo acumular contradicciones para ser ubicuos? ¿borrar los límites de la identidad no es una forma de serlo todo? Es la táctica del calamar (confusión), al fin y al cabo no se puede estar en contra de algo no definido. Con tanta presión y confusión mediática uno acaba para dejar de pensar y simplemente repetir el nombre del producto, hay algo de borrego en ésta estrategia. Uno nunca sabe si es fruto de la estrategia o del caos pero personalmente abogo por el modelo contrario: un concepto, un producto, una marca. Es el modelo Apple, quizá por eso sea tan exitosa y quizá por eso nunca supere el 10% de penetración, es como un gran PyME que no quiere entrar en la liga de las marcas sin (un) sentido.

exposicions en format tapas

Avui he visitat dues exposicions del Disseny Hub amb un format de mini-exposició: Low Cost i Multirambles. Minis per tamany, per espai i per pressupost (suposo). Fer diverses exposicions petites vinculades em sembla una bona idea, ve a ser una sèrie en capítols amb l'avantatge de variar els recursos expositius i l'enfoc a cadascuna. Més revista, més fresc. És com una tapa de expo.

Low Cost: molta salsa per poca carn (m'he quedat amb gana) El plantejament de Low Cost és fresc amb sentit de l'humor, conté uns cubicles-casetes que contenen intervencions diverses (La caseta de "I wish" és molt bona, i hi he trobat participacions molt divertides). El que em sap greu és que l'únic que aporta una mica de contingut són els 4 vídeos del final de la sala. Cal que jo em desplaçi a una sala per veure aquests vídeos? Podrien estar a internet i considerar la resta com una instal·lació a partir del tema (perquè no hi són?), però ni si mateixes ni acompanyades dels vídeos les instal·lacions no es poden considerar ni una mini-exposició.

Multirambles: informació sense tesi En aquest cas la informació abunda, desborda el visitant. Quan un comença a sentir-se saturat descobreix que tot just està a la introducció i que només ha avançat 5 metres. Per aquells qui hagueu vist coses de Manel Gausa (un dels comissaris) ja sabreu de què parlo. Per analitzar l'ús de la rambla comencen amb dos panells són un macro-resum de tota la història de Barcelona (calia ser tan detallat?). La resta són uns 12 metres de plafons amb tot tipus de dades, des dels usos històrics de la rambla fins un retrat de Barcelona en dades. 2 crítiques: falta un final! Acumular dades és fàcil i amb uns quants estudiants es pot fer, però on els experts marquen la diferència és donant la seva interpretació de les dades. Què cal fer, doncs? Tot queda en 6 conceptes que no entren es mullen. Potser és la vida moderna, allò tan maco de "que el visitant faci la seva interpretació". No té més pes (i interès) la interpretació de l'expert que jo?. (Sí, és un tema recurrent en altres escrits). Destacar la bona feina dels dissenyadors en els gràfics – que no apareixen al web :(–, llàstima que els dos primers plafons no estan dissenyats (???).

Compte amb les expectatives que genera la comunicació Un últim feedback per aquest format tapa de exposició, el vídeo de Low Cost dóna una imatge de "exposició amb mitjans" que no es correspon amb l'experiència del visitant. Potser aquest format hauria de recórrer a altres formats: flyers, postalfree, banners?

concursos i democràcia mal entesa

un altre exemple de mal concurs, aquest cop ni més ni menys que per dissenyar el logotip de productes ecològics de la Unió Europea. Si aquest no és un encàrrec per professionals no ho és cap. Quines diferències hi ha entre un concurs de cartell i aquest?

• impacte econòmic i d'imatge
• condicionants tècnics difícils: reduccions, idiomes, versions, aspectes legals, implementació…
• contingut i connotacions delicats: què defineix exactament l'agricultura ecològica? quin símbol usar sense caure en generalitzacions o fal·làcies?
• durabilitat del logotip (dècades!)

Per al guanyador: 6000 euros. Amb els euros de la promoció, impressió de material, creació del web etc s'hagués pogut pagar un bon estudi. Esperem que passi aviat aquesta plaga de concursos, i amb ella la confusió d'aquesta societat que ha passat de l'autoritarisme total a la democràcia mal entesa: pares que dubten a manar els fills, professors no respectats… i dissenyadors que han de patir el gust personal dels clients.

gràfics

7 gràfics interessants que he anat trobant recentment:

un projecte de IDEO proposava aquesta manera de visualitzar l'estat de la teva compta bancària. Com és que un gràfic tan establert no ha arribat als bancs encara?

En la mateixa línia hi ha One Mile Scroll, una idea de Daniel Eatock que ens proposa recórrer una milla amb el ratolí.

Un gràfic interactiu que mostra la red energètica dels EUA, podeu seleccionar un estat o amagar les capes d'una o altre energia

interessant el concepte de "intensitat del partit" que hi ha darrera aquest gràfic. posant el ratolí sobre els punts mostra més informació. cliqueu per veure'l gran. Podeu veure'l a El Pais amb cada partit. El Pais té una secció específica de gràfics, alguns d'ells interessants.

Un salvapantalles que mostra l'hora d'una manera fantàstica. Per Mac i PC a Pixel Breaker.

un gràfic mal dissenyat però que mostra el nostre dia en relació a les marques

aquest no és tan nou ni tan innovador però em sembla molt útil. Clicant es desplega més informació, i dóna la possibilitat de mostrar només un tipus de contigut (informatius, ficció…). Podeu veure'l i provar-lo a La Vanguardia cada dia. S'assimila als gràfics que incorpora la TDT.